Verisme
De Viquip??dia
El verisme fou la darrera escola oper??stica del segle XIX, retratant la duresa de la vida di??ria de les capes baixes de la It??lia acabada de reunificar.
El verisme va quallar a la It??lia de finals del segle XIX i el seu origen coincideix amb el final d'una etapa que Verdi tancava amb Otello i Falstaff. ??s antirom??ntic per naturalesa i deutor del naturalisme literari franc??s. Compositors com Puccini, Mascagni i Catalani van formar el que es va dir la Nuova Scuola, successors d'altres d'anteriors com Ponchielli, Boito i fins i tot Bizet. Una de les caracter??stiques especials del terme ??s l'??s d'esdeveniments contemporanis, simples i veritables, sense artificis estil??stics. Per?? a la realitat tamb?? hi ha la pres??ncia de passions, de vegades incontrolades, esdevenint sovint una caracter??stica de la m??sica verista.
Des del punt de vista narratiu s'imposa el realisme esc??nic, i des del punt de vista musical vol trencar amb l'antiga tradici?? de les ??ries com a peces unit??ries tot acostant-se al leitmotiv wagneri??. Aquestes segueixen existint per?? ara submergides en el llenguatge orquestral.
[edita] Cavalleria rusticana
Cavalleria rusticana (1890) de Pietro Mascagni es pot considerar la primera ??pera del verisme. Basada en un conte de Giovanni Verga sobre uns fets contemporanis d'un poble de les muntanyes de Sic??lia, retrata treballadors camperols, transportistes i gent local, amb assassinat incl??s. Les ??peres que la seguiren, com I pagliacci (1892) de Ruggero Leoncavallo i Il tabarro (1918) de Puccini, tenien trets en com??. Les escenes s??n contempor??nies; els car??cters s??n sovint rurals i generalment empobrits; les passions s??n extremes i condueixen a la viol??ncia. Hi ha una tend??ncia en aquestes obres de barrejar el s??rdid amb el sensacionalista. Leoncavallo escrivia en el pr??leg: les escenes que veieu no s??n com??dia, s??n la pura realitat.
[edita] Puccini
El gran representant d'aquest corrent fou Giacomo Puccini (1858-1924) amb un gran realisme en les seves escenes, principalment a La Boh??me (1896) i Tosca (1900). La primera descriu quatre artistes empobrits que viuen i treballen en un s??rdid entres??l a Par??s, i la segona, ambientada a It??lia, retrata un pres pol??tic, un pintor, i una cantant.
A Madama Butterfly (1904) tamb?? s'hi contempla el verisme, encara que amb tints de glamour, ambientada en un m??n contemporani el qual tracta l'actitud poc honrosa d'un mariner americ?? cap a la seva estimada japonesa, la qual acaba for??a malament. En la seva darrera creaci?? Turandot (1924), ja abandonaria aquest estil per entrar en el postverisme. Aquest nou estil, m??s r??gid i agressiu, amb sentiments amorosos molt m??s expl??cits, va n??ixer durant els anys 1915 a 1920.
Umberto Giordano (1867-1948), ??s b??sicament conegut per la seva passada pel verisme amb Andrea Ch??nier (1896) i Fedora (1898). El mateix es pot dir de Francesco Cilea (1886-1950) amb L'arlesiana (1897) i Adriana Lecouvreur (1902).
Altres veristes foren Franco Alfano, Alfredo Catalani, Alberto Franchetti, Franco Leoni, Licinio Refice, Ermanno Wolf-Ferrari, o Riccardo Zandonai.
El verisme tamb?? va traspassar la frontera francesa amb Gustave Charpentier (Louise), i l'alemanya amb Ignatz Waghalter (Der Teufelsweg i Jugend) i Eugen d'Albert (Tiefland).
