Escola de Barbizon
De Viquip??dia
_002.jpg/180px-Jean-Fran??ois_Millet_(II)_002.jpg)
La Escola de Barbizon de pintura (aprox. 1830???1870) va ser el conjunt de pintors francesos reunits entorn del poble de Barbizon, proper al bosc de Fontainebleau, on els artistes d'aquest cercle van arribar a establir-se. El fet que els pintors de Barbizon deixessin Par??s per a refugiar-se en un petit poble ja ??s una actitud d'oberta oposici?? al sistema vigent, no nom??s en l'??mbit pl??stic, sin?? tamb?? en l'ordre social. Els pintors de Barbizon van ser part del Realisme pict??ric franc??s, que va sorgir en reacci?? al m??s formalista Romanticisme de G??ricault o Delacroix.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens i fundaci??
Al principi del segle XIX, els criteris art??stics giraven al voltant de la tradici?? neocl??ssica, seguint al pintor Jacques-Louis David. Al marge d'aquest academicisme, el Romanticisme formalitzat per G??ricault, Bonington o Delacroix creixia.
El 1824, el Sal?? de Par??s va exhibir una exposici?? de John Constable. Les seves escenes rurals van influenciar a alguns artistes joves, fent que abandonessin el formalisme i academicisme per a buscar la seva inspiraci?? directament en la Naturalesa.
Les escenes naturals van ser la tem??tica m??s recurrent, com element protagonista de la seva pintura i no com mer tel?? de fons de fets dram??tics o escenes mitol??giques. Durant les revolucions burgeses de 1848, un grup d'artistes va comen??ar a reunir-se al poble de Barbizon per seguir les idees de Constable sobre la pintura i el naturalisme.
Els integrants fundadors de l'escola de Barbizon van ser Th??odore Rousseau, Jean-Baptiste Camille Corot, Jean-Fran??ois Millet i Charles-Fran??ois Daubigny. Altres membres van ser Jules Dupr??, Narcisso Virgilio D??az de la Pe??a, Henri Harpignies, F??lix Ziem, Alexandre DeFaux, Constant Troyon i Jules Jacques Veyrassat.
[edita] Estil de Barbizon
Mantenen un estil realista, per?? d'entonaci?? lleugerament rom??ntica, que es caracteritza per la seva especialitzaci?? gaireb?? en exclusiva en el paisatge i el seu estudi directe del natural. Aix?? influir?? en la resta de la pintura francesa del segle XIX, especialment en el Impressionisme. Usualment prendran els seus apunts a l'aire lliure per a realitzar les seves obres definitives en els seus estudis. Van renunciar a l'estampa pintoresca de la vida campestre i es van llan??ar a analitzar d'una manera gaireb?? escrupolosa la Naturalesa. Aquesta observaci?? del natural produeix efectes sentimentals en l'??nima del pintor, pel que els seus paisatges adquireixen una qualitat dram??tica bastant perceptible.
[edita] Millet, m??s enll?? de Barbizon
Un d'ells, Millet, va anar m??s enll?? de la idea original, incloent figures en els seus paisatges, com estampes de la vida camperola i el seu treball en el camp. Per a ell era m??s important l'home que l'escenari natural. Exemple d'aix?? ho tenim en el quadre Les espigadores on el mestre franc??s plasma una escena de la collita del blat. A difer??ncia d'altres escenes del realisme, en aquesta no hi ha dramatisme, ni intenci?? de den??ncia social, sin?? simplement la constataci?? de la realitat.
