Joseph Joachim

De Viquip??dia

Joseph Joachim (Kittsee, 28 de juny de 1831 ??? Berl??n, 15 d'agost de 1907), va ser un director d'orquestra, violinista, compositor i professor hongar??s. Est?? considerat com el violinista m??s influent de tots els temps.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Discografia 3 Influ??ncia 4 Instruments de Joachim 5 Obres 6 Enregistraments 6.1 Enregistraments de Joseph Joachim (1903) 6.2 Enregistraments d'obres de Joachim 7 Deixebles de Joachim 8 Bibliografia 9 Enlla??os externs 10 Notes

[edita] Biografia

Va n??ixer a Kittsee (Kop??any / K??pcs??ny), prop de Bratislava i Eisenstadt, actualment a l'estat austr??ac de Burgenland, de Julius i Fanny Joachim, que eren jueus hongaresos, sent el set?? de vuit fills.

L'any 1833 la seua fam??lia es va traslladar a Pest, on va estudiar viol?? amb Stanislaus Serwaczynski, concert?? de l'??pera de Pest (Serwaczynski va traslladar-se despr??s a Lublin, Pol??nia, on va ser professor de Wieniawski). L'any 1839, Joachim va prosseguir els seus estudis a Viena (breument amb Miska Hauser i Georg Hellmesberger (pare); finalment ???i de manera significativa ??? amb Joseph B??hm). Sota la protecci?? de la seua cosina, Fanny Wittgenstein (??via del fil??sof Ludwig Wittgenstein) va anar a viure i a estudiar a Leipzig, on esdevingu?? un protegit de Felix Mendelssohn. En la seua primera actuaci?? p??blica amb l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig va tocar el concert de Heinrich Wilhelm Ernst. La interpretaci?? del Concert per a viol?? i orquestra de Beethoven a Londres, l'any 1844, quan nom??s tenia 12 anys, i sota la direcci?? de Mendelssohn, va suposar un gran ??xit i va ajudar a situar aquesta obra en el repertori. Tot i que la seua segona gira de concerts va resultat menys exitosa, Joachim va esdevenir un ??dol a Anglaterra.

Despr??s de la mort de Mendelssohn, Joachim va quedar-se un poc de temps a Leipzig, ensenyant al Conservatori i tocant al primer faristol de l'Orquestra del Gewandhaus amb Ferdinand David. L'any 1848, Franz Liszt va establir la seua resid??ncia a Weimar, determinat a reestablir la reputaci?? de la ciutat com l'Atenes d'Alemanya. Hi va reunir un cercle de joves deixebles avantguardistes, oposats al conservador cercle de Leipzig. Joachim va participar-hi. Va servir a Listz com a concert??, i durant uns anys va abra??ar entusi??sticament la nova m??sica psicol??gica, com ell l'anomenava. L'any 1852 va traslladar-se a Hanover, mentre que, alhora, se separava dels ideals musicals de la Nova Escola Alemanya (Liszt, Wagner, Berlioz i els seus seguidors, com els va definir el periodista Franz Brendel) fent causa comuna amb Robert Schumann, Clara Schumann i Johannes Brahms. La seua ruptura amb Liszt es va confirmar a l'agost de 1857, quan Joachim va escriure al seu mentor: "No simpatitze gens amb la vostra m??sica; contradiu tot all?? que des de la meua tendra joventut va constituir el meu aliment intel??lectual procedent de l'esperit dels nostres grans mestres."

L'estada de Joachim a Hanover va ser el m??s prol??fic en quan a la compsici??. Durant aquest per??ode, sovint tocava amb Clara Schumann i amb Brahms, tant en privat com en p??blic. L'any 1860 Brahms i Joachim van escriure plegats un manifest contra la m??sica progressista de la Nova Escola Alemanya, en reacci?? al pol??mic Neue Zeitschrift f??r Musik. El manifest es considera generament com un error dels autors, i va ser acollit amb rid??cul i hostilitat.

El 10 de maig de 1863 Joachim es va casar amb Amalie Weiss (Schneeweiss). L'any 1865 va abandonar el servei del rei de Hanover en protesta, quan el rei es va negar a avan??ar a un dels membres de l'orquestra a causa del seu origen jueu.^[1] L'any 1866 va traslladar-se a Berl??n, on va ser director fundador de la Reial Acad??mia de M??sica. Tamb?? hi va fundar una orquestra i, l'any 1869, el Quartet de Corda Joachim, el qual va aconseguir r??pidament la reputaci?? de ser el millor d'Europa.

L'any 1884, Joachim i la seua muller es van separar, perqu?? aquell estava conven??ut que ella havia tingut un afer amor??s amb Fritz Simrock, editor de Brahms. Brahms, conven??ut que les sospites de Joachim to tenien base, va escriure una carta de suport a Amalie, que ella m??s tard utilitzaria com a prova al seu favor en el proc??s de divorci encetat per Joachim. Aix?? va causar un refredament de l'amistat entre Brahms i Joachim, que no es va restaurar fins uns anys despr??s, quan Brahms va compondre el Doble concert en la menor per a viol?? i violoncel, Op. 102, com una ofrena de pau al seu vell amic.

El 17 d'agost de 1903, a Berl??n, va enregistrar un disc de dues cares per a la companyia Gramophone (G&T), que roman com una fascinant i valuosa font d'informaci?? sobre l'estil d'interpretaci?? violin??stica del Segle XIX. Va ser el primer violinista, que hom s??piga, que va fer un enregistrament fonogr??fic.

Joachim va romandre a Berl??n fins la seua mort, per actinomicosi, l'any 1907.

[edita] Discografia

• Joachim: Roman??a en do major Op. 20 (interpretada pel compositor). Ref 047906. Matrix 218y.
• Bach: 1?? Sonata per a viol?? en sol menor BWV 1001: Preludi. Ref 047903. Matrix 204y.
• Bach: 1?? Partita per a viol?? en si menor BWV 1022: Bourr??e. Ref 047904. Matrix 205y.
• Brahms: Dansa hongaresa WoO 1: No 1. Ref 037904, Matrix 219i (prensat franc??s).
• Brahms: Dansa Hongaresa WoO 1: No 2. Ref 037905, Matrix 217i (prensat franc??s).
• Brahms: Dansa Hongaresa WoO 1: No 1. Ref 047904, Matrix 219y (prensat alemany).
• Brahms: Dansa Hongaresa WoO 1: No 2. Ref 047905, Matrix 217y (prensat alemany).

Els premsats originals s??n d'una sola cara i tenen una etiqueta roja de G&T. Posteriors edicions van ser a doble cara i amb etiqueta de clor negre. Les darreres s??n de millor qualitat.

[edita] Influ??ncia

Entre les fites m??s notables que va aconseguir Joachim cal destacar la recuperaci?? per al repertori de les Sonates i partitas per a viol?? sol BWV 1001-1006 de Johann Sebastian Bach, i especialment el Concert per a viol?? en re major, Op. 61 de Ludwig van Beethoven. Va ser dels primers a interpretar el Concert per a viol?? de Mendelssohn, que va estudiar amb el mateix compositor. Va jugar un paper molt destacat en la carrera de Johannes Brahms, esdevenint un incansable defensor de les seues obres malgrat les vicisituds de llur amistat. Va dirigir l'estrena anglesa de la Simfonia n??m. 1 en do menor de Brahms.

Un cert nombre de col??legues contemporanis, com ara Robert Schumann, Johannes Brahms, Max Bruch i Anton??n Dvo????k van compondre concerts per a viol?? pensant en ell, molts dels quals han passat a formar part del repertori est??ndard. No obstant, el repertori de solista de Joachim va romandre relativament redu??t. Malgrat la seua gran amistat amb Brahms, nom??s va interpretar el seu Concert per a viol?? en re major, Op. 77 sis vegades en tota la seua vida. Mai no va interpretar el Concert per a viol?? en re menor, que Robert Schumann havia escrit especialment per a ell, o el Concert per a viol?? en la menor, Op. 53 d'Antonin Dvo????k. L'obra m??s estranya que li va ser dedicada va ser la 'F-A-E' Sonata, una col??laboraci?? entre Schumann, Brahms i Albert Dietrich, basada en les inicials del lema de Joachim, Frei aber Einsam (lliure per?? sol). Tot i que aquesta sonata s'interpreta poc de manera completa, el seu tercer movment, el Scherzo en do menor, compost per Brahms, s'interpreta sovint.

Les obres del mateix Joachim no s??n tan ben conegudes. Va tenir la reputaci?? de ser un compositor d'un curt per?? distingit cat??leg d'obres. Entre les seues obres n'hi ha un cert nombre per a viol?? (incloent-hi tres concerts) i obertures per a Hamlet i Enric IV de Shakespeare. Tamb?? va compondre cad??ncies per a concerts d'altres compositors, incloent-hi els de Beethoven i Brahms. La seua obra m??s coneguda ??s el seu Concert Hongar??s, n??m. 2, en re menor, Op 11.

El poeta angl??s Robert Bridges va escriure un sonet sobre Joachim en el seu volum de poesia The Growth of Love.

[edita] Instruments de Joachim

• D'infant, Joachim va tocar un Guarneri del Gesu, que va regalar a Felix Schumann despr??s d'adquirir el seu primer Stradivarius.
• En els anys de Hannover, tocava un Guadagnini fet l'any 1767. [1]
• Despr??s va adquirir un Stradivarius de 1714, que va tocar fins l'any 1885. [2]
• Va bescanviar aquest instrument per un altre Stradivarius de 1713, que despr??s seria adquirit per Robert von Mendelssohn i deixat en usufructe a un deixeble de Joachim: Karl Klingler.
• Un altre Stradivarius Joachim, de 1689, es troba actualment a la Royal Academy of Music [3]
• Un viol??, l'Stradivarius ex-Joachim de 1715, es troba actualment a la Collezione Civica del Comune di Cremona. [4] Va ser regalat a Joachim amb ocasi?? del seu jubileu, l'any 1889.
• Altre Stradivarius de 1715, el Joachim-Aranyi. [5]
• Altre Stradivarius de 1715, despr??s propietat de George Eastman [6]
• Un Stradivarius de 1722, despr??s propietat de Burmester, Mischa Elman i Josef Suk. [7]
• Altre Stradivarius de 1722, que tamb?? va estar en possessi?? de la fam??lia Mendelssohn. [8]
• Un Stradivarius de 1723 [9]
• Un Stradivarius de 1725, despr??s en possessi?? de Norbert Brainin [10] Actualment tocat per Rainer K??chl.
• La ex-Joachim viola de Joseph Vieland, de Gasparo da Salo, Brescia, d'abans de 1609 [11], [12]
• D'acord amb el Henley Atlas of Violin Makers, durant els temps que va passar a Fran??a, Joachim va tocar un viol?? fet pel luthier franc??s Charles Jean Baptiste Collin-Mezin.
• Un viol?? de Francesco Ruggeri amb l'etiqueta Nicolaus Amati [13]
• Joachim tamb?? va tocar un Guarneri del Gesu, pr??stec de la fam??lia Wittgenstein, potser un Guarneri del Gesu de 1737? [14]
• Un Guadagnini de 1767 [15]
• Un Guadagnini de 1775 [16]
• Un viol?? de Carlo Testore [17]
• Entre els arcs utilitzats per Joachim cal destacar un Tourte, pr??viament propietat d'Ernst.

[edita] Obres

• Op. 1 Andantino i Allegro scherzoso per a viol?? i piano (1848, dedicat a Joseph B??hm)
• Op. 2 Tres peces (entre 1848 i 1852), Roman??a, Fantasiest??ck, Eine Fr??hlingsfantasie.
• Op. 3 Concert per a viol?? en un moviment (sol menor, dedicat a Franz Liszt) (1851)
• Op. 4 "Hamlet" Obertura (1853)
• Op. 5 Tres peces per a viol?? i piano: Lindenrauschen, Abendglocken, Ballade; (dedicades a Gisela von Arnim)
• Op. 6 "Demetrius" Obertura (Herman Grimm, dedicada a Franz Liszt)
• Op. 7 "Henry IV" Obertura' (1854)
• Op. 8 Obertura a una com??dia de Gozzi' (1854)
• Op. 9 Melodies hebrees per a viola i piano
• Op. 10 Variacions per a viola i piano (al voltant de 1860)
• Op. 11 Concert per a viol?? n??m. 2, en re menor a l'estil hongar??s" (1861)
• Op. 12 Nocturn per a viol?? i orquestra en la major (1858)
• Concert per a viol?? n??m. 3, en sol major (1875)
• Op. 13 Obertura eleg??aca "In Memoriam Heinrich von Kleist" (al voltant de 1877)
• Escenes de "Demetrius", de Schiller (1878)
• Obertura en do major (1896)
• Dues marxes per a orquestra
• Andantino en la menor per a viol?? i orquestra (tamb?? per a viol?? i piano)
• Roman??a en si bemoll major per a viol?? i piano
• Roman??a en do major per a viol?? i piano
• Variacions per a viol?? i orquestra en mi menor

Tamb?? va compondre cad??ncies per a alguns dels concerts per a viol?? m??s coneguts, i va fer una transcripci?? virtuos??stica per a viol?? i piano de les 21 Danses hongareses de Brahms. A m??s, l'any 1855 va fer una versi?? per a gran orquestra del Gran duo en do major per a dos pianos,(D. 812), de Schubert, que molts erudits de l'??poca consideraven, potser incorrectament, un esborrany de reducci?? a piano d'una simfonia perduda.

Va editar nombroses obres musicals, moltes en col??laboraci?? amb Andreas Moser.

[edita] Enregistraments

[edita] Enregistraments de Joseph Joachim (1903)

• J. S. Bach: Partita per a viol?? sol n??m. 1 en si menor, BWV 1002: 7?? moviment, Tempo di Bour??e, Joseph Joachim (viol??), Pearl Cat??leg: 9851 (tamb?? a Testament (749677132323)).
• Johannes Brahms: Danses hongareses (21) per a piano a 4 mans, WoO 1: n??m. 1 en sol menor (arr. Joachim), Joseph Joachim (viol??), Opal Recordings (tamb?? a Testament (749677132323)).
• Johannes Brahms: Dansa hongaresa n??m. 2 en re menor (arr. Joachim), Joseph Joachim (Viol??), Cat??leg Grammophon # 047905; HMV, D88.
• J. Joachim: Roman??a en do major, Joseph Joachim (Viol??), Pearl Catalog: 9851

[edita] Enregistraments d'obres de Joachim

• Concert per a viol?? n??m. 2, en re menor a l'estil hongar??s", Op. 11 Rachel Barton Pine (viol??), Carlos Kalmar (director d'orquestra), Chicago Symphony Orchestra, Cedille Records: CDR 90000 068
• Concert per a viol?? n??m. 2, en re menor a l'estil hongar??s", Op. 11: Elmar Oliviera (viol??), Leon Botstein (director d'orquestra), London Philharmonic, IMP
• Concert per a viol?? n??m. 2, en re menor a l'estil hongar??s", Op. 11: Aaron Rosand (viol??), Louis de Froment (director d'orquestra), Orquestra Simf??nica de la Radiotelevisi?? de Luxembourg, Vox Catalog #: 5102
• Concert per a viol?? n??m. 3, Takako Nishizaki (viol??), Meir Minsky (director d'orquestra), Orquestra Simf??nica de la R??dio de Stuttgart, Naxos #: 8554733
• Obertura Hamlet, Op. 4, Meir Minsky (director d'orquestra), Orquestra Simf??nica de la R??dio de Stuttgart, Naxos #: 8554733
• Elegische Ouvert??re, Op. 13, Meir Minsky (director d'orquestra), Orquestra Simf??nica de la R??dio de Stuttgart, Naxos #: 8554733
• Andantino i Allegro scherzoso, Op. 1: Andantino, Marat Bisengaliev (viol??), John Lenehan (Piano), Naxos #: 553026
• Roman??a en si major, Marat Bisengaliev (viol??), John Lenehan (Piano), Naxos #: 553026
• Melodies hebrees, Op. 9, Anna Barbara D??tschler (Viola), Marc Pantillon (Piano), Claves #: 9905
• Heinrich IV Overture, Op. 7 (2 pianos, arr. Johannes Brahms), Duo Egri-Pertis, Hungaroton #: 32003
• Variacions per a viola i piano, Op. 10 (Nombrosos enregistraments)
• Variacions per a viol?? i orquestra en mi menor, Vilmos Szabadi (viol??), L??szl?? Kov??cs (director d'orquestra), Orquestra Simf??nica del Nord d'Hongria, Hungaroton #: 32185

[edita] Deixebles de Joachim

• Leopold Auer, (1845???1930) Violinista i professor, va estuadiar amb Joachim a Hannover.
• Willy Burmester
• Will Marion Cook
• Carl Courvoisier (1846-1908), autor de Te??cniques d'interpretaci?? del viol?? segons el m??tode Joachim, Londres: The Strad Library, No. I, 1894.
• Sam Franko
• Carl Hali?? (Pronunciat: Halirsch; 1859-1909) violinista alemany, membre delk Quartet Joachim.
• Willy Hess
• Jen?? Hubay Violinista, compositor.
• Bronis??aw Huberman, (1882-1947) [18]
• Karl Klingler Violinista del Quartet Klingler i succesor de Joachim a la Berlin Hochschule. Klingler va ser el professor de Shinichi Suzuki.
• Joseph Kotek - Yosif / Josef. Violinista rus. (1855-1885)
• Pietro Melani
• W. J. Meyer (1853-1940)
• Andreas Moser (1859-1925) Violinista i ajudant de Joachim. Moser va escriure la primera biografia de Joachim. Va ajudar-lo a recuperar les partitures originals de les sonates i partitas de J.S. Bach per a vil?? sol, i va col??laborar amb ell en nombroses edicions.
• Tivadar Nach??z, (Budapest 1859 - Lausanne 1930)
• Enrico Polo, (1868 - 1953).
• Maud Powell, (1867-1920), violinista nord-americ?? [19]
• Willibald Richter, (1860-1929), pianista, organista i professor angl??s d'origen alemany. Deixeble, amic i acompanyant de Joachim. Deixeble de Haupt, Lebert, Liszt, Mischalek i Oscar. Va fundar el College of Music de Leicester.
• Camillo Ritter, professor de William Primrose
• Ossip Schnirlin, (? - 1937)
• Theodore Spiering, (1871-1925) violinista nord-americ??. Nascut a St. Louis per?? resident a Chicago. Concert?? de l'Orquestra Filharm??nica de Nova York (1909-1911).
• Franz von Vecsey, ( Budapest,1893-1935 ) Va estudiar amb Hubay, i despr??s amb Joachim. Dedicatari del Concert per a viol?? de Sibelius.
• Alfred Wittenberg

[edita] Bibliografia

• Johannes Joachim and Andreas Moser (eds.), Briefe von und an Joseph Joachim, 3 vols., Berlin: Julius Bard, 1911-1913
• Andreas Moser (ed.), Johannes Brahms im Briefwechsel mit Joseph Joachim, 2nd ed., Berlin: Deutsche Brahms-Gesellschaft, 1912.
• Letters From and To Joseph Joachim, selected and translated by Nora Bickley with a preface by J. A. Fuller-Maitland, New York: Vienna House, 1972.
• Andreas Moser, Joseph Joachim: Ein Lebensbild, 2 vols. Berlin: Verlag der Deutschen Brahms-Gesellschaft, vol. 1: 1908; vol. 2: 1910.
• Andreas Moser, Joseph Joachim: A Biography, translated by Lilla Durham, introduction by J. A. Fuller Maitland, London: Philip Wellby, 1901.
• J. A. Fuller-Maitland, Joseph Joachim, London & New York: John Lane, 1905.
• F. G. E., Joseph Joachim, Musical Times, 48/775 (September 1, 1907): 577-583.
• Hans Joachim Moser, Joseph Joachim, Sechsundneunzigstes Neujahrsblatt der Allgemeinen Musikgesellschaft in Z??rich, Z??rich & Leipzig: Hug & Co., 1908
• Karl Storck, Joseph Joachim: Eine Studie, Leipzig: Hermann Seemann Nachfolger, n.d.
• Joachim, Anne Russell; The Etude, (December, 1932) 884-885.
• Siegfried Borris, Joseph Joachim zum 65. Todestag, Oesterreichische Musikzeitschrift XXVII (June 1972): 352-355.
• Barrett Stoll, Joseph Joachim: Violinist, Pedagogue, and Composer, Ph.D. Diss., Univ. of Iowa, 1978.
• Brigitte Massin, Les Joachim: Une Famille de Musiciens, Paris: Fayard, 1999.
• Beatrix Borchard, Stimme und Geige: Amalie und Joseph Joachim, Biographie und Interpretationsgeschichte, Wien, K??ln, Weimar: B??hlau Verlag, 2005. ISBN 2-213-60418-5
• Robert W. Eshbach, Free but Lonely: The Education of Joseph Joachim 1831-1866; forthcoming.

[edita] Enlla??os externs

• http://www.flickr.com/photos/mscharwenka/392901517/ Nota aut??grafa de Joseph Joachim a Marinanne Scharwenka (Violinista i muller de Scharwenka)

[edita] Notes