Marcel Duchamp

De Viquip??dia

Fountain de Marcel Duchamp. 1917.

Marcel Duchamp va ??sser un pintor i escultor franc??s, inventor dels ready-made. Nascut a Blainville-Crevon, el 28 de juliol de 1887, va participar en vida en diversos moviments art??stics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i, fins i tot, el surrealisme. Despr??s d???una llarga carrera art??stica va morir a Neuilly-sur-Seine el 2 d???octubre de 1968, per?? la seua influ??ncia va m??s enll?? de la seua mort, allargant-se fins al Segle XXI.

La seua forma d???entendre l???art es despr??n de les seues paraules: L???acte creatiu no ho fa l???artista nom??s; l???espectador posa l???obra en contacte amb el m??n exterior mitjan??ant les seues interpretacions i intents de desxiframent, a???? afegeix la seua contribuci?? a l???art creatiu.

[edita] Vida i obres

Nascut dins una fam??lia d???artistes, Marcel Duchamp ??s germ?? de l???escultor Raymond Duchamp-Villon (1876-1918), del pintor Jacques Villon (Gaston Duchamp) (1875-1963), i de la pintora Suzanne Duchamp (1889-1963) casada amb el pintor Jean Crotti.

Duchamp ??s un artista que va revolucionar la concepci?? de l???art al Segle XX. La seva obra ??s heterog??nia i complexa i seria irreductible a un ??nic moviment art??stic, ja que la seua obra travessa les m??s diverses avantguardes de principis de segle, com el futurisme, el cubisme, Dad?? i el surrealisme.

Ser?? junt als seus germans, la seua germana i els seus amics que emprendr?? el seu aprenentatge de la pintura. Als seu ben comen??ament, freq??entar?? amb assidu??tat les obres d???artistes d???inspiraci?? cubista com ara Fernand L??ger o Robert Delaunay, tamb?? les d???Albert Gleizes i Jean Metzinger, autors de l???obra Du Cubisme (Sobre el cubisme) el 1912.

Ja el 1913, als Estats Units, les noves experimentacions europees es presenten a l???exposici?? Armory show a Nova York. Duchamp va presentar el seu Nu descendant un escalier (??Nu baixant una escala??) que va causar tant furor com esc??ndol. En aquesta obra, d???on es desprenen diverses tend??ncies cubistes i futuristes, Duchamp expressa el moviment continu mitjan??ant una s??rie de figures superposades, en una experi??ncia similar a la de la cronofotografia.

Separat de la pintura per un temps, entre 1913 i 1915, va construir els seus primers ready-made, objectes quotidians que ell escollia per la seva neutralitat est??tica: Roue de bicyclette (??Roda de bicicleta??) de 1913 o Le porte bouteille (??La porta ampolla??) de 1914 en s??n bons exemples. El 1917, amb el seu Fontaine (??Font??), va assolir major celebritat. L???escultura consistia en un urinari signat com ??Richard Mutt?? i amb el t??tol de Fontaine, que explicar?? dient: ??Que Richard Mutt hagi fabricat aquesta font amb les seues mans no te cap import??ncia, nom??s l???ha escollit. Ha pres un objecte ordinari de la vida quotidiana i l???ha situat de manera que el seu significat d?????s ha desaparegut sota un nou nom i un nou punt de vista, ha creat una nova manera de veure un cert objecte??.

Instal??lat a Nova York en 1914 va forjar amistat amb Man Ray, Stieglitz i Francis Picabia, amb els que fund?? la revista pre-dad?? 291, que tindr?? un impacte innegable sobre el posterior moviment dadaista.

A trav??s de les seves obres, Duchamp aborda una reflexi?? sobre la noci?? d???Art, sobre l???est??tica, precedint aix?? l???art conceptual, el pop-art i el happening, que han pres freq??ents pr??stecs de les pr??ctiques art??stiques de Duchamp. Els seus escrits van estar publicats sota el nom de Duchamp du signe el 1958, i Marchand du sel, el mateix any. Fou, tamb??, el creador d???un personatge de ficci??, Rrose S??lavy, escultor i autor d???aforismes.

Potser la seua obra m??s rica i estranya, i alhora la m??s complexa, ??s Mari??e mise ?? nu par ses c??libataires, m??me coneguda popularment com el Gran Vidre, realitzada sobre un pannell de vidre. El Grand Verre ??s la finalitzaci?? d???estudis preliminars a anteriors obres, que corresponen a l???obsessi?? per trobar una ??forma veritable?? invisible obtinguda per contacte, amb objecte de sintetitzar totes les seves teories m??giques i la seva teoria de l???art com ??fet mental??. Realitzat amb materials molt diversos com oli, fil d???aram o plom muntats sobre dos planxes de vidre, aquesta obra es va fer malb??, esquerdant-se i foradant-se, al seu transport en 1916, per?? Marcel Duchamp refus?? restaurar-la.

Als darrers anys de la seua vida, Duchamp realitz?? una obra per el Museu de Belles Arts de Filad??lfia, ??tant donn?? 1) La chute d???eau 2) le gaz d?????clairage (1944-1968), entorn escultural er??tic, prohibit a la vista del p??blic per la seua voluntat.

Va ser, fora de la seua tasca art??stica, un excel??lent jugador d???escacs internacional. Campi?? de l'Alta Normandia en 1924, va participar en diverses ocasions al campionat de Fran??a i va formar part de l???equip Franc??s a les olimp??ades de l'Haia (1928), Hamburg (1930), Praga (1932) i Folkestone (1933).

Aquest epitafi resta sobre la l??pida de la seua tomba al cementiri de Rouen : ??D???ailleurs, c???est toujours les autres qui meurent?? (??Des de l???altra banda, sempre s??n els altres qui moren??).

[edita] Algunes obres seleccionades

Portrait de joueurs d'echecs (??Retrat de jugadors d???escacs??). 1911. Oli sobre llen??. 108 x 101 cm. Museu d???art de Filad??lfia.
Nude Descending a Staircase, No. 2 (??Nu baixant una escala. No. 2??). 1912. Oli sobre llen??. 146 x 89. Museu d???art de Filad??lfia.
Diversos ready-mades, destacant: Roue de bicyclette (??Roda de bicicleta??) (1913), Le porte bouteille (??La porta ampolla??) (1914) o Fountain (??Font??) (1917), entre altres.
LHOOQ. 1919. Dibuix sobre reproducci?? fotogr??fica. 19,7 x 10,5 cm.
Mari??e mise ?? nu par ses c??libataires, m??me (Gran Vidre). 1915-23. Oli, barn??s, plom, fil d???aram i pols en dos panells de vidre. 272 x 176 cm. Museu d???art de Filad??lfia.
Le bo??te vert (La Mari??e mis ?? nu par ses c??libataires m??me). Notes i estudis per Mari??e mise ?? nu par ses c??libataires, m??me.
Rrose S??lavy
Etant donn??s: 1. la chute d'eau/2. le gaz d'??clairage. 1944. Conjunt escultural. Museu de Belles Arts de Filad??lfia.