Romanticisme musical

De Viquip??dia

Article inacabat!
Un (o m??s d'un) viquipedista treballa en l'edici?? de la present entrada, per la qual cosa ??s possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacci??, contacteu amb els col??laboradors m??s recents amb un missatge a la p??gina de discussi?? de l'article en q??esti?? abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ??s ??s temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'av??s un cop estigui acabat, o b?? es podr?? treure despr??s d'uns dies d'inactivitat.

El romanticisme musical correspon aproximadament a la m??sica occidental composta al llarg del segle XIX. La m??sica d'aquest per??ode va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els g??neres del classicisme, de tal manera que en molts aspectes ambd??s per??odes es poden considerar com una ??nica gran ??poca dins la hist??ria de la m??sica. Sigui com sigui, el romanticisme introdueix un nou element po??tic i metaf??sic, que fa que el sentiment prevalgui sobre la ra??, predominant el subjectivisme i l'emoci??. D'altra part, hi ha un principi din??mic relacionat amb l'esperit positivista de l'??poca que fa que es desenvolupin diferents aspectes de la pr??ctica musical, com ara la t??cnica interpretativa, o la construcci?? d'instruments. Tamb?? fruit del positivisme, el segle XIX veur?? n??ixer la musicologia i la pedagogia musical tal com l'entenem en l'actualitat.

La m??sica rom??ntica est?? relacionada amb el romanticisme literari, pict??ric i filos??fic, malgrat que la dataci?? convencional de la musicologia difereix notablement de les altres arts, que defineixen com a rom??ntic el per??ode compr??s entre el 1780 i el 1840. En canvi, la musicologia actual situa els inicis del romanticisme a principis del segle XIX i no el conclouen definitivament fins l'inici de la primera guerra mundial.

[edita] Dataci??

Com ??s habitual en la dataci?? dels moviments art??stics, les dates d'inici i final son dif??cils de definir i difereixen segons les diferents escoles i autors. Malgrat aix??, una perioditzaci?? freq??entment acceptada seria:

• 1800-1830: Romanticisme incipient o proto-romanticisme. Els lieder de Schubert, les ??peres de Weber i les obres del darrer per??ode creatiu de Beethoven en formarien part.
• 1830-1850: Romanticisme ple. La simfonia fant??stica de Berlioz marca el punt de partida d'aquesta ??poca que pr??cticament abasta el conjunt de l'obra de Chopin, Mendelssohn i Schumann. Tamb?? inclou les primeres ??peres de Wagner i Verdi.
• 1850-1890: Romanticisme tard??. Caracteritzat pels poemes simf??nics de Liszt, els drames musical de Wagner, les ??peres de maduresa de Verdi i l'aparici?? de la segona generaci?? rom??ntica, amb Bruckner, Brahms, Franck i altres.
• 1890-1914: Fi de segle. Mahler, Strauss, Debussy i Puccini porten les diferents tend??ncies rom??ntiques fins al l??mit, representat a la vegada la fi d'un cicle i el principi del periode atonal iniciat per Sch??nberg i que portar?? a la m??sica del segle XX cap a nous plantejaments.

[edita] Caracter??stiques generals

Entre les caracter??stiques del romanticisme destaquen la universalitat, l'individualisme, el subjectivisme, la passi?? ??s la llibertat, la varietat est??tica i l'inter??s pels valors nacionals i populars i pel m??n medieval. En arquitectura es practica un estil neog??tic. Quant al pensament filos??fic, a part dels idealistes: Fichte, Schelling i Hegel trobem Schopenhauer, que destaca el car??cter irracional de la realitat i Kierkegaard que afirma que l'??nica cosa real ??s l'individu, dues reaccions contra el racionalisme que condu??ren a l'irracionalisme, al pessimisme i a l'individualisme, preparant la filosofia de Nietzsche. Els fil??sofs, per tant, es van desentendre dels problemes socials i pol??tics i es centraren especialment en el problema de l' individualisme. Schopenhauer anul??la el jo individual. En l'art, sobretot en la trag??dia i en la m??sica, l'espectador s'allibera del dolor i de la voluntat individual, dissolent-se en la voluntat universal i en el dolor etern i col??lectiu.

[edita] Caracter??stiques musicals

• Es creen nous g??neres i formes musicals (drama musical, poema simf??nic, ballet...)
• Destaca la m??sica per a piano i per a orquestra simf??nica, per?? tamb?? l'??pera i el lied.
• El compositor deixa de ser un servent i adquireix una molt bona reputaci?? per damunt dels altres artistes. La m??sica deixa els salons aristocr??tics i es trasllada a les sales de concert i als salons burgesos.
• Alemanya i ??ustria s??n el centre musical m??s important en la m??sica instrumental. En la m??sica vocal, ho s??n It??lia i Fran??a.
• Es compon menys m??sica religiosa.
• Hi ha menys rigidesa formal i menys regularitat en les frases mel??diques; l'scherzo substitueix definitivament el minuet; en les obres amb diversos moviments (sonates, simfonies, concerts...) sorgeixen estructures c??cliques, motius r??tmics i mel??dics que apareixen en m??s d'un moviment.
• Els ritmes s??n m??s complexos i lliures; s'introdueix el rubato (m??s llibertat en els passatges expressius i apassionats).
• S'eixampla la tonalitat; hi ha m??s disson??ncies i cromatismes i menor claredat tonal; les cad??ncies s??n menys clares i menys freq??ents i l'estil polif??nic i contrapunt??stic s'utilitza nom??s espor??dicament.
• Al costat de la sonata per a piano, apareixen una gran quantitat de petites formes de car??cter ??ntim o apassionat i amb estructures diverses i lliures com la roman??a, el nocturn, la raps??dia, l'estudi, el preludi, la fantasia, etc.; i algunes danses estilitzades com la mazurka, el vals, la polonesa, etc.

[edita] L'??pera al s.XIX

En ??pera, les formes per n??meros individuals que s'havien establert en l'??pera del barroc i del classicisme s'utilitzen m??s lliurement. Tal com avan??a el segle, les ??ries, cors, recitatius i peces de conjunt tendeixen cada vegada m??s a unir-se en un tot dif??cilment destriable fins arribar a la m??sica cont??nua, totalment composta (Durchkomponierte Form) que assolir?? de manera clara Richard Wagner. En aquesta transformaci??, l'orquestra tindr?? un paper rellevant, arribant a ser un element essencial del drama musical.

El declivi dels castrati fa que el paper de l'heroi principal de la majoria d'??peres rom??ntiques s'atribueixi a la veu de tenor. Al cor se li assignar?? sovint un paper m??s important que en l'??poca anterior.

Es podria dir que a It??lia el romanticisme musical A l'??pera italiana, l'opera buffa anir?? deixar?? pas a obres amb llibrets influenciats per la literatura nacional, per?? tamb?? pel naixent romanticisme europeu i pel teatre de Shakespeare, de tal manera que les trameses basen en els motius interiors dels personatges, que sovint son protagonistes d'hist??ries de passi?? i amor tr??gic. Els papers m??s presents son el de tirans i de dones enamorades. Cap a finals de segle apareixer?? una nova tend??ncia anomenada verisme.