Eupen
De Viquip??dia
|
|||
| Localitzaci?? | |||
 |
|||
| Pa??s ??? Regi?? ??? Comunitat ??? Prov??ncia ??? Districte |
B??lgica Val??nia German??fona Lieja Eupen |
||
| Gentilici | Eupenois(e) | ||
| Superf??cie | 96,26 km?? | ||
| Altitud | n/d | ||
| Poblaci?? (01/01/2006) ??? Densitat |
18.238 hab. 189,47 hab/km?? |
||
| Coordenades | 50?? 37??? N, 06?? 02??? E | ||
| Dirigents: ??? Burgmestre: |
Elmar Keutgen (PSC) |
||
| Majoria pol??tica | PSC - PDB | ||
| Escons PSC PFF Ecolo PDB Vivant SP independents |
25 10 5 3 3 2 1 1 |
||
| Pir??mide d'edats ??? 0???17 anys ??? 18???64 anys ??? >65 anys |
(01/01/2004) 20,38% 61,59% 18,02% |
||
| Estrangers | 12,98 % (01/07/2005) | ||
| Taxa d'atur | 10,48% (01/01/2006) | ||
| Zona telef??nica | 087 | ||
| Web | |||
Eupen ??s una ciutat belga de 18.040 habitants en la Prov??ncia de Lieja, situada al marge del riu Weser a 12 km de la frontera amb Alemanya. ??s la capital de la comunitat German??fona de B??lgica i la seu del parlament i de l'administraci?? van establir-s'hi.
[edita] Hist??ria
La ciutat pertenyia primer del ducat de Limburg i des de 1288 fins a la ocupaci?? francesa al ducat de Brabant, una de les Disset Prov??ncies. Despr??s de la desfeta napole??nica a Waterloo, el territori va escaure a l'imperi prussi?? fins al 1920, quan el Tractat de Versalles va atorgar els cantons Eupen, Malmedy i Sankt-Vith a B??lgica. Despr??s d'un breu per??ode d'annexi?? a l'Alemanya hitleriana durant la Segona Guerra Mundial, va tornar definitivament a B??lgica.
Del 1920 al 1940, el govern centralista belga va provar una pol??tica d'assimilaci?? ling????stica i de francesitzaci?? que no va gaire reeixir. Despr??s de la segona guerra mundial, a poc a poc les regions de parla alemana van conseguir drets i una representaci?? pol??tica amb un parlament i tres ministres propis. Al 1963, el car??cter ling????stic d'Eupen va ser reconegut definitivament, quan es va fixar la frontera ling????stica belga. Des de la reforma de l'estat de 1970, els municipis de parla alemanya van obtenir una primera autonomia (per a la hist??ria de la comunitat, vegeu l'article sobre la Comunitat German??fona de B??lgica). En tenir instititucions parlemantaris complets, de vegades es parla de la minoria ling????stica m??s protegida del m??n, com que la gent de parla alemanya forma menys de un per cent de la poblaci?? total del regne.
El 90 % de la poblaci?? parla alemany i nom??s el 10 % franc??s, tot i que la majoria dels habitants s??n biling??es.
[edita] Enlla??os externs
|
|||
|
Amay ??? Amel ??? Ans ??? Anthisnes ??? Aubel ??? Awans ??? Aywaille ??? Baelen ??? Bassenge ??? Berloz ??? Beyne-Heusay ??? Blegny ??? Braives ??? B??llingen ??? Burdinne ??? Burg-Reuland ??? B??tgenbach ??? Chaudfontaine ??? Clavier ??? Comblain-au-Pont ??? Crisn??e ??? Dalhem ??? Dison ??? Donceel ??? Engis ??? Esneux ??? Eupen ??? Faimes ??? Ferri??res ??? Fexhe-le-Haut-Clocher ??? Fl??malle ??? Fl??ron ??? Geer ??? Gr??ce-Hollogne ??? Hamoir ??? Hannut ??? H??ron ??? Herstal ??? Herve ??? Huy ??? Jalhay ??? Juprelle ??? Kelmis ??? Lieja ??? Lierneux ??? Limburg ??? Lincent ??? Lontzen ??? Malmedy ??? Marchin ??? Modave ??? Nandrin ??? Neupr?? ??? Olne ??? Oreye ??? Ouffet ??? Oupeye ??? Pepinster ??? Plombi??res ??? Raeren ??? Remicourt ??? Saint-Georges-sur-Meuse ??? Saint-Nicolas ??? Sankt-Vith ??? Seraing ??? Soumagne ??? Spa ??? Sprimont ??? Stavelot ??? Stoumont ??? Theux ??? Thimister-Clermont ??? Tinlot ??? Trois-Ponts ??? Trooz ??? Verlaine ??? Verviers ??? Villers-le-Bouillet ??? Vis?? ??? Waimes ??? Wanze ??? Waremme ??? Wasseiges ??? Welkenraedt |
|||
