Paisatge (gènere pictòric)

De Viquipèdia

Pieter Brueghel el Vell, Els recol·lectors, 1565: Paz i agricultura en un paisatge ideal pre-Romàntic, sense terrors sublims

El paisatge és el gènere pictòric on es representa un conjunt visual natural o urbà. El cel acostuma a estar inclòs en la selecció realitzada per l’artista, la llum i els fenòmens naturals poden esdevenir el motiu de l’obra; el pintor pot centrar el seu interès en el mateix paisatge o utilitzar-lo com fons.

[edita] Història del Paisatge

Frans Koppelaar, Paisatge prop de Bologna, 2001: Paisatge pintat en-plein-air

En el primer segle AC, els frescos Romans de cambres decorades amb paisatges han estat preservats a Pompeia i Herculà. Tradicionalment, l'art de paisatges pinta la superfície de la terra, però hi ha altres tipus de paisatges, com els que es centren en la lluna, per exemple.

Al començament del Segle XV, la pintura de paisatges es va establir definitivament com un gènere a Europa, com una distracció per a l'activitat humana, sovint expressada en un tema religiós, com en els temes de Descans en el Vol a Egipte, Viatge del Mag o San Jerònim al Desert.

[edita] Subgèneres

Paisatges estel·lars o paisatges nuvolosos són representacions de núvols, formacions del clima i condicions atmosfèriques.
Paisatges lunars mostren paisatges de la visió de la lluna des de la terra.
Marines dibuixos d'oceans o platges.
Paisatges de rius pintures sobre rius o rierols.
Paisatges urbans mostra ciutats.
Paisatges eteris a atmosfèrics (o simplement aeris) mostren la superfície o sòl des de dalt, especialment des de aeroplans o naus espacials. Aquest gènere pot ser combinat amb uns altres, com en l'art eteri de Geòrgia O'Keeffe, Nancy Greus o el de Yvone Jacquette.
Paisatges interiors són composicions semblants als paisatges (comunament surrealistes o abstractes) que busquen expressar la visió psicoanalítica de la ment com un espai tridimensional.