Simfonia núm. 1 de Brahms
De Viquipèdia
La Simfonia núm. 1 en do menor, Op. 68, de Johannes Brahms va ser estrenada el 4 de novembre de 1876 a Karlsruhe, sota la direcció de Felix Otto Dessoff, amic del compositor. Brahms va tardar al voltant de catorze anys en completar-la, datant els primers esbossos de 1862.
Està estructurada en els típics quatre moviments
- Un poco sostenuto – Allegro – meno Allegro
- Andante sostenuto
- Un poco Allegretto e grazioso
- Adagio – Più Andante – Allegro ma con brio – Più Allegro
L'orquestra està composta per dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, contrafagot, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, timbals i corda.
Una interpretació típica té una durada mitjana de 45 a 50 minuts.
La llarga gestació de la simfonia va poder ser deguda a dos factors: per una banda l'acusat sentit autocrític de Brahms, que el va portar a destruir la major part de les seues primeres obres, i per altra banda la pressió generada per l'expectativa dels amics del compositor i del públic en general que Brahms continuara l'"herència de Beethoven", produint una simfonia de d'extrema dignitat i profunditat intel·lectual—una expectativa que Brahms sentia que no era capaç de satisfer tenint en compte la monumental reputació de Beethoven.
El director Hans von Bülow, l'any 1877 va denominar-la la desena de Beethoven, ateses les similituds entre l'obra i diverses obres de Beethoven; sovint s'ha assenyalat l'aire de família entre el tema principal del quart moviment i el principal tema del finale de la Simfonia núm. 9 de Beethoven, la darrera que va compondre, i el fet que Brahms empra el ritme del motiu del destí de l'inici de la Simfonia núm. 5 de Beethoven. Això va amoïnar-lo: entenia que se l'acusava de plagi, mentre que ell considerava l'ús de l'estil de Beethoven com un acte d'homenatge conscient. Respecte les similiutuds amb Beethoven va declarar, "qualsevol ase pot adonar-se'n." No obstant, avui dia hom continua designant la simfonia com la "desena de Beethoven". Tot i això, Brahms va confessar en una carta a Clara Schumann l'any 1868, que havia sentit el tema a la trompa amb el ritme del destí tocat per unes trompes alpines ([1]).
Fritz Simrock, amic i editor de Brahms, no va rebre la partitura fins que l'obra va ser estrenada a tres ciutats diferents (amb Brahms desitjant encara assajar l'obra en altres tres llocs addicionals.)
El manuscrit del primer moviment no s'ha conservat, però els restants —corresponents a l'Andante, l'Allegretto i el Finale—han estat editats en facsímil per Dover Publications.
[edita] Referències
- (anglès)Notes a un concert al Kennedy Center, amb informació sobre l'estrena de l'obra
- (anglès)Simrock, Brahms i hàbits de treball de Brahms
- (anglès)Brahms, Johannes. Amb introducció de Margit L. McCorkle.Symphony no. 1 in C minor, op. 68 : the autograph score. New York : Pierpont Morgan Library in association with Dover Publications, c1986. ISBN 0-486-24976-X.
[edita] Enllaços externs
- Àudio lliure de l'Orquestra de la Universitat de Columbia.
