Edith Wharton
De Viquipèdia
Edith Wharton (Nova York; 24 de gener de 1862 - Saint-Brice-sous-Forêt (França); 11 d'agost de 1937) va ser una novel·lista estatunidenca, escriptora de relats, i dissenyadora.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Primers anys
El seu nom de soltera era Edith Newbold Jones. Va nàixer en una família rica que li va proporcionar una sòlida educació privada. Va combinar la seua privilegiada posició amb un natural enginy per a escriure novel·les i relats, que van destacar pel seu humor, caràcter incisiu i escassetat d'acció narrativa. Així mateix, va treballar en diverses publicacions.
En 1885, a l'edat de 23 anys, Edith es va casar amb Edgard (Teddy) Robbins Wharton, que era dotze anys major que ella. Es van divorciar en 1913 per les repetides i públiques infidelitats del seu marit, que la van afectar mentalment i físicament. Durant alguns anys, al final del seu tumultuós i infeliç matrimoni, va mantenir un idil·li amb William Morton Fullerton (1865 – 1952), periodista nord-americà que treballava a The Times. Aquest era bisexual i alternava la seua relació amb l'escriptora amb un romanç amb Lord Ronald Goger, Rajà de Sarawak. Ella mateixa, també bisexual, va mantenir un llarg idil·li amb la cantant d'òpera Camilla Chabbert, àlies Ixo, i relacions esporàdiques amb la poetessa i guionista Mercedes Acosta. Durant la dècada de 1890 va escriure relats per a Scribner's Magazine.
[edita] Èxits de crítica i Primera Guerra Mundial
Des de fins del segle XIX, Wharton va produir un gran nombre de novel·les, llibres de viatges, relats (entre els que destaquen alguns contes de fantasmes memorables) i poemes. L'any 1902 va publicar una novel·la històrica titulada La vall de la decisió (The Valley of Decision). La crítica considera La casa de l'alegria (The House of Mirth) (1905) com la seua primera gran novel·la, una història que ironitzava sobre la societat aristocràtica de què ella mateixa era un membre prominent.
Edith Wharton era una gran admiradora de la cultura i arquitectura europea, la qual cosa li va fer creuar l'Atlàntic un total de 66 vegades abans de morir.
L'any 1907 es va establir definitivament a França, on va ser deixebla i amiga de Henry James. Primer es va instal·lar a París i a partir de 1919 en les seues dues cases de camp, Pavilion Colombe a Saint-Brice-sous-Forêt i en l'antic convent de Sainte-Claire le Château a Hyères al sud-est de França.
D'aquesta època destaca la seua novel·la curta Ethan Frome, una tràgica història d'amor entre persones corrents ambientada a Nova Anglaterra, que es va publicar l'any 1911. Segons l'opinió de molts crítics, aquest llibre aconsegueix, per la seua senzillesa, una universalitat que no tenen les seues novel·les de societat.
Residia en la molt de moda Rue de Varenne en París quan va començar la Primera Guerra Mundial i usant les seues altes connexions amb El Govern francés, va aconseguir permisos per a viatjar amb motocicleta per les línies del front. Wharton descriu aquesta experiència en una sèrie d'articles que posteriorment es recopilarien en l'assaig Fighting France: From Dunkerque to Belfort (1915).
Durant la guerra també, va treballar per a la Creu Roja amb els refugiats, per la qual cosa el govern francés li va atorgar la creu de la Legió d'Honor. La seua tasca social va ser molt extensa, Wharton va dirigir sales de treball per a dones desocupades, celebrava concerts per a donar treball a músics, va recolzar hospitals per a tuberculosos, i va fundar els American Hostels per a ajudar els refugiats belgues. L'any 1916 va editar un volum titulat El llibre dels sense sostre (The Book of the Homeless) reunint escrits, il·lustracions i partitures dels més grans noms del món de la creació artística del moment. En acabar la guerra, va tornar als Estats Units, país que no tornaria a visitar.
Tot i que no formaven part del refinat món de l'autora, Edith Wharton va quedar fascinada i va lluitar pel reconeixement de la comunitat artística de Montmartre i Montparnasse.
Edith Wharton va ser membre de l'Acadèmia Americana i de l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres. El govern dels Estats Units li va concedir la medalla d'or de l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres (Va ser la primera dona a aconseguir tal distinció).
[edita] Últims anys
La seua obra més coneguda és L'edat de la innocència (The Age of Innocence) de 1920, que va guanyar el Premi Pulitzer l'any 1921. En aquests anys, Edith Wharton parlava fluidament francès i molts dels seus llibres van ser publicats tant en anglès com en francès. En 1923, va ser la primera dona nomenada Doctor Honoris Causa per la Universitat de Yale.
Wharton va ser amiga i confident de molts intel·lectuals del seu temps. Henry James, Francis Scott Fitzgerald, Jean Cocteau i Ernest Hemingway van ser invitats seus en alguna ocasió. També era bona amiga de Theodore Roosevelt.
Edith Wharton va ser àmpliament respectada com a paisatgista i assessora d'estil en el seu temps. Va escriure alguns llibres decisius sobre el tema, incloent-hi La decoració de casa (The Decoration of Houses) i Vil·les italianes (Italian Viles). The Mount. La seua finca a Lennox, Massachusetts, va ser dissenyada per l'escriptora i exemplifica els seus dissenys.
Wharton va continuar escrivint fins al seu mort l'11 d'agost de 1937 a Saint-Brice-sous-Fôret, en la regió d'Île-de-France, prop de París. Està soterrada al Cementeri de Gonards a Versalles.
La seua última novel·la, Els bucaners (The Buccaneers) va quedar inconclusa en el moment de la seua mort. Marion Mainwaring va acabar la història després d'un minuciós estudi de les notes i la sinopsi que Wharton va deixar escrites. La novel·la va ser publicada l'any 1938 en la seua versió incompleta i l'any 1993 en la definitiva.
[edita] Estil literari
Una de les característiques de moltes de les seues novel·les és el freqüent ús de la ironia. Havent crescut en la classe alta de la societat de la preguerra, Wharton es va convertir en una de les més astutes crítiques d'aquest grup social. Va mostrar en algunes de les seues obres com La casa de l'alegria o L'edat de la innocència l'estretor de mires i la ignorància de l'alta societat a través d'un hàbil ús de la ironia.
Wharton solia usar el vocabulari i dicció propis d'aquesta classe social novaiorquesa en les seues pràctiques rituals i costums com a recurs per a mostrar la singularitat de la seua existència. Precisament el coneixement personal que tenia d'aquesta classe social va fer que els seus escrits de ficció foren verídics, quasi assajos sobre els usos i convencionalismes d'una part de la societat gairebé secreta per al gran públic. No obstant, els seus escrits gaudeixen de gran profunditat psicològica en el retrat dels seus personatges, en especial en situacions en què la bona educació indicava que havien de quedar silenciats i que gràcies a la destresa literària de Wharton, obrin les seues ànimes als lectors.
[edita] Obres
[edita] Novel·les
La seua producció novel·lística ordenada cronològicament.
- 1900 - The Touchstone
- 1901 - Crucial Instances
- 1902 - The Valley of Decisió
- 1903 - Sanctuary
- 1905 - The House of Mirth
- 1907 - The Fruit of the Tree
- 1907 - Madame de Treymes
- 1911 - Ethan Frome
- 1912 - The Reef
- 1913 - The Custom of the Country
- 1917 - Summer
- 1918 - The Marne
- 1920 - The Age of Innocence (L'edat de la innocència),
- Guanyadora del Premi Pulitzer de novel·la de 1921.
- Va ser adaptada al cine en 1993 per Martin Scorsese, en una excel·lent pel·lícula guanyadora d'un Oscar, protagonitzada per Michelle Pfeiffer, Daniel Day-lewis i Winona Ryder.
- 1922 - The Glimpses of The Moon
- 1923 - A Son at The Front
- 1925 - The Mother's Recompense
- 1927 - Twilight Sleep
- 1928 - The Children
- 1929 - Hudson River Bracketed
- 1930 - Certain People
- 1932 - The Gods Arrive
- 1933 - Human Nature
- 1938 - The Buccaneers (Els bucaners)
- Novel·la acabada per Marion Mainwaring, segons les notes trobades a la seua mort.
- 1977 - Fast and Loose
- Publicada pòstumament.
[edita] Autobiografia
- 1934 - A Backward Glance
[edita] Enlaces externos
- Biografia succinta a El Poder de la Palabra" (castellà)
- Edith Wharton Society Inclou enllaços a tota l'obra de Wharton, fonts de referència, bibliografia, etc (anglès)
- The Mount – Cases i jardins dissenyats per Edith Wharton (anglès)
- Bibliografia completa d'Edith Wharton (anglès))
