Valònia
De Viquipèdia
 |
«Valona» redirecciona aquí. Per a d'altres significats, vegeu «Tringa glareola». |
| Wallonie | |
|---|---|
 |
|
| Informació | |
| Capital: | Namur |
| Població | 3.358.560 h. (2005) |
| Densitat de població | 199 hab/km² |
| Superfície | 16.844 km² |
| Ministre-president | Rudy Demotte |
| Idioma | Francès, való |
| Himne | Li tchant des wallons |
| Web | www.wallonie.be |
 |
|
 |
|
Valònia (en francès Wallonie, en való Walonreye) és una de les tres regions de Bèlgica. Té una extensió de 16.884 kilòmetres quadrats i una població de 3.290.000 habitants, repartits en cinc províncies:
Dins d'aquesta regió hi ha la Comunitat Germanòfona de Bèlgica, on la llengua oficial és l'alemany.
El nombre d'estrangers residents a Valònia és de 368.000 persones (l'11,4 % de la població local), principalment turcs, magrebins, italians i espanyols. Aquest percentatge és més alt que a Flandes (on és del 4 %), però més baix que a Brussel·les (on és el 27,8 %). La religió històrica dels valons és la catòlica, amb alguns grupuscles protestants, avui els agnòstics i ateus són majoritaris. Entre els immigrants hi ha molts musulmans.
Taula de continguts |
[edita] Orografia
A diferència de Flandes, costaner i pla, Valònia és més accidentada, i compta amb algunes zones d'alçària muntanyenca. Aquestes zones són:
- Plateau de Recogne, a Luxemburg, amb el Croix Scalle (504 m)
- l'altiplà d'Hesbaye.
- Plateau de Herve, entre Lieja i Verviers.
- Plateau de Leem, a la frontera entre Brabant i Limburg.
- Massís hercinià de Condroz, al Nord (entre 200 i 300 metres), entre els rius Sambre i Mosa.
- Les depressions esquistoses de Famenne (Província de Namur) i Hautes Fagnes (Província de Lieja).
- Els turons de les Ardenes, amb el punt culminant de la regió a Botrange (694 m).
Els principals rius de la regió pertanyen a la conca del Mosa: els Lesse, Ourthe, Amblève, Sauer, Vesdre, Geer, Semois, Sambre, Hoyoux, Mehaigne, Hermeton, Kline, Viroin. Alguns pertanyen a la conca de l'Escalda: el Dender i el Dijle
[edita] Economia
Tradicionalment, Valònia ha estat sempre una regió de mines i de siderúrgia. El carbó de la conca Mons-Charleroi ha estat la font de la major part de lluites socials, puix que a Valònia arrelà ben aviat el socialisme, i de l'augment del poder econòmic i pes específic dels valons en la Bèlgica del segle XIX. Però el canvi econòmic i la industrialització de Flandes durant els anys cinquanta, juntament amb els procesos de tancament de les mines i la reconversió de la siderúrgia, l'han vist posada en un segon ordre dins l'Estat belga.
Una zona econòmica important del país és la zona hullera ja esmenada, que ha fet que s'hi concentrin un munió d'indústries siderúrgiques, metal·lúrgiques i químiques. Lieja n'és la capital econòmica, amb siderúrgia, el port de Lieja quadrimodal (tercer d'Europa, després de Duisburg i París), biotecnologia, ICT i actualment és la ciutat que treu endavant l'economia de la regió. També caldria destacar les indústries mecàniques de Namur i Nivelles, així com les de Verviers (tèxtil, mecàniques, tècniques mediambientals i elèctriques). Al costat de l'eix tradicional 'Sambre-Mosa' un eix nou de desenvolupament econòmic creix a llarg de l'autopista E40 (indústria logística, famacèutica, mèdica…). Tot arreu la regió, hi ha una indústria agroalimentària, coneguda per la seva qualitat: cerveses, plats cuinats, xocolata i carn. Junts, les Ardenes i la província de Luxemburg són els primers exportadors mondials d'arbres de Nadal. La Hesbaye i l'altiplà de Herve són conegudes pels llegums, el sucre i la fruta (pomes i peres) i els productes derivats com la sidra.
L'índex d'atur el 2007 era del 14,4 %, més alt que el de Flandes. L'any 2004 el PIB per habitant era de 19.858 euros (27.356 euros a Flandes). L'índex d'atur dels joves és molt preocupant.
[edita] Administració
Des del 1980 gaudeix d'autonomia amb una Assemblea i un Executiu propis, que tenen competències plenes en treball, transport, organització territorial, habitatges, medi ambient, economia i energia. Després de la signatura dels Pactes de Saint Michel del 1995, també tindrà més competències en comerç exterior i agricultura, però l'Estat belga es reserva les competències de la representació diplomàtica, moneda, defensa i justícia. Gaudeix d'un Conseil de la Region Wallonne, amb 75 membres escollits, i alhora forma part del Conseil de la Communauté Francophone, als quals uneix els 19 diputats per Brussel·les i els 25 de la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.
De negociació a negociació les compentències de l'Estat federal s'han transferit a les regions i les comunitats. Actualment, els flamencs volen més autonomia que els valons.
La bandera oficial és groga amb el gall vermell, le coq hardi. L'himne és Tchant dès Walons, compost el 1902 per Hiller i Bovy, amb el vers Å prumi rang on l'mète po l'industrèye Et d'vins lès årts, èle riglatile ot'tant.
[edita] Enllaços externs
| Comunitats, regions i províncies de Bèlgica |  |
|
|---|---|---|
| Comunitats: |  Comunitat Francesa de Bèlgica |  Comunitat Flamenca de Bèlgica |  Comunitat Germanòfona de Bèlgica |
|
| Regions i províncies: | Flandes: Anvers | Flandes Oriental | Brabant Flamenc | Limburg | Flandes Occidental |
|
| Valònia: Hainaut | Lieja | Luxemburg | Namur | Brabant Való |
||
 Regió de Brussel·les-Capital |
||
