C??sar Franck
De Viquip??dia
C??sar-Auguste Franck (Lieja, 1822 - Par??s, 1890) va ser un compositor belga, naturalitzat franc??s el 1873.
Son pare, Nicolas-Joseph era de Gemmenich, un poble del ducat de Limburg (ara a B??lgica) i sa mare d'Aquisgr?? en Alemanya.
[edita] Biografia
Al 1830, son pare va inscriure'l al conservatori de Lieja. Al 1834 obtingu?? els grans premis de sofeig i de piano. De 1833 a 1835 estudia harmonia amb Dassoigne. En constatar l'??xit del seu fill, Nicolas-Joseph va organitzar una s??rie de concerts a Li??ge, Brussel??les i Aquisgr?? a la primevar de 1835. M??s tard a aquest any, la fam??lia va muda a Par??s on C??sar estudia amb Antoine Reicha. Obtingu?? els primers premis de piano al 1838 i de contrapunt al 1839. El 1842, son pare va decidir que ha de parar les estudis al conservatori per a consacrar-se a una carrera de virtu??s a B??lgica, sense poder participar al prix de Rome. Els trios op.1 i l'oratorio Ruth daten d'aquest per??ode.
El 1845, C??sar va trencar les relacions amb el seu pare i va tornar a Par??s. Compon un poema simf??nic ?? Ce qu'on entend sur la montagne ?? i obra a l'??pera ?? Le valet de la ferme ??. Al 1853 va esdevenir organista de l'esgl??sia Saint-Jean-Saint-Fran??ois du Marais. Des del 1859 fins a sa mort al 1859 va ser titulari de l'orgue nou d'Aristide Cavaill??-Coll a l'esgl??sia Sainte-Clotilde.
El 1871 va ser anomenat professor d'orgue al Conservatori de Par??s, un carrec per al qual ha de prendre la nacionalitat francesa i per aix?? nom??s va poder comen??ar un any m??s tard. Un dels seus deixebles ??s Vincent d'Indy que redactar?? la seva bibliografia.
??s un per??ode molt fructu??s: compon oratoris, obres per piano, quartets per corda, bal??lets, poemes i variacions simf??niques, obre per orgue. Al 1885, van atorgar-li la Legi?? d'Honor i l'any despr??s va esdevenir president de la Soci??t?? nationale de musique.
Mor?? al 1890 de la grip. Va ser sebollit al cementiri de Montparnasse (divisi?? 26).
[edita] Obra
Amb les seves obres dedicades a aquest instrument en renov?? el repertori, aleshores en decad??ncia. Les m??s notables foren sis Pi??ces (1860), tres Pi??ces pour orgue (1878) i tres Chorals (1890). Escriv?? oratoris, com Ruth (1843-45) i Les B??atitudes ('Les benaurances', 1867-79), de grans proporcions i bellesa desigual. Les obres m??s significatives s??n les dels darrers anys: Quintet per a piano i corda en fa menor (1880), Preludi, coral i fuga (1884), Preludi, ??ria i final (1887), la Simfonia en re menor (1888), la seva obra m??s coneguda, i la Sonata per a piano i viol?? (1886), d'escriptura harm??nica molt personal. Deix?? tamb?? ??peres, com Hulda (estrenada el 1894). El seu desig d'unitat formal s'an?? intensificant progressivament i es plasm?? en el desenrotllament c??clic que fou continuat pel grup de compositors de l'escola franckista, entre els quals es destac?? Vincent d'Indy.
