Chaudfontaine

De Viquipèdia

Chaudfontaine és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Vesdre. L'any 2006, tenia una població de 21.012 habitants.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Història 3 Economia 4 Monuments i curiositats 5 Enllaços externs

[edita] Geografia

Chaudfontaine es situa a la vall del Vesdre a la qual les fonts caldes abunden, el que explica l'origen del nom del municipi.

Dues eixos ferroviàries passen per al municipi: la línia Lieja-Verviers a la vall del Vesdre i Lieja-Luxemburg a la vall de l'Ourthe. La nova línia de alta velocitat en construcció Lieja-Aquisgrà bifurca a Vaux al qual es construeix un túnel de 7km, el més llarg de Bèlgica.

Un projecte d'autopista circular, anomenat l'enllaç «Cerexhe-Beaufays», que connectarà les autopistes E40 (Brussel·les-Lieja-Colònia) i E25 (Maastricht-Lieja-Luxemburg) sense travessar el centre de la ciutat de Lieja, és molt controvertit. Malgrat moltes protestes, l'obra haurià de començar el 2008.

[edita] Nuclis

• Beaufays
• Chaudfontaine
• Embourg
• Mehagne
• Ninane
• Vaux-sous-Chèvremont

[edita] Història

A la edat mitjana, tots el pobles de Chaudfontaine feien part d'una finca carolingí de la qual el centre es trobava a Jupille. La parroquia de Jupille cobria el territori de l'actual Beaufays, Chaudfontaine, Embourg i Chênée. A la fi del segle IIX, els carolingins la cedeixen al capítol d'Aquisgrà. A l'any 1008, l'emperador Enric II cedeix la finca de Jupille al bisbe de Verdun.

A l'any 1120, un monje anomenat Robert constueix un oratori al loc anomenat Belle-Fontaine. Tres anys després, el bisbe de Verdun li atorgeix un cens amb domini. Des del 1134 la casa esdevé un priorat investit pel bisbe de Verdun i aprovat pel príncep-bisbe de Lieja. A l'any 1266 el bisbe Robert de Verdun dona el domini i el dret de cens de Jupille a perpetuïtat al capítol de Sant-Lambert de Lieja. Des d'aleshores, el territori va integrar-se al principat de Lieja fins l'annexió francesa del 1794. El 1815 va ser integrat al Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 a Bèlgica.

Fins al segle XVII, només hi havia el Vesdre i un camí poc practicable que connectaven el poble rural amb la ciutat de Lieja. Des del segle XVIII, es va organitzar un servei diari amb barca. L'obra per a la construcció d'una carretera de Liège per Vaux fins a Chaudfontaine va començar al 1717 i van durar set anys. S'esperarà un segle més per a la construcció del tram Chaudfontaine-Verviers. Es deia carretera reial, com que és el resultat d'un decret del rei Guillem I de l'any 1820. L'enllaç Liège-Verviers serà complet el 1826 i en desenclavar el nucli, va contribuir al desenvolupament económic i turístic, junts amb el ferrocarril Liège-Verviers-Aquisgrà (contruit entre 1841 i 1843.

A l'inici del segle XVIII el turisme termal va esdevenir de moda, el que va contribuir al desenvolupament del poble de Chaudfontaine amb a construcció dels primers hotels i instal·lacions termals. Des del 1714 els creients hi van construir una petita capella dedicada a Sant Roc que roman una dependència de la parroquia de Chênée i que només funciona a l'estiu. Només al 1834, el nucli va esdevenir una parroquia independent i una nova església neogòtica de l'arquitecte Jean-Noël Chevron va inaugurar-se el 1845.

L'entitat actual és el resultat de la fusió dels municipis Embourg, Beaufays, Chaudfontaine i Vaux, al 1 de gener de 1977.

[edita] Economia

Des de la fi del segle XVI, molt artesans de l'indústria d'armeria emigren des de Lieja a la vall del Vesdre, on disposen d'energia hydràulica i carbó de lleny barrat La vall s'espicialitzarà en la fabricació de canons: al 1790 hom compta amb 18 tallers. Fins a la construcció de la primera carretera, el nucli petit romandrà nogensmenys força rural i poc important. El turisme termal que va conèixer el seu apogeu al segle XIX durant la «belle époque».

Abans hi havia vàries explotacions de la pedra calcari: per a la construcció, per a la fabricació de calc i per a paviments. La darrera pedrera van tancar-se al 1952. a Embourg havia les laminadores. L'activitat molt anciana, la primera va obrir el 1564, la darrera va tancar-se al 1946.

A Vaux, hi havia quatre hulleres: Macy, Foxhalle, Fond Piquette i Basse Ransy. L'explotació del carbó s'ha aturat a la fi dels anys 70 del segle XX. El 1920 s'ha creat la foneria Magotteaux que forma avui un grup multinacional amb més de 2000 treballadors. La seu i unes unitats de producció sempre són a Vaux. Hom hi troba també la xocolateria Galler, de la qual els productes gastronòmics es venen tot arreu al món.

Des del 1926 va començar l'explotació de l'aigua mineral de les multiples fonts del municipi. El burgmestre d'aleshores, William Grisard va construir una primera fàbrica d'embotellament anomenada Cristal Chaudfontaine i des de 1950 Chaudfontaine-Monopole que passarà al 1962 al grup cerveser Piedbœuf de Jupille que va construir una fàbrica nova. Més tard Piedbœuf va fusionar-se amb la cerveseria de Lovaina Stella-Artois. Al 1997 aquest grup va decidir limitar-se a la mera producció de cervesa. La sort de la fàbrica Chaudfontaine-Monopole va ser molt incerta durant tot un període, fins que al 1 de juny de 2003 la societat multinacional Coca Cola va acquerir la marca i les instal·lacions. Avui uns 350 treballadors hi produeixen uns 20 milions de litres d'aigua mineral i de limonades.

[edita] Monuments i curiositats

• Fort de Chaudfontaine, un dels forts del segle XIX de la defensa de Lieja
• Molí Curtius, antic molí a pólvora
• Les belles fontaines, font del segle XVIII
• El pont al Vesdre
• El casino
• L'estació ferroviària, immortalitzada per les pintures de Paul Delvaux s'ha inaugurada al 1843. Està desafectada, la vidriera serveix de sala d'exposicions i el reste de l'edifici s'ha transformat en restaurant.
• SourceOrama: centre d'infomació i d'educació sobre l'aigua termal
• Basílica de Chèvremont
• El castell i els molins al Vesdre d'Hauster

Pont al Vesdre i Casino al segon pla	Estació Escala monumental	Estació Andana desafectada	Estació Façana principal
SourceOrama	El rec del molí d'Hauster	Casa antiga a Hauster	Les Belles Fontaines

[edita] Enllaços externs

• SourceOrama
• Casino de Chaudfontaine
• La xocolateria Galler
• El grup Magoteaux

Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: Bèlgica • Valònia • Municipis