Louise
De Viquipèdia
| Louise | |
| Llengua original: | francès |
| Música: | Gustave Charpentier |
| Llibret: | Gustave Charpentier |
| Actes: | quatre |
| Estrena: | 2 de febrer de 1900 |
| Teatre: | Teatre Nacional de l'Opéra-Comique |
| Estrena Liceu: | 3 d'abril de 1904 |
|
Personatges:
|
|
|
|
Louise és una òpera en quatre actes, composta per Gustave Charpentier, amb llibret francès del propi compositor, tot i que s'ha indicat la possibilitat que contribuïra el poeta Saint-Pol Roux. Es va estrenar el 2 de febrer de 1900 en l'Opéra-Comique.
L'òpera intenta representar la vida de la classe treballadora parisenca, i a vegades se la considera un primerenc exemple d'òpera verista. La vertadera estrella és la pròpia ciutat, a la qual s'hi dediquen diferents pàgines per descriure'n l'atmosfera. Narra la història del dissortat amor entre Louise, una costurera que viu amb els seus pares a París, i Julien, un jove artista.
Qualificada de «novel·la musical» pel seu caràcter narratiu, és l'autèntica obra mestra del seu autor, i l'única que va entrar a formar part del repertori. Des de la seua estrena, l'òpera va gaudir de bastant èxit, llançant la carrera de la soprano escocesa Mary Garden, que va assumir el paper protagonista en una de les primeres representacions, quan la soprano titular va caure malalta. Se'n va fer una pel·lícula l'any 1939, amb Grace Moore en el paper protagonista. N'hi ha diversos enregistraments, i avui en dia es continua representant ocasionalment. L'ària "Depuis le jour" és una peça interpretada ben sovint en els recitals.
Taula de continguts |
[edita] Personatges
Hi intervenen fins a 35 personatges, sent una de les òperes del repertori que més intèrprets necessita, i que menys permet un lluïment individual excepte l'ària ja esmentada. No obstant, poden distingir-se, com a personatges principals
- Julien (tenor)
- Louise (soprano)
- Mare (mezzosoprano)
- Pare (baríton)
- El Noctàmbul (tenor)
[edita] Sinopsi
[edita] Acte I
- Casa parisenca dels pares de Louise
Louise s'ha enamorat del seu veí Julien. Al principi de l'òpera, recorden com es van conèixer. La mare de Louise els interromp i expressa la seua desaprovació per Julien. L'esgotat pare arriba de treballar i la seua esposa i filla li preguen que abandone aquest treball tan exigent. No obstant, ell creu que és la seua responsabilitat mantenir la família. En el sopar, llegeix una carta que Julien va deixar proposant casar-se amb Louise. A ell li resulta indiferent, però la mare el rebutja i quan Louise defensa Julien, la mare li dóna un bufetada. El pacífic pare demana a la seua filla que sega a llegir el periòdic amb ell. Mentre llegeix sobre la primavera a París, esclata en plors.
[edita] Acte II
Escena I
- Un carrer de París
Un preludi suggereix l'alba a París. S'alça el teló per a mostrar una escena agitada en què tot el món segueix les seues rutines diàries i parlen de la vida en general. Apareix el noctàmbul, es qualifica a si mateix l'esperit del Plaer de París i després se'n va amb la filla d'un robaveller. Apareix Julien amb un grup d'amics, bohemis com ell, per a ensenyar-los on treballa Louise. Els diu que si els seus pares no la deixen casar-se amb ell, la raptarà. Julien canta a la barreja de sons que l'envolten, dient que és la veu del propi París. Louise i sa mare arriben al taller de costura on treballa Louise, on sa mare la porta a treballar tots els dies. Quan la mare se'n va, Julien torna. Louise li diu que l'estima, però que també estima molt els seus pares com per a abandonar-los. Julien intenta persuadir-la que fugisca amb ell, i finalment la convenç que han de fer-ho aviat.
Escena II
- Al taller de Louise
Les costureres bromegen amb Louise, per estar enamorada. Se sent fora una banda i Julien canta una serenata. Les xiques li admiren pel seu aspecte i la seua veu. Louise sigil·losament se'n va, per a fugir amb Julien.
[edita] Acte III
- Una caseta prop de París
L'acte s'obri amb l'ària més coneguda, "Depuis le jour"; els amants s'han traslladat a un caseta des de la que es veu París i en l'ària ella canta la felicitat de la seua nova existència i el seu amant. Després canten un llarg duo d'amor. Entren molts bohemis i coronen Louise com la Reina de Montmartre. El Noctàmbul presideix com a Rei dels Ximples. Apareix la mare de Louise i acaba la festa. Li parla a Louise de la malaltia de son pare i que sol anar a l'habitació de Louise en meitat de la nit, encara que han acordat tenir-la per morta. Fins i tot Julien es commou, i deixa que Louise el deixe, amb la promesa que tornarà quan ell ho desitge.
[edita] Acte IV
- La casa parisenca dels pares de Louise
El pare ha recuperat la salut. De nou treballa, però ha acabat acceptant filosòficament la pobresa. La seua recuperació pot atribuir-se a la tornada de Louise, a qui pren en els seus braços, tot cantant-li una cançó de bressol. No aconsegueix animar-la, perquè ella enyora Julien. Se sent un alegre vals fora, i ella canta bojament, a l'amor i la llibertat. Els seus pares queden sorpresos, i el pare va enutjant-se per moments. Escridassa Louise i li demana que se'n vaja; si això és el que ella vol... que se'n vaja a dansar i riure. Ell comença a atacar-la, però la mare s'interposa. Louise se'n va corrents de casa per a viure de nou amb Julien. Aleshores, el pare s'adona del que ha fet. La crida: "Louise, Louise!". Ella se n'ha anat i, desesperat, ell mostra el puny a la ciutat que li ha robat a la seua filla: "París!", diu, i així acaba l'òpera.
[edita] Àries destacades
- "Depuis le jour" (Louise)
- "Cançó de bressol" (Pare)
