Seraing

De Viquipèdia

Seraing (en való Serè) és una municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. Avui té uns 61.237 habitants. Fins al 1795 la residència d'estiu dels prínceps-bisbes del principat de Lieja al castell de Seraing, actualment la seu de la societat CMI.

Taula de continguts 1 Història 1.1 De l'edat mitjana al 1795 1.2 La revolució industrial 2 Fills predilectes de Seraing

[edita] Història

[edita] De l'edat mitjana al 1795

Les primeres traces d'inhabitació – es van excavar artefactes, joies, ossades i armes dels segles V i VI de l'epoca dels Francs. El primer esment escrit «Saran» data de 956 quan un cert Saran dona un domini carolingi a ambdós costats del Mosa a l'abadia de Sint-Truiden. Poc després, el territori passà al Principat de Lieja. Al segle XI, el príncep-bisbe Enric I de Verdun havia una casa d'estiueig a «Seranus» a la qual rebia els seus hostes nobles.

A l'edat mitjana, el poble de Seraing va obtenir exoneracions fiscals en bescanvi de defensar la ciutat de Lieja dels invasors que vinguessin pel riu.

Al 1381, es va construir un primer pont de fusta.

[edita] La revolució industrial

El poble que va mantenir el seu caràcter rural fins a la fi del segle XVIII, va començar a canviar-se després de la descoberta d'hulla a Ougrée. Les primeres acereries van crear-se al 1809. El poble va prendre volada sota el regne de Guillem I quan Seraing feia part, després del període de l'ocupacio francesa (1795-1815), del Regne Unit dels Països Baixos.

Guillem I va donar a l'industrial John Cockerill el castell de Seraing per a crear-hi la seva fàbrica de mecànica. Non satisfet de la qualitat de l'acer disponible, Cockerill va desenvelupar el seu propi mètode en utilitzar coc tret de carbó de llenya. Les dues fàbriques, la de construcció mecànica (CMI o Cockerill Mechanical Industries) i l'acereria (Cockerill-Sambre, avui integrat al grup multinacional Arcelor-Mittal).

Guillem I també vendrà el castell i l'abadia de Val-Saint-Lambert a un químic, François Kemlin i un politècnic Aguste Lelièvre, vinguts de la cristal·leria de Vonêche. Aquest dos van crear la «Société des verreries du Val Saint Lambert» que va començar la fabricació de cristal des del 1826.

A l'entorn de les dues indústries principals, es van crear moltes pimes de subcontractants. Després de la crisi del carbó des de l'any 70 del segle passat quan les mines van tancar-se i de les crises successives de l'acer, la ciutat de Seraing va conèixer molts problemes socials. La diversificació va començar amb la creació d'un polígon industrial i científic a costat de la Universitat de Lieja al Sart-Tilman, situat a ambdós costats de la frontera amb la ciutat de Lieja. Hom hi troba moltes empreses de alta (bio)technològiques, aerospacials, el centre de recerca de l'acer d'ArcelorMittal… Al 2004, l'aleshores Arcelor va decidir de tancar l'alt forn, en trobar que la siderúrgia lluny del mal non era rentable, per l'alt cost del transport de la ganga i del coc. Al 2007, en augmentar la demanda d'acer tot arreu al món in en pujar els preus de l'acer, s'ha decidit de reobrir l'alt forn el 21 de gener 2008.

[edita] Fills predilectes de Seraing

• Eugenio Barsanti, inventor italià del motor a combustió (1821-1864)
• Gilbert Bodart, footbolista
• Fabrizio Cassol, músic
• John Cockerill, fundador de l'aceria i dels tallers de construcció mecànica (1790-1840)
• Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne, directors d'escena de películes
• Leo Anton Karl de Ball, astrònom (1853-1916)
• Michaël Goossens, futbolista
• Julien Lahaut, comunista, sindicalista i republicà (1884-1950)
• Charles Lecocq, poeta (1901-1922)
• Guy Mathot, polític, burgmestre, ministre (1941-2005)
• Joseph Merlot, polític, ministre (1886-1959)
• Laurette Onkelinx, política, ministre (b. 1958)
• Michel Preud'homme, futbolista
• Marc Tarabella, polític

Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: Bèlgica • Valònia • Municipis

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seraing