Montparnasse

De Viquip??dia

La torre Montparnasse des de la torre Eiffel

Montparnasse ??s un barri del sud de Par??s a la riba esquerra del riu Sena, al districte 14??. Va ser integrat a la ciutat, juntament amb altres municipis, al 1860.

El nom d'aquest barri fa refer??ncia al mont Parn??s de la mitologia grega, ja que al segle XVII els estudiants anaven a declamar versos al pujol que actualment ocupa el barri.

Al segle XVIII es va tra??ar en aquest terreny el passeig de Montparnasse, molt popular a la ciutat. Des de la Revoluci?? francesa s'hi han instal??lat nombroses sales de ball i cabarets.

El barri ha donat el seu nom a una estaci??, un cementiri i una torre :

Estaci?? de Montparnasse, d'on marxen els trens en direcci?? a l'oest i el sud-oest de Fran??a, de Granville a Tolosa de Llenguadoc.
Cementiri de Montparnasse, o cementiri Sud, on reposen, entre altres Charles Baudelaire, Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Samuel Beckett, Guy de Maupassant, Sainte-Beuve.
La Torre Montparnasse, torre de despatxos constru??da de 1969 a 1972, de 210 m d'al??ada (59 pisos), fou la m??s alta d'Europa l'any de la seva construcci??.

[edita] Naixement de la comunitat art??stica

L' exposici?? universal de 1889 i la rica vida art??stica de Montmartre atreuen nombrosos artistes que s'instal??laran tamb?? a la zona de Montparnasse, for??a c??ntrica. Un dels primers ser?? Pablo Picasso. Aix?? el barri esdevindr?? referent de modernitat. Montparnasse va con??ixer la seva ??poca de plenitud en els anys 1920, els "Anys bojos ". En aquells moments va ser el cor de la vida intel??lectual i art??stica a Par??s i els seus caf??s van entrar a la hist??ria de l'art.

En aquesta ??poca nombrosos artistes de pa??sos molt diversos van ser atrets per la resplendor de Par??s. Montparnasse, barri encara relativament verge, oferia tallers a lloguers m??dics i un entorn de caf??s barats que facilitaven la sociabilitat, l'emulaci?? i l'ajuda m??tua. R??pidament s'hi instaurara una atmosfera creativa i llibert??ria que atreur?? marxants i mecenes a la recerca de nous talents. En aquesta comunitat la creativitat era acollida amb totes les seves rareses i provocacions; cada novetat era interpretada com la promesa d'una renovaci?? art??stica.

D'entre els artistes que van viure o van freq??entar el barri, destaquem :

Pablo Picasso, Guillaume Apollinaire, Henri Rousseau, Ossip Zadkine, Mo??se Kisling, Marc Chagall, Nina Hamnett, Fernand L??ger, Jacques Lipchitz, Max Jacob, Blaise Cendrars, Cha??m Soutine, Michel Kikoine, Pinchus Kremegne, Amedeo Modigliani, Ford Madox Ford, Ezra Pound, Marcel Duchamp, Suzanne Duchamp-Crotti, Constantin Brancusi, Paul Fort, Juan Gris, Diego Rivera, Tsuguharu Fujita, Marie Vassilieff, Gr??goire Krug, L??onide Ouspensky, L??on-Paul Fargue, Ren?? Ich??, Alberto Giacometti, Andr?? Breton, Pascin, Salvador Dal??, Jean-Paul Sartre, Henry Miller, Django Reinhardt, Joan Mir?? i Edgar Degas.

Al costat de la pintura i de l'escultura, la fotografia ??s igualment una de les arts destacades de Montparnasse. Man Ray hi va tenir el seu primer estudi i all?? va comen??ar la seva carrera com a fot??graf.

[edita] L'edat d'or

A la d??cada del 1920 aquesta comunitat art??stica entra en contacte amb importants col??leccionistes d'art sobretot vinguts dels Estats Units com Gertrude Stein, Peggy Guggenheim, Edith Wharton i Harry Crosby i rep les cr??tiques de personatges com D.H Lawrence, Archibald MacLeish, James Joyce, Kay Boyle, Hart Crane, Ernest Hemingway, William Faulkner, Dorothy Parker i d'altres.

Els caf??s, bars i tavernes, especialment els de la cru??lla Vavin, l'actual pla??a Pablo Picasso, eren llocs de trobada on els artistes es reunien amb els seus companys i negociaven. Als caf??s Le D??me, La Closerie des Lilas, La Rotonde, Le Select, La Coupole i Le Boeuf dur le Toit , sempre oberts, s'acceptava que els artistes ocupessin una taula tot un vespre per un preu irrisori. Si s'adormien, els cambrers tenien com a instrucci?? no molestar-los. Les discussions eren habituals, algunes nascudes de pol??miques, d'altres de l'alcohol, i mai no s'avisava la policia, ni si s'arribava a les mans. Quan els artistes no podien pagar les despeses, alguns propietaris acceptaven un esb??s com a pagament. Les parets dels caf??s eren coberts d'una col??lecci?? d'obres d'art i esdevenien galeries improvisades.

La vida nocturna s'ha convertit igualment en llegenda, com les nits calentes del Bar Dingo. Entre els que freq??entaven els locals de nit, es pot assenyalar l'escriptor Morley Callaghan i F. Scott Fitzgerald.

El carrer de la Ga??t?? a Montparnasse era on es concentraven els teatres i els music-hall, al voltant del fam??s Bobino. Sobre els seus escenaris van actuar les estrelles del moment, utilitzant noms art??stics d'una sola paraula, tal com era moda: Damia, Kiki, Mayol i Georgius, van cantar i actuar en sales plenes. [[Les Six]] actuaven sovint al barri, creant una m??sica basada en les idees de Erik Satie i Jean Cocteau.

Mentre el barri atreia gent del m??n sencer que hi va anar a viure i treballar en un entorn creatiu i de boh??mia, es va convertir tamb?? en el domicili d'exiliats pol??tic com L??nine, L??on Trotsky, Porfirio Diaz, i Simon Petlioura. Per?? despr??s dels anys 30, quan l'esperit cr??tic i alegre dels "anys bojos" es va anar diluint, es va dispersar la comunitat art??stica. Despr??s de la guerra, Montparnasse no ha recuperat mai la seva aura.

[edita] Montparnasse avui

En els anys 1960 es va projectar fer de Montparnasse el barri de negocis de la riba esquerra del Sena. Aix?? va canviar la configuraci?? d'aquest lloc carregat d'hist??ria. L'estaci??, massa estreta, va recular 400 metres, i en el lloc guanyat es va bastir una torre i un centre comercial.

Amb l'especialitzaci?? creixent dels barris de Par??s, Montparnasse ha esdevingut un barri de despatxos durant el dia, per?? t?? una ??mplia oferta de caf??s, cinemes i restaurants dedicats al lleure nocturn.

Per trobar els rastres del Montparnasse art??stic, tret dels r??tols m??s o menys nost??lgics dels caf??s, cal buscar l' Acad??mie de la Grande Chaumi??re, on els artistes aficionats poden pintar models, o la botiga de material de pintura Sennelier (avui transformada en botiga FNAC). En alguns edificis s'han posat plaques per recordar el nom d'algun antic habitant il??lustre. Si es volen trobar cal passejar pels carrers Grande-Chaumi??re i Campagne-Premi??re o pel boulevard Raspail

Per salvaguardar l'esperit del barri, es va obrir al 1998 el Museu de Montparnasse, que presenta exposicions temporals. Al barri hi ha tamb?? els museus Zadkine i Bourdelle. Si desea recorrer los pasos de Gauguin, Picasso, Modigliani, Max Jacob, Henry Miller y muchos otros, tambi??n puede intentar imaginar su vida descubriendo su barrio preferido.

Si es vol veure mostres d'arquitectura contempor??nia cal visitar la pla??a de Catalunya, de Ricardo Bofill, el jard?? de l'Atl??ntic i la seu de la Fundaci?? Cartier d'art contemporani, de Jean Nouvel.