Cavalleria rusticana
De Viquipèdia
| Cavalleria rusticana | |
 Cartell anunciant l'òpera que s'interpreta junt amb Zanetto |
|
| Títol original: | Cavalleria rusticana |
| Llengua original: | Italià |
| Gènere: | verisme |
| Música: | Pietro Mascagni |
| Llibret: | Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci |
| Font literària: | conte de Giovanni Verga |
| Actes: | un |
| Estrena: | 17 de maig de 1890 |
| Teatre: | Teatro Costanzi de Roma |
| Estrena Liceu: | 9 de maig de 1891 |
|
Personatges:
|
|
|
|
Cavalleria rusticana és una òpera verista en un acte de Pietro Mascagni sobre un llibret per Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci, adaptant un conte de Giovanni Verga. S'estrenà el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma.
S'ha presentat sovint en una doble funció amb Pagliacci de Ruggero Leoncavallo. Les dues òperes són prou curtes com per poder-les representar juntes en una sola actuació. De fet, des de l'any 1903 -quan es va fer per primer cop a Nova York- a tots els escenaris del circuit operístic mundial s'acostumen a presentar plegades.
Ambientada a la Sicília de finals del segle XIX, té com a protagonistes un soldat (Turiddu) i una jove (Santuzza) que veuen trencats els seus plans de casament per la guerra, quan ell torna, ella és amb un altre home.
El famós intermezzo va ser utilitzat en la banda sonora de la pel·lícula El padrí III.
[edita] Sinopsi
L'acció transcorre a la plaça d'un poble de Sicília el dia de Pasqua. Santuzza demana a Mamma Lucia on està el Turiddu, i ella diu que ha anat a cercar vi a Francofont. Santuzza diu que no; que l'han vist als afores del poble a altes hores de la nit. En aquell moment arriba Alfio, que també assegura a la dona que ha vist Turiddu prop de casa seva. Mamma Lucia vol demanar més informació, però Santuzza li diu que calli. Aleshores és hora d'anar a l'església, pel que la gent entona un himne a Jesús ressuscitat (Innegiamo, il Signore non è morto). Tothom entra a l'església, excepte Santuzza i Mamma Lucia. aquesta demana a Santuzza per què ha dit que calli. Santuzza ho confessa tot: abans d'anar a fer de soldat, Turiddu estimava Lola; quan va tornar, Lola ja estava casada amb Alfio, pel que Turiddu es refugià en mans de Santuzza. Però el seu amor no és fidel, i Turiddu ha tornat a caure en braços de Lola, robant l'honor a Santuzza. Mamma Lucia, desesperada, entra a l'església.
Arriba Turiddu. Santuzza li demana on ha anat, i ell diu que a Francofont. Quan Santuzza li diu que l'han vist als afores del poble, Turiddu l'acusa d'espia, i Santuzza li recrimina l'amor que sent per Lola. Turiddu ho nega, però, en aquell moment, arriba Lola. Santuzza pot veure que Turiddu n'està enamorat, i, quan Lola entra a l'església, Santuzza ho critica. Turiddu diu que el deixi estar en pau, i Santuzza implora que no l'abandoni. Turiddu se la treu de sobre de mala manera i entra a l'església. Santuzza el maleeix.
Just en aquell moment arriba Alfio. Santuzza, aleshores, aprofita per revelar a Alfio les infidelitats de la seva dona. Alfio jura venjar-se abans que acabi el dia.
Després de l'Intermezzo, la gent surt de l'església. Turiddu els convida a tots a beure un got de vi, i brinden. Arriba Alfio, que rebutja el got que Turiddu ofereix. Els dos homes es repten a un duel, però Turiddu demana temps per arreglar una cosa. Crida sa mare, i li demana que, si ell no torna, faci de mare a Santuzza, a la que havia jurar portar a l'altar. Mamma Lucia no entén res i vol seguir Turiddu, però en aquell moment apareix Santuzza, que l'atura. Una dona entra a la plaça enunciant que Turiddu ha mort.
