Escola de Barbizon
De Viquipèdia
_002.jpg/180px-Jean-François_Millet_(II)_002.jpg)
La Escola de Barbizon de pintura (aprox. 1830–1870) va ser el conjunt de pintors francesos reunits entorn del poble de Barbizon, proper al bosc de Fontainebleau, on els artistes d'aquest cercle van arribar a establir-se. El fet que els pintors de Barbizon deixessin París per a refugiar-se en un petit poble ja és una actitud d'oberta oposició al sistema vigent, no només en l'àmbit plàstic, sinó també en l'ordre social. Els pintors de Barbizon van ser part del Realisme pictòric francès, que va sorgir en reacció al més formalista Romanticisme de Géricault o Delacroix.
Taula de continguts |
[edita] Orígens i fundació
Al principi del segle XIX, els criteris artístics giraven al voltant de la tradició neoclàssica, seguint al pintor Jacques-Louis David. Al marge d'aquest academicisme, el Romanticisme formalitzat per Géricault, Bonington o Delacroix creixia.
El 1824, el Saló de París va exhibir una exposició de John Constable. Les seves escenes rurals van influenciar a alguns artistes joves, fent que abandonessin el formalisme i academicisme per a buscar la seva inspiració directament en la Naturalesa.
Les escenes naturals van ser la temàtica més recurrent, com element protagonista de la seva pintura i no com mer teló de fons de fets dramàtics o escenes mitològiques. Durant les revolucions burgeses de 1848, un grup d'artistes va començar a reunir-se al poble de Barbizon per seguir les idees de Constable sobre la pintura i el naturalisme.
Els integrants fundadors de l'escola de Barbizon van ser Théodore Rousseau, Jean-Baptiste Camille Corot, Jean-François Millet i Charles-François Daubigny. Altres membres van ser Jules Dupré, Narcisso Virgilio Díaz de la Peña, Henri Harpignies, Félix Ziem, Alexandre DeFaux, Constant Troyon i Jules Jacques Veyrassat.
[edita] Estil de Barbizon
Mantenen un estil realista, però d'entonació lleugerament romàntica, que es caracteritza per la seva especialització gairebé en exclusiva en el paisatge i el seu estudi directe del natural. Això influirà en la resta de la pintura francesa del segle XIX, especialment en el Impressionisme. Usualment prendran els seus apunts a l'aire lliure per a realitzar les seves obres definitives en els seus estudis. Van renunciar a l'estampa pintoresca de la vida campestre i es van llançar a analitzar d'una manera gairebé escrupolosa la Naturalesa. Aquesta observació del natural produeix efectes sentimentals en l'ànima del pintor, pel que els seus paisatges adquireixen una qualitat dramàtica bastant perceptible.
[edita] Millet, més enllà de Barbizon
Un d'ells, Millet, va anar més enllà de la idea original, incloent figures en els seus paisatges, com estampes de la vida camperola i el seu treball en el camp. Per a ell era més important l'home que l'escenari natural. Exemple d'això ho tenim en el quadre Les espigadores on el mestre francès plasma una escena de la collita del blat. A diferència d'altres escenes del realisme, en aquesta no hi ha dramatisme, ni intenció de denúncia social, sinó simplement la constatació de la realitat.
