Edgar Degas
De Viquipèdia
Edgar Degas (París, 19 de juliol de 1834 - † 27 de setembre de 1917) mestre d'origen francès, destacà com a pintor i escultor. És conegut per la seva visió particular sobre el món del ballet, en què capturà escenes subtils i belles, reconegut per les seves obres en pastel i considerat un dels fundadors de l'Impressionisme. Fou molt afeccionat a la fotografia.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Fou el fill primogènit del matrimoni format per Laurent-Pierre Auguste de Gas (aquesta és la versió correcta del cognom que l'artista modificaria més tard) banquer de professió, i Célestine Musson, casats l'any 1932. El pare pertanyia a una noble família bretona que s'havia traslladat a Nàpols durant la Revolució Francesa; la seva mare Célestine era originària de Nova Orleans (Estats Units) i la seva família es dedicava a la producció de cotó.
Fou batejat amb el nom de Hilaire Germaine Edgar de Gas, i passà la seva primera infància a le Rue Saint-Georges, a prop del jardí de Luxemburg. La seva mare va morir l'any 1847 quan ell tenia només tretze anys; aquesta pèrdua el va afectar enormement.
Va servir a l'exèrcit durant la Guerra francoprussiana per a la defensa de París com a membre de la Guàrdia Nacional, tenint així poc temps per a pintar (1870).
No es va casar mai i durant els seus últims anys va "deambular sense rumb pels carrers de París".
[edita] Estudis
L'any 1845 ingresà com a deixeble al liceu Louis-le-Grand (París), on conegué Henri Rouart, amic que l'acompanyaria durant tota la seva vida.
El 1853, ingressà a l'estudi del pintor Fèlix Joseph Barrias, molt famós a la seva època, i paral·lelament realitzà còpies al Louvre.
Potser no satisfet amb l'ensenyament de Barrias, decideix anar a classe amb en Louis Lamothe, pintor de temes històrics i deixeble d'Ingres. Durant dos anys copià sota la tutela del seu mestre un bon grapat d'obres, preparant-se per al concurs de l'Escola de Belles Arts.
El 1855 aconsegueix ingressar a l'École des Beaux-Arts, la institució francesa més prestigiosa en el terreny de les belles arts. Uns mesos després abandona l'École per a realitzar un viatge pel seu compte a Itàlia.
Resideix a Itàlia durant tres anys, dedicant-se a copiar les pintures dels grans mestres del Renaixement, les escultures clàssiques, els frescos de Rafael i el treball de Miquel Àngel a la Capella Sixtina, obres que seran les principals motivacions del pintor.
El 1874 visita el seu germà René a Nova Orleans, on realitza diversos treballs dedicats al tema familiar. L'any següent retornà a París i promogué la primera exposició d'art impressionista, en la qual Degas mostrà els seus treballs.
[edita] Estil artístic
Tot i ésser considerat um pintor impressionista, certament mai va emprar les característiques d'aquest moviment i en desaprovava els treballs. No obstant, és més adequat ubicar-lo en l'Impressionisme que en qualsevol altre moviment.
Tenia el seu propi estil, influenciat per Ingres i per les pintures d'estampes japoneses, a més de realitzar diverses obres dedicades a la Història com Els joves aspartans, amb clara influència de la pintura holandesa. Durant els seus primers anys de pintor també pintava retrats individuals o en grup tals com La família Bellini. També li agradava representar la tensió entre l'home i la dona.
En la dècada dels 60 començà a dedicar-se a fer obres que en la seva majoria representaven dones treballadores (bugaderes, planxadores, etc.), axí com cantants d'òpera i ballarines. Continúa fent les seves pintures històriques que li donaven un toc realista a l'obra.
Realitzà pintures com La place de la concorde de les que es digué en l'època que semblaven ser fotografia. Mostrava els personatges des d'angles ben inusuals. A partir de 1870 abandonà la representació de retrats individuals i es dedicà més als quadres representatius de la vida social.
Durant la seva vida, la seva obra fou reconegda i admesa per a ser exposada al Saló del Louvre, malgrat alguns cops ha estat criticada i titllada de controvertida. No deixà deixebles, però influí en pintors com Jean-Louis Forain, Mary Cassatt, Walter Sickert o Toulouse-Lautrec.
Moltes de les seves escultures no les mostrà en vida i foren descobertes després de la seva mort.
[edita] Obra
- Fi d'Arabesque, (1877) pastel de 65 x 36 cm, actualment es troba a París, Musée d'Orsay.
- Cotxe als Carretons, (1877-1880) oli sobre tela, 66x 81 cm, actualment es troba a París, Musée d'Orsay.
- Ballarines, (1883) pastel de 64,5 x 50,8 cm actualment es troba a Dallas, Museum of Art.
- Dona Banyant-se, (1883) pastel o monotip repassat a pastel, 19 x 41 cm actualment a París, Musée d'Orsay.
- Després del Bany, (1884) pastel, 50 x 50 cm, actualment a San Petersburg, Museu Estatal de l'Ermitage.
- Retrat de Mary Cassatt, (1884) oli sobre tela, 71,4 x 58,7 cm, actualment a Washington D.C, National Portrait Gallery, Smithsonian Institution.
- Les Planxadores, (1884) oli sobre tela, 76 x 81,5 cm, actualment es troba a París, Musée d'Orsay.
- La Banyera, (1886) pastel, 60 x 83 cm, actualment es troba a París, Musée d'Orsay.
- Dona assecant-se el peu, (1886) pasel, 54,3 x 52,4 cm, actualment es troba a París, Musée d'Orsay.
- Paissatge a la vora del Mar, (1892)monotip en color a l'oli i pastel sobre paper, 27 x 36 cm, actualment es troba a Neuchâtel, Musée d'Art et d'Histoire.
- El Pentinat, (1892-1895) oli sobre tela, 114 x 146 cm, actualment a la National Gallery de Londres.
- Unhappy Nelly, pastel, Museu de Montserrat.
- Dona assecant-se el coll, (1898) pastel, 62,5 x 65 cm, actualment a París, Musée d'Orsay.
- Ballarines entre Bastidors, (1897) pastel, 67 x 67 cm, actualment a Moscou, Museu de Pushkin.
- Ballarines a la Barra, (1900) oli sobre tela, 130 x 96,5 cm, actualment es troba a Washington, The Phillips Collection.
