Eupen
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Bèlgica Valònia Germanòfona Lieja Eupen |
||
| Gentilici | Eupenois(e) | ||
| Superfície | 96,26 km² | ||
| Altitud | n/d | ||
| Població (01/01/2006) • Densitat |
18.238 hab. 189,47 hab/km² |
||
| Coordenades | 50° 37′ N, 06° 02′ E | ||
| Dirigents: • Burgmestre: |
Elmar Keutgen (PSC) |
||
| Majoria política | PSC - PDB | ||
| Escons PSC PFF Ecolo PDB Vivant SP independents |
25 10 5 3 3 2 1 1 |
||
| Piràmide d'edats – 0–17 anys – 18–64 anys – >65 anys |
(01/01/2004) 20,38% 61,59% 18,02% |
||
| Estrangers | 12,98 % (01/07/2005) | ||
| Taxa d'atur | 10,48% (01/01/2006) | ||
| Zona telefònica | 087 | ||
| Web | |||
Eupen és una ciutat belga de 18.040 habitants en la Província de Lieja, situada al marge del riu Weser a 12 km de la frontera amb Alemanya. És la capital de la comunitat Germanòfona de Bèlgica i la seu del parlament i de l'administració van establir-s'hi.
[edita] Història
La ciutat pertenyia primer del ducat de Limburg i des de 1288 fins a la ocupació francesa al ducat de Brabant, una de les Disset Províncies. Després de la desfeta napoleònica a Waterloo, el territori va escaure a l'imperi prussià fins al 1920, quan el Tractat de Versalles va atorgar els cantons Eupen, Malmedy i Sankt-Vith a Bèlgica. Després d'un breu període d'annexió a l'Alemanya hitleriana durant la Segona Guerra Mundial, va tornar definitivament a Bèlgica.
Del 1920 al 1940, el govern centralista belga va provar una política d'assimilació lingüística i de francesització que no va gaire reeixir. Després de la segona guerra mundial, a poc a poc les regions de parla alemana van conseguir drets i una representació política amb un parlament i tres ministres propis. Al 1963, el caràcter lingüístic d'Eupen va ser reconegut definitivament, quan es va fixar la frontera lingüística belga. Des de la reforma de l'estat de 1970, els municipis de parla alemanya van obtenir una primera autonomia (per a la història de la comunitat, vegeu l'article sobre la Comunitat Germanòfona de Bèlgica). En tenir instititucions parlemantaris complets, de vegades es parla de la minoria lingüística més protegida del món, com que la gent de parla alemanya forma menys de un per cent de la població total del regne.
El 90 % de la població parla alemany i només el 10 % francès, tot i que la majoria dels habitants són bilingües.
[edita] Enllaços externs
|
|||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt |
|||
