Ducat de Limburg
De Viquipèdia
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
[edita] Geografia
àntiga cort interior del castell
El territori es troba avui per a la part major a la província de Lieja de Bèlgica e es va dividir en cinq jutjats:
- Jutjat de Baelen
Limburg, Baelen, Bilstain, Eupen, Gulke, Henri-Chapelle (Hendrik-Kapelle), Welkenraedt, Herbesthal i Membach. - Jutjat d'Herve
Herve, Clermont, Thimister, Chaineux, Dison, Soiron i Charneux. - Jutjat de Montzen
Gemmenich, Homburg, Kelmis, Montzen, Moresnet, Sippenaeken i Teuven. - Jutjat de Walhorn
Eynatten, Hauset, Hergenrath, Walhorn i Lontzen. - Jutjat d’Sprimont
Aquest jutjat era un territori exclavat dins del principat de Lieja a Sprimont, Neupré, Esneux i parts d'Anthisnes.
S'ha de distinguir el ducat de Limburg situada enllà del Mosa del punt de vist de Brabant dels tres països enllà del Mosa (Valkenburg, Dalhem i 's-Hertogenrade). Hi ha força confusió com que tots feien part de la mateixa unió personal.
[edita] Història
La història del ducat va començar al segle XI, d'antuvi com un comtat, quan el duc de Luxemburg, Federic II va fer construir el castell al promontori de Limburg, que va donar el seu nom al ducat i a la ciutat.
La filla única de Federic, Judith, va casar el 1065 el comte d'Arlon, Walram-Udo, i aportà el comtat com dot. El seu fill, Enric I, nebot de l'emperador Enric IV, el títol de duc de la Lotaríngia inferior. Es va seguir una baralla entre els comtes de Lovaina i de Limburg per a saber qui tenia el dret de portar el títol. El 1128, l'emperador Lotari III l'atorgà a Walram II, fill d'Enric I. El 1139, el títol tornà al Brabant.
Quan Ermengard, filla única de Walram IV morí al 1283, una guerra de successió esclatà. Desprès de la batalla de Woeringen es va concloure un tractat de pau que atorga la sobirania del ducat en unió personal als ducs de Brabant. Des d'aleshores, el ducat va seguir la història de Brabant: passarà a la unió personal de les Disset Províncies borgonyons, després als Països Baixos espanyols, als Països Baixos austríacs fins borgonyons, fins a l'abolició de les àntigues províncies desprès de l'annexió a França al 1793. Des d'aleshores, la part major del seu territori es va afegir al departament de l'Ourte.
Després del congrés de Viena i el Tractat de París (1815) la part germanófona del ducat amb Eupen com a ciutat principal, fera part de Prússia, el reste passà al Regne Unit dels Països Baixos. Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, tot i canviar el nom del departament de l'Ourte en província de Lieja.
Després de la revolució belga del 1830 i el tractat de Londres de 1839, passà a Bèlgica, que va mantenir les subdivisions administratives francesos i la denomincia de Guillem I. El 1919, desprès de la desfeta prussiana a la primera guerra mundial, el cantó d'Eupen va ser afegit a Bèlgica.
[edita] Nota
- De l'actual província de Limburg (Bèlgica), només els nuclis Teuven, Remersdaal i Sippenaeken eren parts de l'antic ducat de Limburg.
- De 1839 a 1866 es va crear un nou ducat de Limburg, al territori de l'actual província del Limburg neerlandès per a compensar en Guillem I per a la perdua de la part occidental del Luxemburg. Guillem I n'era el sobirà i en rebé el títol. Era una província neerlandesa que al mateix temps era membre de la confederació germànica. La província (o el ducat) tenia representants al parlament de La Haia i al parlament de la confederació a Francfort. Al 1866, en sortir de la confederació la província va perdre el títol de ducat. Al 1867, Otto von Bismarck va exigir que tornés a la confederació i amenaçava breument d'atacar els Països Baixos.
 |
Les Disset Províncies | .svg/50px-Banner_of_the_Holy_Roman_Emperor_(after_1400).svg.png){kind=small} |
|---|---|---|
|
vegeu també: Països Baixos (Toponímia) |
||
[nl:Hertogdom Limburg]]
