Edith Wharton
De Viquip??dia
Edith Wharton (Nova York; 24 de gener de 1862 - Saint-Brice-sous-For??t (Fran??a); 11 d'agost de 1937) va ser una novel??lista estatunidenca, escriptora de relats, i dissenyadora.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Primers anys
El seu nom de soltera era Edith Newbold Jones. Va n??ixer en una fam??lia rica que li va proporcionar una s??lida educaci?? privada. Va combinar la seua privilegiada posici?? amb un natural enginy per a escriure novel??les i relats, que van destacar pel seu humor, car??cter incisiu i escassetat d'acci?? narrativa. Aix?? mateix, va treballar en diverses publicacions.
En 1885, a l'edat de 23 anys, Edith es va casar amb Edgard (Teddy) Robbins Wharton, que era dotze anys major que ella. Es van divorciar en 1913 per les repetides i p??bliques infidelitats del seu marit, que la van afectar mentalment i f??sicament. Durant alguns anys, al final del seu tumultu??s i infeli?? matrimoni, va mantenir un idil??li amb William Morton Fullerton (1865 ??? 1952), periodista nord-americ?? que treballava a The Times. Aquest era bisexual i alternava la seua relaci?? amb l'escriptora amb un roman?? amb Lord Ronald Goger, Raj?? de Sarawak. Ella mateixa, tamb?? bisexual, va mantenir un llarg idil??li amb la cantant d'??pera Camilla Chabbert, ??lies Ixo, i relacions espor??diques amb la poetessa i guionista Mercedes Acosta. Durant la d??cada de 1890 va escriure relats per a Scribner's Magazine.
[edita] ??xits de cr??tica i Primera Guerra Mundial
Des de fins del segle XIX, Wharton va produir un gran nombre de novel??les, llibres de viatges, relats (entre els que destaquen alguns contes de fantasmes memorables) i poemes. L'any 1902 va publicar una novel??la hist??rica titulada La vall de la decisi?? (The Valley of Decision). La cr??tica considera La casa de l'alegria (The House of Mirth) (1905) com la seua primera gran novel??la, una hist??ria que ironitzava sobre la societat aristocr??tica de qu?? ella mateixa era un membre prominent.
Edith Wharton era una gran admiradora de la cultura i arquitectura europea, la qual cosa li va fer creuar l'Atl??ntic un total de 66 vegades abans de morir.
L'any 1907 es va establir definitivament a Fran??a, on va ser deixebla i amiga de Henry James. Primer es va instal??lar a Par??s i a partir de 1919 en les seues dues cases de camp, Pavilion Colombe a Saint-Brice-sous-For??t i en l'antic convent de Sainte-Claire le Ch??teau a Hy??res al sud-est de Fran??a.
D'aquesta ??poca destaca la seua novel??la curta Ethan Frome, una tr??gica hist??ria d'amor entre persones corrents ambientada a Nova Anglaterra, que es va publicar l'any 1911. Segons l'opini?? de molts cr??tics, aquest llibre aconsegueix, per la seua senzillesa, una universalitat que no tenen les seues novel??les de societat.
Residia en la molt de moda Rue de Varenne en Par??s quan va comen??ar la Primera Guerra Mundial i usant les seues altes connexions amb El Govern franc??s, va aconseguir permisos per a viatjar amb motocicleta per les l??nies del front. Wharton descriu aquesta experi??ncia en una s??rie d'articles que posteriorment es recopilarien en l'assaig Fighting France: From Dunkerque to Belfort (1915).
Durant la guerra tamb??, va treballar per a la Creu Roja amb els refugiats, per la qual cosa el govern franc??s li va atorgar la creu de la Legi?? d'Honor. La seua tasca social va ser molt extensa, Wharton va dirigir sales de treball per a dones desocupades, celebrava concerts per a donar treball a m??sics, va recolzar hospitals per a tuberculosos, i va fundar els American Hostels per a ajudar els refugiats belgues. L'any 1916 va editar un volum titulat El llibre dels sense sostre (The Book of the Homeless) reunint escrits, il??lustracions i partitures dels m??s grans noms del m??n de la creaci?? art??stica del moment. En acabar la guerra, va tornar als Estats Units, pa??s que no tornaria a visitar.
Tot i que no formaven part del refinat m??n de l'autora, Edith Wharton va quedar fascinada i va lluitar pel reconeixement de la comunitat art??stica de Montmartre i Montparnasse.
Edith Wharton va ser membre de l'Acad??mia Americana i de l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres. El govern dels Estats Units li va concedir la medalla d'or de l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres (Va ser la primera dona a aconseguir tal distinci??).
[edita] ??ltims anys
La seua obra m??s coneguda ??s L'edat de la innoc??ncia (The Age of Innocence) de 1920, que va guanyar el Premi Pulitzer l'any 1921. En aquests anys, Edith Wharton parlava fluidament franc??s i molts dels seus llibres van ser publicats tant en angl??s com en franc??s. En 1923, va ser la primera dona nomenada Doctor Honoris Causa per la Universitat de Yale.
Wharton va ser amiga i confident de molts intel??lectuals del seu temps. Henry James, Francis Scott Fitzgerald, Jean Cocteau i Ernest Hemingway van ser invitats seus en alguna ocasi??. Tamb?? era bona amiga de Theodore Roosevelt.
Edith Wharton va ser ??mpliament respectada com a paisatgista i assessora d'estil en el seu temps. Va escriure alguns llibres decisius sobre el tema, incloent-hi La decoraci?? de casa (The Decoration of Houses) i Vil??les italianes (Italian Viles). The Mount. La seua finca a Lennox, Massachusetts, va ser dissenyada per l'escriptora i exemplifica els seus dissenys.
Wharton va continuar escrivint fins al seu mort l'11 d'agost de 1937 a Saint-Brice-sous-F??ret, en la regi?? d'??le-de-France, prop de Par??s. Est?? soterrada al Cementeri de Gonards a Versalles.
La seua ??ltima novel??la, Els bucaners (The Buccaneers) va quedar inconclusa en el moment de la seua mort. Marion Mainwaring va acabar la hist??ria despr??s d'un minuci??s estudi de les notes i la sinopsi que Wharton va deixar escrites. La novel??la va ser publicada l'any 1938 en la seua versi?? incompleta i l'any 1993 en la definitiva.
[edita] Estil literari
Una de les caracter??stiques de moltes de les seues novel??les ??s el freq??ent ??s de la ironia. Havent crescut en la classe alta de la societat de la preguerra, Wharton es va convertir en una de les m??s astutes cr??tiques d'aquest grup social. Va mostrar en algunes de les seues obres com La casa de l'alegria o L'edat de la innoc??ncia l'estretor de mires i la ignor??ncia de l'alta societat a trav??s d'un h??bil ??s de la ironia.
Wharton solia usar el vocabulari i dicci?? propis d'aquesta classe social novaiorquesa en les seues pr??ctiques rituals i costums com a recurs per a mostrar la singularitat de la seua exist??ncia. Precisament el coneixement personal que tenia d'aquesta classe social va fer que els seus escrits de ficci?? foren ver??dics, quasi assajos sobre els usos i convencionalismes d'una part de la societat gaireb?? secreta per al gran p??blic. No obstant, els seus escrits gaudeixen de gran profunditat psicol??gica en el retrat dels seus personatges, en especial en situacions en qu?? la bona educaci?? indicava que havien de quedar silenciats i que gr??cies a la destresa liter??ria de Wharton, obrin les seues ??nimes als lectors.
[edita] Obres
[edita] Novel??les
La seua producci?? novel??l??stica ordenada cronol??gicament.
- 1900 - The Touchstone
- 1901 - Crucial Instances
- 1902 - The Valley of Decisi??
- 1903 - Sanctuary
- 1905 - The House of Mirth
- 1907 - The Fruit of the Tree
- 1907 - Madame de Treymes
- 1911 - Ethan Frome
- 1912 - The Reef
- 1913 - The Custom of the Country
- 1917 - Summer
- 1918 - The Marne
- 1920 - The Age of Innocence (L'edat de la innoc??ncia),
- Guanyadora del Premi Pulitzer de novel??la de 1921.
- Va ser adaptada al cine en 1993 per Martin Scorsese, en una excel??lent pel??l??cula guanyadora d'un Oscar, protagonitzada per Michelle Pfeiffer, Daniel Day-lewis i Winona Ryder.
- 1922 - The Glimpses of The Moon
- 1923 - A Son at The Front
- 1925 - The Mother's Recompense
- 1927 - Twilight Sleep
- 1928 - The Children
- 1929 - Hudson River Bracketed
- 1930 - Certain People
- 1932 - The Gods Arrive
- 1933 - Human Nature
- 1938 - The Buccaneers (Els bucaners)
- Novel??la acabada per Marion Mainwaring, segons les notes trobades a la seua mort.
- 1977 - Fast and Loose
- Publicada p??stumament.
[edita] Autobiografia
- 1934 - A Backward Glance
[edita] Enlaces externos
- Biografia succinta a El Poder de la Palabra" (castell??)
- Edith Wharton Society Inclou enlla??os a tota l'obra de Wharton, fonts de refer??ncia, bibliografia, etc (angl??s)
- The Mount ??? Cases i jardins dissenyats per Edith Wharton (angl??s)
- Bibliografia completa d'Edith Wharton (angl??s))
