Simfonia núm. 4 de Mendelssohn
De Viquipèdia
| Simfonia núm. 4 | |
| Composició de Felix Mendelssohn | |
| Forma: | Simfonia |
|---|---|
| Subtítol: | Italiana |
| Tonalitat: | la M |
| Composta: | 1830 |
| Publicada: | |
| Catalogació: | Op. 90 |
| Dedicatòria: | |
| Estrena: | maig de 1833 |
| Durada: | 28' |
La Simfonia núm. 4 en la major « Italiana », op. 90, de Felix Mendelssohn, va ser composta l'any 1830.
[edita] Història
En la seua gira a través d'Europa, Mendelssohn, després d'Alemanya, França i Anglaterra, va visitar Itàlia a la primavera de 1830. Per aquella època estava treballant en la Simfonia Escocesa, així com en diverses altres obres. No obstant, va iniciar un nou treball, una simfonia que con la dedicada a les highlands escocesos havia d'inspirar-se en els paisatges i les emocions romàntics contemplats i sentits a través d'Itàlia. La simfonia, conclosa bastant ràpidament, va obtenir un gran èxit i durant molt de temps va ser considerada la millor del cmpositor, abans que l'escocesa alcaçara una fama semblant.
[edita] Anàlisi
La Simfonia Italiana és brillant, lleugera i plena de bon humor. L'orquestra hi és més neta i clara que en l'Escocesa, sense per altra banda donar cap prova de rigidesa. Els seus moviments són:
- Allegro vivace
- Andante con moto
- Con moto moderato
- Saltarello : Presto
L’Allegro vivace és extremadament alegre, evocant sense cap dubte l'encís del camp romà i el calor dels seus habitants. S'hi fa palesa l'originalitat de la presència d'un tercer tema, absent en l'exposició, i reservat al desenvolupament de la tradicional forma sonata bitemàtica que constitueix el moviment.
El segon moviment, en re menor, és menys fogós i alegre que el primer; en quant al tercer, sovint ha estat jutjat com retrògrad pel seu tempo pròxim al dels minuets clàssics. De fet és un intermezzo líric i suau que substitueix la forma el scherzo típic amb el propòsit d'evitar la redundància amb el final, aquest sí amb forma de scherzo. Aquest final, un saltarello impetuós i diabòlic és, per altra banda, una explosió de bon humor.
