Simfonia n??m. 9 de Beethoven
De Viquip??dia
| Simfonia n??m. 9 | |
| Composici?? de Ludwig van Beethoven | |
| Forma: | Simfonia |
|---|---|
| Tonalitat: | Re menor |
| Composta: | 1822-1824 |
| Publicada: | 1824 |
| Catalogaci??: | Op. 125 |
| Dedicat??ria: | Frederic Guillem III de Pr??ssia |
| Durada: | 110' |
La Simfonia n??m. 9 en re menor op. 125 ??s la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis del 1824. ??s una de les obres m??s transcendentals i, en alguns fragments tamb?? m??s popular, de la hist??ria de la m??sica. El seu ??ltim moviment, que incorpora una part de l'Ode an die Freude (Oda a l'alegria) de Friedrich von Schiller, va ser molt innovador per l'??poca i va marcar un canvi decisiu en el m??n simf??nic. ??s una m??sica que s'ha convertit en un s??mbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, ??s l'himne de la Uni?? Europea (UE). [1]
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Beethoven ??s el principal referent en el tr??nsit de l'estil cl??ssic a l'estil rom??ntic, el responsable de fer evolucionar l'esquema m??s tancat de les formes musicals del classicisme per adaptar-les a aquesta incipient llibertat individual del romanticisme. Per entendre la seva capacitat innovadora en el camp de la composici?? cal tenir present que Beethoven ??s el primer m??sic que viu del que compon i aix?? crea un precedent en l'ofici de compositor, deslliurant-se de c??rrecs dins la cort o l'esgl??sia a qu?? estaven sotmesos altres m??sics com Bach, Haydn i Mozart.
La Novena simfonia, va ser contempor??nia de la de la Missa Solemnis op. 123, de les 33 Variacions sobre un vals de Diabelli op. 120 i de la Consagraci?? de la casa op. 124, ??s la m??xima expressi?? de l'??ltim per??ode creador de Beethoven. Aquesta obra va tenir una g??nesi extremadament complexa, de la qual la comprensi?? requereix remuntar-se a la joventut del compositor.
[edita] Projectes de joventut
Ja des de jove, quan encara vivia a Bonn, Beethoven va manifestar un gust pronunciat per la lectura de Goethe i de Schiller amb els que coincidia en determinats ideals que m??s tard seran presents en la seva obra: la naturalesa, l'amistat i l'alegria. I aqu?? cal destacar l'entusiasme per l'Oda a l'alegria de Schiller, que s'havia publicat el 1785 a Dresden. El 1792, amb vint-i-dos anys d'edat, el m??sic no havia escrit m??s que obres menors del qual la majoria s??n for??a desconegudes actualment; tanmateix el seu estil ja s'havia desenvolupat prou com perqu?? fos valorat per entesos com Waldstein o Haydn.
A finals de 1792, poc abans de deixar Bonn per anar a Viena, el compositor es va fer amic d'un professor de dret, Ludwig Fischenich, amic personal del poeta Friedrich von Schiller, i li mostr?? un poema que havia posat en m??sica: Feuerfarbe de Sophie Mereau. Fischenich va mostrar la seva admiraci?? a l'esposa de Schiller en una carta on anunciava, com una profecia, el futur himne a l'alegria:
- ??Li envio una composici?? de la Feuerfarbe [...]. ??s d'un jove d'aqu??, del qual els talents musicals es faran universalment c??lebres... Vol tamb?? posar en m??sica l'Alegria de Schiller, i fins i tot totes les estrofes. N'espero alguna cosa perfecta; ja que, pel qu?? el conec, tot ho porta al m??s gran i sublim.??[2]
[edita] Estrena
El 7 de maig de 1824, deu anys despr??s de la Vuitena Simfonia, Beethoven d??na a con??ixer al m??n la seva Novena Simfonia en re menor, posteriorment coneguda com a "Simfonia Coral". La presentaci?? va tenir lloc al Teatre de la Cort Imperial de Viena (K??rntnertortheater), ple de celebritats, arist??crates, noblesa i sang real. Ning?? no va voler perdre's l'estrena de la simfonia esperada i de la que es presumia que seria l'??ltima aparici?? p??blica del geni alemany, com efectivament aix?? va ser: en els tres anys seg??ents, es va recloure a casa afectat per diverses malalties que el finalment el portarien a la mort.
Beethoven puj?? a la tarima d'esquena al p??blic, i no es gir?? ni quan acab?? el concert. La seva sordesa era total, no podia sentir absolutament res del que havia creat. Quan la simfonia va concloure, el teatre esclat?? en aplaudiments, i una solista va al??ar el bra?? del mestre i el va ajudar a girar-se perqu?? vei??s, entre ll??grimes, com tot el p??blic posat dempeus l'homenatjava entusiasmat. Als 54 anys d'edat, Beethoven havia creat la seva obra m??s grandiosa i eterna.
[edita] Instrumentaci??
En aquesta simfonia apareixen recursos mai vistos fins aleshores: una gran orquestra, un quartet de veus solistes (soprano, contralt, tenor i bar??ton) i cor.
L'orquestra est?? formada per: 1 piccolo, 2 flautes, 2 obo??s, 2 clarinets, 2 fagots, 1 contrafagot, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, percussi?? i corda (violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos). ??s una orquestra cl??ssica evolucionada en la que s'ha donat pes a la corda per?? tamb?? al metall i a la percussi??.
[edita] Textura, ritme, melodia, harmonia
La textura ??s molt diversa. Sorpr??n el solo del bar??ton a tall de recitatiu amb el m??nim acompanyament instrumental. El primer tema ??s presentat com una melodia acompanyada tamb?? pel bar??ton. Quan interv?? el cor, generalment ho fa de manera homof??nica. Constitueix una grandiosa arquitectura musical amb diverses textures que van des del recitatiu a la doble fuga. El text, en alemany, est?? molt ben integrat amb la m??sica, i utilitza un??sons del cor i els instruments de metall per donar ??mfasi al missatge.
Dins del moviment hi ha canvis de ritmes, binaris i ternaris. La melodia continua seguint la cl??ssica proporci?? de 8 compassos. L'harmonia ??s tonal per?? ja molt desenvolupada. Els matisos d'intensitat queden repartits al llarg moviment, des del pianissimo al fortisimo passant per les intensitats interm??dies. Tanmateix predominen els forte, amb el que expressa de manera vehement el text en les parts corals. Predomina el tempo allegro. Tamb?? apareixen un adagio i un andante, un presto i un prestissimo al final.
[edita] Estructura
Se l'anomena "Coral" per la pres??ncia del cor en la simfonia, un fet totalment excepcional en aquella ??poca. Es pot considerar m??sica program??tica perqu?? t?? com a fil conductor un text literari basat en l'Oda a l'Alegria.
Va passar tant temps entre la composici?? de la primera simfonia (1800) i la vuitena (1812), com entre la vuitena i la novena (1824) i si l'estructura general d'aquesta ??ltima pot semblar cl??ssica amb els seus quatre moviments, cadascun d'ells innova, es desplega i pren proporcions excepcionals[3]:
- 547 mesures per al primer moviment
- 1.414 per al segon (amb les seves repeticions, el da capo i la seva coda)
- 157 per al tercer
- 940 per al finale.
[edita] Esquema de l'obra
| Moviment | Indicacions de moviment | Comp??s | Tempo | Tonalitat |
|---|---|---|---|---|
| I | Allegro ma non troppo, un poco maestoso |
|
 = 88 |
|
| II | Molto vivace |
|
 = 116 |
|
| Presto |
|
 = 116 |
|
|
| Scherzo da Capo al Coda |
|
= 116 |
|
|
| Coda (les 13 mesures finales) |
|
= 116 |
|
|
| III | Adagio molto e cantabile |
|
= 60 |
|
| Andante moderato |
|
= 63 |
|
|
| Tempo I |
|
= 60 |
|
|
| Andante moderato |
|
= 63 |
|
|
| Adagio |
|
= 60 |
|
|
| Lo stesso tempo |
|
 = 60 |
|
|
| IV | Presto |
|
= 96 |
|
| Allegro assai |
|
 = 80 |
|
|
| Presto |
|
= 96 |
|
|
| Allegro assai |
|
= 80 |
|
|
| Allegro assai vivace - Alla Marcia |
|
= 84 |
|
|
| Andante maestoso |
|
= 72 |
|
|
| Allegro energico, sempre ben marcato |
|
= 84 |
|
|
| Allegro ma non tanto |
|
= 120 |
|
|
| Prestissimo |
|
= 132 |
|
[edita] 1. Allegro ma non troppo, un poco maestoso
El primer moviment guarda la forma sonata amb els seus dos temes, el seu desenvolupament i la seva re-exposici??. La simfonia arrenca de forma poderosa, amb un tema principal que transcorre en escales i variacions trepidants, amb incisos m??s endavant per als moments l??rics, novament interromputs per la intensitat tit??nica de la composici??. El volum de la simfonia ??s brutal per a l'??poca.
[edita] 2. Molto vivace
El segon moviment ??s qualificat per alguns cronistes com "l'infern en flames", per la seva contund??ncia i velocitat, suavitzat majestuosament en la recapitulaci??. ??s el Scherzo i est?? col??locat en segona posici?? com en els Quartets de corda op. 18 n??m. 4 i n??m. 5, el Trio Arxiduc op. 97 per a piano, viol?? i violoncel, o la Sonata per a piano Hammerklavier n??m. 29 op. 106.
[edita] 3. Adagio molto e cantabile
El tercer moviment, l'adagio, est?? en la forma de tema i variacions.
[edita] 4. Presto...
El moviment final est?? dividit en quatre seccions i pren les dimensions d'un oratori amb solistes i cor. La seq????ncia de les indicacions de tempo s??n les seg??ents:
- Presto/recitative -
- Allegro ma non troppo/recitative -
- Vivace/recitative -
- Adagio cantabile/recitative -
- Allegro assai/recitative -
- Presto/recitative: "O Freunde" -
- Allegro assai: "Freude, sch??ner G??tterfunken" -
- Alla marcia -
- Allegro assai vivace: "Froh, wie seine Sonnen" -
- Andante maestoso: "Seid umschlungen, Millionen!" -
- Adagio ma non troppo, ma divoto: "Ihr, st??rzt nieder" -
- Allegro energico, sempre ben marcato: "Freude, sch??ner G??tterfunken" / "Seid umschlungen, Millionen!" -
- Allegro ma non tanto: "Freude, Tochter aus Elysium!" -
- Prestissimo: "Seid umschlungen, Millionen!"
El moviment comen??a amb breus recapitulacions dels moviments anteriors, als quals els violoncels contesten amb comentaris inicialment pensats per a la veu humana. Finalment, el baix irromp amb un cridada "Amics no en aquests tons... " despr??s del qual la melodia de l'himne a l'alegria ??s tocat, primer per l'orquestra, i despr??s pel cor. Els violoncels, les flautes i els obo??s creen el clima i les veus masculines i femenines s'alternen declamant l'"Oda a l'Alegria" de Schiller protegides pel tot orquestral.
La simfonia avan??a i s'eleva sobre si mateixa, i els cors arriben a nivells eixordadors. Una doble fuga d??na el contrapunt pausat que porta al velo?? i prolongat c??ntic final, un desenlla?? de simfonia ??nic. Beethoven volia impressionar els seus oients i subratllar els seus prop??sits de fraternitat universal, i ho va aconseguir amb aquest moviment, que ??s m??s aviat un exercici oper??stic. El tractament de l'orquestra, d'altra banda, resulta insuperable.
[edita] Text del moviment coral
Versos escrits pel poeta Friedrich von Schiller (en cursiva, les paraules escrites per Beethoven)
- Text original en alemany ---------------- Traducci?? al catal??
- O Freunde, nicht diese T??ne!
- Sondern la??t uns angenehmere
- anstimmen und freudenvollere.
- Freude! Freude!
|
|
[edita] Refer??ncies
- ??? P??gina oficial sobre l'himne de la Uni?? Europea
- ??? Extret d'una carta de Ludwig Fischenich a Charlotte Schiller, dona de Schiller, reprodu??da a J. i B. Massin: Ludwig van Beethoven, Fayard, 1967, p. 39
- ??? S??n en total 3.058 compassos; com a dada comparativa, la darrera simfonia de Mozart en tenia 1.028
[edita] Enlla??os externs
- Schott Musik International
- Versi?? per a cor
- Simfonia n??m. 9 de Beethoven (format pdf): Partitura lliure a l'IMSLP.
- Manuscrit original (en alemany)
- Partitura de la Novena Simfonia a la Indiana University School of Music.
- Partitura simplificada a Alcove Music Publications.
- Exemples sonors i informaci?? sobre la Novena Simfonia
- An??lisis de la Simfonia n??m. 9 a All About Ludwig van Beethoven
- Una visita guiada de la Novena Simfonia de Beethoven per Rob Kapilow.
- Programa de m?? del Kennedy Center amb informaci?? sobre el final de la Novena Simfonia.
- Enregistrament de la Philadelphia Orchestra.
- Enregistrament de l'Europa Philharmonia Budapest Orchestra & Choir dirigida per Maximianno Cobra
