Friedrich Wilhelm Nietzsche

De Viquip??dia

Friedrich Nietzsche, 1869

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Alemanya 1844 - 1900), fil??sof alemany, considerat avui com un dels m??s influents en el pensament del segle XX.

Taula de continguts

1 Biografia
2 La cr??tica a la cultura occidental
3 Vitalisme
- 3.1 Nihilisme
4 L'home i el superhome
5 Obres
6 Vegeu tamb??
7 Enlla??os externs

[edita] Biografia

Nietzsche va n??ixer a R??cken bei L??tzen (Alemanya) i estudi?? a la universitat de Bonn. El 1865, a Leipzig, curs?? estudis de filologia i el 1869 fou nomenat professor de filologia cl??ssica a Basilea. El 1878 deix?? de fer classes, degut a una malaltia greu. Fins al 1889, per??ode de m??xima activitat, pass?? els estius a Sils Maria i la resta de l'any a la Riviera, quasi sempre solitari i amb recaigudes en la seva malaltia. Finalment, una profunda depressi?? li provoc?? un sobtat enfosquiment mental i va haver de ser ingressat a una cl??nica psiqui??trica fins la seva mort.

Lou Andreas-Salom??, Paul R??e i Nietzsche; escena fotogr??fica ideada pel propi Nietzsche, 1882

Fou un home apassionat i apassionant. Els seus escrits no s??n fruit de la reflexi?? freda, com en altres pensadors contemporanis seus. Ans al contrari, traeixen un pathos intens i incontrolable. Un dels episodis centrals de la seva vida fou l'enamorament sobtat i irresistible de la jove pensadora russa Lou Andreas-Salom??, a partir de 1882. Festej?? amb ella i la consider?? la seva companya perfecta. Junt amb Paul R??e, intent?? formar la "trilogia dels esperits lliures", fins que la noia el deix?? c??rrer. Aquest despit, del que mai es recuper??, ??s considerat per alguns com l'inici de les seves greus perturbacions ps??quiques.

El pensament filos??fic de Nietzsche, d'un marcat car??cter po??tic i personal, ??s una cr??tica dels valors tradicionals de la cultura occidental i l'intent d'elaborar una nova filosofia. En el seu pensament en distingeixen tres per??odes:

Caracteritzat pels seus primers treballs d'interpretaci?? i cr??tica de la cultura.
Per l'homenatge de la cultura i els esperits lliures.
Per les seves tesis sobre nihilisme, la cr??tica a tots els valors, el superhome i l'etern retorn.

Es tracta de tres per??odes totalment distints, per?? que mantenen un sistema i una perfecta unitat.

[edita] La cr??tica a la cultura occidental

L'origen de la cultura occidental s'ha de cercar en el m??n grec, on es manifesten clarament dos valors complementaris:

el de la vida, que es representat pel d??u Dion??s que simbolitza el vigor, el plaer, la renovaci?? i la destrucci??.
el de la ra??, representat pel d??u Apol??lo, s??mbol de les formes de la ra?? i l'harmonia.

La cultura occidental es fonamenta en la dissociaci?? d'aquests dos valors i en el sotmetiment de la vida a la ra??. L'instrument d'aquesta dissociaci?? fou S??crates, i a partir d'ell Gr??cia es presenta com el m??n de la claredat, on la ra?? triomfa per sobre els instints.

Sotmetre la vida a la ra?? ??s un error. La cultura occidental, per tant, est?? viciades del seu origen, en instaurar la racionalitat a qualsevol preu. Aquest error dogm??tic s'arrossega des que Plat?? invent?? l'esperit pur i l'idea del b?? en si mateix. Per eliminar aquest error de base, cal criticar el dogmatisme plat??nic i fer-ho des de tots els ??mbits en qu?? es manifesta: moral, religi??s i filos??fic.

La moral occidental ??s antinatural, ja que imposa lleis (virtuts) en contra dels instints primordials de vida.
La religi?? ??s alienant. Neix de la por de qu?? l'home t?? de si mateix, ??s com un mecanisme de defensa que permet atribuir el propi dest?? a un ??sser m??s poder??s: D??u.
La filosofia i en concret la metaf??sica, es fonamenta en un error: la creen??a, d'origen plat??nic, en l'exist??ncia del m??n que ??s l'ant??tesi del m??n real, un m??n perfecte i absolut que porta a creure que la inevitable realitat no es pot trobar entre les coses lligades al devenir, per la qual cosa els fil??sofs s'esforcen per acostar-se a l'altre m??n, per estar en possessi?? de la veritat, sense adonar-se que "les caracter??stiques que s'han assignat al veritable ??sser de les coses s??n les del no ser, del no res, pel fet de ser una pura il??lusi??".

[edita] Vitalisme

La cultura occidental ja ha arribat a la seva decad??ncia, i cal preparar l'emancipaci?? de l'home de tots els valors morals per tornar-li el dret a la vida. Aquesta ??s la tasca del vitalisme.

[edita] Nihilisme

??s un moviment propi de la hist??ria de la cultura occidental. L'esperit occidental, causat pels alts, inadequats i ficticis valors del seu m??n de rendes, es torna nihilista, ??s a dir, perd la fe en aquests valors. Aleshores, la cultura resta sense sentit, perqu?? el nihilisme esdev?? una for??a destructora de la base de la cultura occidental, de D??u, el D??u monoteista. Aquest D??u mor perqu?? entre tots l'hem assassinat. Quan ens adonem d'aquest fet podrem superar l'estat nihilista, construint una nova taula de valors que porti al superhome.

???Kleiner Nietzsche-Kopf???, dibuix de'n Hans Olde per la fotoserie ???Der kranke Nietzsche???, 1899

[edita] L'home i el superhome

L'home ??s un ??sser a mig fer, un pont entre la b??stia i el superhome, l'??nic animal que encara no s'ha consolidat. Cal, doncs, superar l'home o tornar a l'animalitat primitiva. Per?? l'home ??s l'animal que mira al futur, que ??s capa?? de concebre ideals. Tres han estat les versions de l'ideal hum??:

L'est??tic, que ??s interpretat com harmonia de vida i ra??.
El cient??fic, en el qual l'home coneix la realitat nua, per la qual cosa acaba afirmant en??rgicament la vida.
El superhome, que personifica el valor suprem de la vida, la m??s alta manifestaci?? del qual ??s la voluntat de poder.

El superhome ??s un ??sser superior, lliure dels valors del passat, aut??nom, agressiu i legislador.

Ell ??s la seva pr??pia norma, perqu?? ??s m??s enll?? del b?? i del mal. Representa la fi suprema de la humanitat, la vida que meni a ell ser?? ascendent i natural, la que n'aparti, ser?? descendent i antinatural.

[edita] Obres

Die Geburt der Trag??die (1872)
Menschliches, Allzumenschliches. Ein Buch f??r freie Geister (1878)
Morgenr??te ??? Gedanken ??ber die moralischen Vorurteile (1881)
La Gaia ci??ncia (Die fr??hliche Wissenschaft, la gaya scienza) (1882)
Aix?? parl?? Zaratustra (Also sprach Zarathustra. Ein Buch f??r Alle und Keinen) (1883-1885)
Jenseits von Gut und B??se - Vorspiel einer Philosophie der Zukunft (1886)
Veritat i mentida en sentit extramoral (??ber Wahrheit und L??ge im au??ermoralischen Sinn) (1873)
La genealogia de la moral (Zur Genealogie der Moral. Eine Streitschrift) (1873)
G??tzen-D??mmerung oder wie man mit dem Hammer philosophiert (1888)
L'Anticrist. Maledicci?? sobre el cristianisme (Der Antichrist. Fluch auf das Christenthum) (1888)
Ecce Homo: Wie Man wird Was Man Ist (1888)