Ignatz Waghalter

De Viquip??dia

Ignatz Waghalter (Vars??via, 15 de mar?? de 1881 - Nova York, 7 d'abril de 1949) fou un compositor i director polon??s-alemany.

Waghalter fou sobretot un gran director d'??pera a Berl??n, responsable per exemple de les estrenes triomfants de Giacomo Puccini La fanciulla del West i Manon Lescaut.

Com a compositor era un melodista, capa?? de transmetre mel??dicament emocions profundes, titllat d'anacr??nic enmig de la revoluci?? atonal que s'estava escampant per la m??sica alemanya.

La seva integritat el feia un dels pocs directors jueus nascuts al seu dia a Alemanya i ??ustria que rebutjaven la conversi?? al cristianisme com a recurs per desviar la pressi?? cont??nua exercida per l'antisemitisme.

[edita] Biografia

Nascut a una fam??lia jueva empobrida de Vars??via, Waghalter feia el seu cam?? a Berl??n a l'edat de 17 anys, on primer estudiava amb Philipp Scharwenka. De seguida crid?? l'atenci?? de Joseph Joachim, el gran violinista i amic de confian??a de Johannes Brahms. Amb el suport de Joachim, Waghalter era adm??s al Berlin Academie der Kunst, on estudiava composici?? i direcci?? amb Friedrich Gernsheim. La primera m??sica de cambra de Waghalter mostrava una imaginaci?? mel??dica intensa. Un primer Quartet de Corda en Re Major, Opus 3, era altament lloat per Joachim. La seva Sonata per a Viol?? i Piano en Fa Menor, Opus 5, rebia el prestigi??s Mendelssohn Prize el 1902, quan el compositor nom??s tenia 21 anys.

El 1907 Waghalter aconseguia el c??rrec de director al Komische Oper a Berl??n, on la seva reputaci?? augmentava r??pidament. Breument pass?? per al Staadttheater a Essen (1911-1912). Aconseguia llavors la direcci?? del nou Deutsche Opernhaus a Berl??n, establint la seva posici?? com afigura essencial en la m??sica alemanya. S'inaugurava sota la seva direcci?? el 7 de novembre de 1912 amb Fidelio. Waghalter defensava la m??sica de Giacomo Puccini, les ??peres del qual havien fracassat pr??viament a Alemanya. El mar?? de 1913 estrenava a Alemanya La fanciulla del West, i la seva recepci?? triomfant assegurava per a les ??peres de Puccini un lloc permanent en els repertoris de les ??peres d'Alemanya.

Tres de les ??peres de Waghalter eren representades per primera vegada al Deutsche Opernhaus: Mandragola, basada en una com??dia del Renaixement de Machiavelli, el gener de 1914; Jugend, basada en l'obra realista tr??gica del dramaturg alemany Max Halbe, el febrer de 1917; i Sataniel, inspirada per un conte fant??stic polon??s, el maig de 1923. El melodisme fervent d'aquests treballs marcava Waghalter entre el m??s l??rics dels compositors oper??stics alemanys.

Waghalter marxava del Deutsche Opernhaus el 1923. Viatjava als Estats Units i succe??a a Joseph Stransky com a director musical de la New York State Symphony, c??rrec que ocup?? la temporada de 1924-1925. Profundament lligat a la vida cultural de Berl??n, Waghalter retornava a Alemanya. Componia unes quantes operetes, i era actiu com a director convidat. Per la temporada 1931-1932 era nomenat director musical a l'??pera Nacional a Riga, Let??nia.

Poc despr??s del seu retorn a Berl??n, els nazis arribaven al poder. El 1934 Waghalter s'exiliava, traslladant-se primer a Txecoslov??quia i m??s tard a ??ustria, on componia la seva ??ltima ??pera, Ahasaverus und Esther. Unes quantes setmanes despr??s els nazis entraven a ??ustria i Waghalter i la seva muller fugien als Estats Units.

Poc despr??s d'arribar a Nova York, Waghalter establia una orquestra cl??ssica passatgera de m??sics afro-americans. Per?? les seves oportunitats de dirigir foren limitades, i moria relativament oblidat a Nova York el 7 d'abril de 1949 a l'edat de 68 anys.