Tristan Tzara

De Viquip??dia

Tristan Tzara, nascut a Bacau (Romania) el 16 d'abril de 1896, va ser un assagista i poeta que va desenvolupar la seva tasca creativa a Fran??a. ??s conegut principalment per ??sser fundador del moviment dadaista, escrivint primer a Z??rich i m??s tard a Par??s els primers manifestos del moviment.

[edita] Biografia

Tzara va viure quasi tota la seua vida en Fran??a. Fou un dels autors m??s importants del moviment Dada, que fund?? junt amb gent com Hans Arp o Hugo Ball, una corrent revolucion??ria en literatura que anticip?? les actituds del surrealisme.

El moviment dadaista s'origin?? a Z??rich, durant la I Guerra Mundial; Tzara escrib?? els primers textos Dad?? ??? La Premi??re Aventure c??leste de Monsieur Antipyrine ("La primera aventura celestial del senyor Antipirina", 1916) i Vingt-cinq po??mes ("Vint-i-cinc Poemes", 1918), aix?? com els manifestos del movimient: Sept manifestes Dada ("Set manifestos Dad??", 1924). A Par??s organitz??, amb els seus companys de movimient, espectacles al carrer plens d'absurditat per tal d'??pater le bourgeois, "escandalitzar la burgesia", donant un poder??s impuls a la escena dadaista.

Cap a finals de 1929 va embarcar-se en el tot just inaugurat moviment surrealista d'Andr?? Breton, Louis Aragon i altres autors; dedic?? grans esfor??os a intentar conciliar les doctrines filos??fiques nihilistes i sofisticades del moviment amb la seva pr??pia filiaci?? marxista. Particip?? activament al desenvolupament dels m??todes d'escriptura autom??tica, entre ells el collage i el cad??ver exquisit. D'aquesta ??poca data el seu llibre L'Homme approximatif ("L'home aproximat", 1931).

Al llarg de la II Guerra Mundial s'incorpor?? a la resistance francesa; despr??s d'obtenir la ciutadania en 1947, s'afili?? al Partit Comunista Franc??s. La seva milit??ncia s'estendria fins el 1956, quan, arran de la invasi?? d'Hongria per las tropes sovi??tiques per soterrar la revolta popular, s'apart?? del partit. L'obra d'aquesta ??poca ??s caracter??sticament complexa, tot i la seva major convencionalitat; destaquen Parler seul ("Parlar a soles", 1950) i La face int??rieure ("El rostre interior", 1953).

Va morir el desembre de 1963 a Par??s, i fou soterrat al cementiri de Montparnasse.