Ignaz Moscheles
De Viquip??dia
Ignaz Moscheles (Praga, 23 de maig de 1794 - 10 de mar?? de 1870), compositor txec de Boh??mia i d'origen jueu. Va ser tamb?? un virtu??s del piano.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Fonts
Molt del que ara es coneix de la vida de Moscheles deriva de l'edici?? dels seus diaris preparada per la seua esposa, Charlotte, despr??s de la seua mort, que van ser publicada l'any 1874. Aquests diaris proporcionen tamb?? un viu retrat de la seua ??poca i dels seus contemporanis. Malhauradament l'original dels diaris ha desaparegut, probablement per sempre. Altra font important ??s la correspond??ncia entre Moscheles i Mendelssohn, custodiada a la Brotherton Collection de la Universitat de Leeds, i publicada el 1888 pel fill d'Ignaz (i fillol de Felix Mendelssohn) Felix Moscheles.
[edita] Primers anys
Moscheles va n??ixer a Praga al si d'una fam??lia benestant jueva de comerciants. El seu nom original era Isaac. Son pare tocava la guitarra i volia que un dels seus fills es dedicara a la m??sica. Inicialment, les seues esperances es diposirtaren en la germana d'Ignaz, per?? quan aquesta va avorrir les lli??ons de piano es va fixar en el seu germ??. Ignaz va desenvolupar aviat una gran passi?? per la (llavors revolucion??ria) m??sica per a piano de Beethoven, la qual el mozarti?? Bedrich Divis Weber, el seu mestre al Conservatori de Praga, l'obligava a evitar, conminant-lo a concentrar-se en Bach, Mozart i Muzio Clementi. Les seues dots van fer possible el trasllat a Viena, on va estudiar contrapunt i teoria amb Albrechtsberger i composici?? amb Salieri. En aquest temps va canviar el seu nom d'Isaac a Ignaz. Va ser un dels grans virtuosos residents a Viena el 1816, durant el Congr??s de Viena, i en aquesta ??poca va compondre les popular??ssimes i virtuos??stiques Variacions Alexander, Op. 32, per a piano i orquestra, que van ser interpretades arreu d'Europa. Va esdevenir un gran amic de Meyerbeer (tamb?? aleshores un gran int??rpret de piano i encara no reconegut com a compositor).
A Viena Moscheles va poder con??ixer el seu ??dol, Beethoven, qui va quedar tan impressionat amb les capacitats del jove m??sic que el va contractar per a la preparaci?? de la reducci?? per a piano de la seua ??pera Fidelio, encarregada pel seu editor, Artaria. Al final del seu manuscrit, abans de presentar-li'l a Beethoven, Moscheles va escriure les paraules Fine mit gottes H??lfe (Acabat amb l'ajuda de D??u). Beethoven va aprovar la versi?? de Moscheles, per?? hi va afegir les paraules O Mensch, hilf dir selber (Oh home, ajuda't a tu mateix!). Les bones relacions de Moscheles amb Beethoven van resultar importants per als dos fins la mort de Beethoven. (Veure m??s avall).
[edita] Creences
Potser siga oport?? parlar de les creences religioses de Moscheles. Encara era un jueu practicant el 1816, quan va escriure un oratori per a celebrar la pau, comanda de la comunitat jueva de Viena. Al llarg de la seua vida, com altres m??sics d'origen jueu, va mantenir relacions estretes amb els cercles d'altres m??sics d'origen jueu (per exemple Felix Mendelssohn, Anton Rubinstein, Joseph Joachim o Ferdinand Hiller), i amb mecenes jueus (la fam??lia Eskeles de Viena, la fam??lia Leo de Par??s, o els banquers Rothschild d'Anglaterra). Va casar-se a la sinagoga de Frankfurt del Main el 1825 amb Charlotte Emden, filla d'un banquer jueu i cosina d'Heinrich Heine. Tot i ax??, despr??s d'instal??lar-se a Anglaterra va adonar-se clarament dels inconvenients de pert??nyer a l'esgl??sia Jueva. Tots els seus fills van ser batejats en la fe cristiana i ell i la seua esposa ho van fer el 1832. No obstant, Moscheles mai no va rebutjar els seus or??gens, i sovint visitava la seua fam??lia a Praga, que havia rom??s dins de la fe jueva.
[edita] Encontre amb Mendelssohn i per??ode de Londres
Despr??s de l'estada a Viena, Moscheles va emprendre una gira de concerts per Europa, que va reportar-li un ??xit sensacional. El llavors infant Robert Schumann va decidir esdevenir pianista despr??s d'escoltar Moscheles en un concert a Carlsbad. La rebuda a Londres va ser especialment c??lida, on el 1822 va ser premiat amb la distinci?? com a soci honorari de la London Academy of Music (avui dia Royal Academy). Al final d'aquest any va escriure al seu diari 'Em sent cada vegada m??s com a casa a Anglaterra' , i no va tenir cap dubte d'establir-s'hi despr??s del seu matrimoni.
El 1824 va acceptar una invitaci?? d'Abraham Mendelssohn Bartholdy perqu?? es tralladara a Berl??n per tal de donar classes als seus fills, Felix i Fanny. Els seus comentaris van ser els seg??ents:
Es tracta d'una fam??lia com nai no n'he coneguda. Felix, un xicot de setze anys, ??n un fen??men. Que en s??n, tots els prodigis, comparats amb ell?... Ja ??s un artista madur. La seua germana Fanny tamb?? est?? extraordin??riament dotada.
Dues setmanes m??s tard va escriure:
Aquesta vesprada... he donat a Felix Mendelssohn la seua primera lli????, sense deixar de pensar a cada moment que de fet em trobava davant d'un mestre, i no d'un alumne.
Aix?? va comen??ar una relaci?? d'extraordin??ria intensitat que va donar els seus fruits fins i tot m??s enll?? de la mort de Mendelssohn's life (va morir l'any 1847). Moscheles va induir Felix a visitar Londres per primera vegada el 1829 - Abraham posar Felix sota la seua empara arran d'aquesta visita, que Moscheres havia preparat amb detall.
A Londres, a banda d'esdevenir un int??rpret d'??xit i un imprescindible en les soir??es de la fam??lia Rothschild, va posar-se al servei de Sir George Smart i de la Royal Philharmonic Society, aconsellant-los sobre els diversos talents musicals que tenia ocasi?? de con??ixer en les seues gires. Quan el mateix Smart va rec??rrer Europa el 1825 a la captura de nova m??sica i nous m??sics per a la Societat, Moscheles va proporcionar-li una llista de contactes i cartes de pretsentaci??, incloent-hi Beethoven i Mendelssohn. (A Praga va ser el germ?? de Moscheles qui va actuar com a guia d'Smart). Smart va visitar els Mendelssohn a Berl??n i va quedar impressionat amb Felix i Fanny.
El 1827 Moscheles va actuar com a intermediari entre la Philharmonic Society i el moribund Beethoven. Va persuadir la Societat de trametre a Beethoven els fons econ??mics que tan desesperadament necessitava durant la seua malaltia. A canvi, Beethoven va oferir escriure per a la Societat la seua Desena Simfonia, que ja no va poder compondre.
Moscheles va ser una figura extremadament respectada a Londres. Fins i tot quan la seua m??sica va comen??ar a ser considerada passada de moda, continuava sent requerit com a mestre de m??sica, trobant-se entre els seus deixebles molts infants de l'aristocr??cia. Tamb?? va ser proposat com a Pianista del Pr??ncep Albert, per?? aquest estatus mai no va arribar a confirmar-se.
Moscheles mai no va deixar de promoure la m??sica de Beethoven, incloent-la en els seus recitals: el 1832 va dirigir l'estrena londinenca de la Missa Solemnis i va traduir la biografia de Beethoven d'A.F. Schindler a l'angl??s. Va ser un primerenc exponent del recital de piano - el concert de m??sica per a piano sol, la "invenci??" del qual es disputa entre Liszt i Moscheles. Tamb?? Moscheles va introduir el clavic??mbal com a instrument solista de concert. Sovint donava concerts conjuntament amb Mendelssohn a Londres (i en altres llocs) - entre les obres favorites de tots dos es trobaven els concerts per a m??ltiples instruments de teclat de Bach. En aquestes ocasions, Mendelssohn i Moscheles competien en la improvisaci?? de les cad??ncies. Van oferir interpretacions del concert per a tres clavic??mblas, en una ocasi?? amb Thalberg al tercer teclat, i altra amb Clara Schumann. Moscheles tamb?? es dedicava a la direcci?? d'orquestra.
[edita] Els anys a Leipzig
Encara que Moscheles continuava component i fent gires de concerts, depenia molt de la seua tasca com a professor, el que li causava un considerable stress. Quan Mendelssohn va fundar un Conservatori a Leipzig el 1843 va intentar atraure al seu amic Moscheles, prometent-li un horari m??s compatible amb les seues tasques de concertista i compositor. Moscheles va acceptar encantat, i va esdevenir director del Conservatori despr??s de la mort de Mendelssohn, el 1847.
Aix??, no ??s estrany que Moscheles liderara el contraatac a Wagner despr??s que aquest publicara l'ignomini??s pamflet Das Judenthum in der Musik ("Els jueus en la m??sica"), en qu?? criticava Mendelssohn (i Meyerbeer) demanant la dimissi?? del Conservatori de l'editor de Wagner, Brendel. Com Mendelssohn, Moscheles creia que la m??sica havia assolit la seua Edat d'Or durant l'??poca de anava de Bach a Beethoven, i es mostrava suspica?? (encara que no necess??riament bel??ligerant) davant de les noves direccions obertes per Wagner, Liszt i Berlioz. No obstant, les relacions amb tots ells (excepte Wagner) van ser cordials.
Moscheles va morir a Leipzig el 10 de mar?? de 1870, nou dies despr??s del seu darrer concert amb la Leipzig Gewandhaus Orchestra.
[edita] M??sica
Entre els seus 142 n??meros d'opus s'hi troben nombroses obres simf??niques que, a banda d'una obertura i una simfonia, estan totes escrites per a piano i orquesta: vuit concerts per a piano, (dels quals l'??ltim ens ha arribat de manera fragment??ria, sense la part orquestral), conjunts de variacions i fantasies sobre can??ons populars. A m??s, va deixar obres de cambra i un gran nombre de peces per a piano sol, incloent-hi sonates i els estudis que continuen servint, malgrat el declivi de la m??sica de concert del compositor. Tamb?? va compondre alguns conjunts de can??ons.
