Happening
De Viquipèdia
Happening (de la paraula anglesa que significa esdeveniment, ocurrència, succés).
Manifestació artística, freqüentment multidisciplinària, sorgida en els 1950 caracteritzada per la participació dels espectadors. Els happenings integren el conjunt d'una performance i manté afinitats amb el teatre de participació.
La proposta original del happening artístic té com temptativa el produir una obra d'art que no es focalitza en objectes sinó en l'esdeveniment a organitzar i la participació dels espectadors, perquè deixin de ser subjectes passius i, amb la seva activitat, arribin a un alliberament a través de l'expressió emotiva i la representació col·lectiva.
Encara que és comú confondre el happening amb una performance el primer difereix de la segona per la improvisació o, atès que és difícil una real improvisació, per la imprevisibilitat. El happening com manifestació artística, pot ser d'estils molt diversos, sol ser no permanent, efímer, ja que busca una participació espontània del públic. Per aquest motiu els happenings freqüentment es produïxen en llocs públics, com un gest de sorpresa o irrupció en la quotidianitat.
Un exemple d'això són els esdeveniments organitzats per Spencer Tunik en els quals s'impliquen a masses de gent nua estirades sobre la via pública.
Taula de continguts |
[edita] Història
Es troben clars precedents del mateix en certes expressions artístiques avantguardistes dels anys 1920), moltes d'elles vinculades al surrealisme i, sobretot a el dadaisme sent clars antecedents les exhibicions no convencionals realitzades en el Cabaret Voltaire per Richard Huelsenbeck, Tristan Tzara entre d'altres .
Es considera com el primer happening pròpiament dit a l'obra Theater piece Nº1 realitzada en 1952 per John Cage en el Black Mountain College. L'obra va ser explicada pel propi John Cage com esdeveniments teatrals i sense trama, encara que va ser Troben Krapow (alumne de Cage) qui a l'abril de 1957 durant un picnic artístic en la granja de George Segal va fer servir la paraula happening per a descriure les improvisacions que es representaven.
Al gener de 1958 la frase encunyada per Krapow és generalitzada per la revista estudiantil de la Rutgers University Antologist, des de llavors tal forma artística i tal denominació va ser ràpidament adoptada en altres països com Alemanya i Japó.
Jack Kerouac referint-se a Krapow li va dir l'home Happening a l'observar l'obra 18 Happenings in 6 parts (1959). Encara que el happening sorgeix en Estats Units durant els 1950 i va tenir el seu apogeu durant els 1960 amb estètiques pròximes al pop-art i al moviment hippie.
En el Regne Unit, els primers happenings es van organitzar a Liverpool pel poeta i pintor Adrian Henri. L'esdeveniment més important vas se el 11 de juny de 1956, el Albert Hall “Poetry Incarnation”, on una audiència de 7.000 persones van participar en diferents performances guiades per un grup de joves poetes anglesos.
A Bèlgica, els primers Happeningsvan ser organitzats entre 1965 i 1968 a Antwerp, Brussel·les i Ostend pels artistes Hugo Heyrman i Panamarenko.
Als Països Baixos, el col·lectiu Provo va organitzar happenings sota la petita estàtua "Het Lieverdje" en una plaça del centre d' Amstersam, de 1966 fins a 1968. La policia sovint controlava o prohibia aquests esdeveniments
A Austràlia, el Yellow House Artist Collective de Sydney organitzava happenings de 24 hores continuades a principis dels 70.
[edita] Crítica
El happening ha passat a tenir un caràcter paradoxal, si la intenció plantejada teòricament i en els seus orígens era la de la participació activa dels espectadors per a lliurar-los de la massificació, sol veure's actualment en els happenings un resultat completament oposat a l'enunciat, en efecte, molts dels happenings acaben sent un espectacle més de la anomenada cultura de masses.
[edita] Principals referents
Els principals referents de Happenings són John Cage, Troben Krapow, Joseph Beuys, George Brecht, Bazon Brock, Jim Dine, Red Grooms, Al Hansen, Roy Lichtenstein, Youri Messen-Jaschin, Marta Minujin, Claes Oldenburg, Yoko Ono, Robert Rauschenberg, Carolee Schneemann, Wolf Vostell i Robert Whitman.
[edita] Veure també
- Art conceptual
- Fluxus
- Flash mob
- Performance
