Richard Strauss
De Viquip??dia
Richard Strauss (Munic, 11 de juny de 1864 - 8 de setembre de 1949) fou un compositor alemany de m??sica cl??ssica particularment notable pels seus poemes simf??nics i ??peres. Tamb?? va ser director d'orquestra.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va n??ixer a Munic, Alemanya, fill de Franz Strauss que era el primer trompa a l'??pera de la Cort de Munic. Es form?? a Munic i es perfeccion?? amb Hans Von B??low. Va comen??ar a compondre molt jove. El 1882 entr?? a la Universitat de Munic, per anar un any despr??s a la de Berlin. Per aquest temps les seves composicions eren molt conservadores, dins l'estil de Robert Schumann, o Felix Mendelssohn, d'acord amb l'ensenyament rebut del seu pare. Va comen??ar a canviar quan va trobar a Alexander Ritter, notable violinista i marit d'una neboda de Richard Wagner.
Compon les primeres peces que mostren la seva maduresa com ara el poema simf??nic Don Juan, pel que va ser premiat el 1889. Despr??s escriuria una s??rie de poemes simf??nics Tod und Verkl??ung (Mort i Transfiguraci??, 1888-1889), Till Eulenspigiegels lustige Streiche (1894-1895), Also sprach Zarathustra (Aix?? parl?? Zaratustra, 1896), molt conegut avui per haver estat usat a la banda sonora del film 2001, A Space Odyssey de Stanley Kubrick, Don Quijote (1897), i Ein Heldenleben (vida d'Heroi)(1897-1898).
Cap al final del segle XIX, Strauss para atenci?? a l'??pera. Els seus primers dos intents en el g??nere: Guntram el 1894 i Feuersnot a 1901 van ser molt criticats. Despr??s vindria Salome (basat en l'obra de Oscar Wilde) i la reacci?? va ser tan extrema com amb Don Juan.
La seg??ent ??pera de Strauss va ser Elektra, la qual usa una disson??ncia m??s extrema, i on col??labor?? amb el poeta Hugo von Hofmannsthal. Ells dos tornarien a treballar junts en moltes ocasions. En aquestes darreres composicions Strauss moderaria el seu llenguatge harm??nic, amb el resultat d'obres com Der Rosenkavalier (El Cavaller de la Rosa, 1910) la qual obtingu?? un gran ??xit. Strauss continua produint ??peres a intervals regulars fins el 1940. Ariadne auf Naxos (Ariadna a Naxos, 1912), Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra, 1918), Intermezzo (1923), Die Agyptische Helena (L'Helena eg??pcia, 1927), i Arabella (1932), totes amb col??laboraci?? amb Hofmannsthal; i Die schweigsame Frau (1934), amb Stefan Zweig com a llibretista; Friedenstag (1936) i Daphne (1937, llibret de Joseph Gregor i Zweig); Die liebe der Danae (1940, amb Gregor) i Capriccio (amb llibret de Clemens Krauss) (1941).
Va adquirir el c??rrec de president del Reichsmusikkammer, el novembre de 1933 quan Goebbels el design?? sense consultar-li. Strauss resolgu?? seguir en el seu c??rrec i provar de mantenir-se apol??tic, una decisi?? per la qual va ser criticat com a c??ndid, per?? pot ser la mes assenyada en aquelles circumst??ncies. Hitler va for??ar Strauss a renunciar a la seva postura el 1935 despr??s que Strauss s'arrisqu??s a rebutjar treure a Stefan Sweig (jueu) del cartell de Die Schweigsame Frau (la dona silenciosa); Zweig era l'autor del llibret, un amic d'Strauss.
La seva decisi?? de produir Friedenstag el 1938, una ??pera en un acte presentat com una fortalesa assetjada durant les guerres mundials ??? essencialment un himne a la pau i amb poc velat criticisme amb el tercer Reich ??? durant un temps en que una naci?? sencera estava preparada per la guerra, va ser vist com extraordin??riament valent. Amb els seus contrasts entre llibertat i esclavisme, guerra i pau, llum i foscor, aquest treball es considerat m??s relacionat amb Fidelio que qualsevol altra ??pera recent de Strauss.
Ja que la nora de Strauss, Alice, era jueva, va adonar-se del risc que aix?? representava; alguns han assenyalat que aix?? el podria haver aturat de parlar clar. Tamb?? hi ha suggeriments de que hauria intentat, des de la seva posici?? oficial, protegir els amics i col??legues jueus.
El 1948 Strauss va compondre el seu darrer treball: Vier letzte Lieder (Quatre darreres can??ons) per a soprano i orquestra. Tota la seva vida havia compost lieder, per?? aquests van ser, probablement, els m??s coneguts. El llenguatge harm??nic i mel??dic ha estat vist, a vegades, com a passat de moda per el seu temps, quan es compara el seu treball amb el dels nous compositors. Les can??ons mai no han estat populars, ni per les audi??ncies, ni per les representacions.
Richard Strauss mor?? el 8 de setembre de 1949 a Garmisch-Partenkirchen, Alemanya.
Richard Strauss no estava relacionat, ni ha de ser conf??s, amb Johann Strauss, o els seus fills, compositors vienesos de vals populars.
[edita] Obres principals
[edita] Poemes simf??nics
- Aus Italien (1886)
- Macbeth (1888/90)
- Don Juan (1889)
- Tod und Verkl??rung (Mort i Transfiguraci??) (1891)
- Till Eulenspiegels lustige Streiche (Les aventures de Till Eulenspiegel) (1895)
- Also sprach Zarathustra (Aix?? parl?? Zaratustra) (1896)
- Don Quixote (1898)
- Ein Heldenleben (1899)
- Symphonia Domestica (1904)
- Simfonia Alpina (Eine Alpensinfonie) (1915)
[edita] Altres obres orquestrals
- Simfonia en Re menor (1880)
- Concert per a viol?? en Re menor, op. 8 (1882)
- Concert No. 1 per a trompa i orquestra en Mi bemoll (1882/83)
- Simfonia en Fa menor, op. 12 (1883)
- Burleske per a piano i orquestra (1886-1890)
- Prelidi Festiu per a orquestra i orgue (1913)
- Le Bourgeois gentilhomme suite per a orquestra (1917)
- M??sica Festiva Japonesa (1940)
- Concert No. 2 per a trompa i orquestra en Mi bemoll major (1942)
- Concert per a obo?? i orquestra (1945)
- Doble Concertino per a clarinet, obo?? i orquestra (1947)
- M??sica cinematogr??fica per a Der Rosenkavalier (1925)
[edita] ??pera
- Guntram (1894)
- Feuersnot (1901)
- Salom?? (1905)
- Elektra (1909)
- Der Rosenkavalier (El cavaller de la rosa) (1910)
- Ariadne auf Naxos (1912)
- Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra) (1918)
- Intermezzo (1923)
- Die ??gyptische Helena (Helena Egipc??aca) (1927)
- Arabella (1932)
- Die schweigsame Frau (La dona silenciosa) (1934)
- Friedenstag (Dia de pau) (1936)
- Daphne (1937)
- Die Liebe der Danae (1940)
- Capriccio (1941)
[edita] Ballet
- Josephslegende (La llegenda de Josep) (1914)
- Cr??me chantilly (Schlagobers) (1924)
[edita] Cor
- Zwei Ges??nge, op. 34 (1896/97) - 1. Der Abend 2. Hymne
- Deutsche Motette, op. 62 (1913)
- Die G??ttin im Putzzimmer (1935) M??nnerch??re (1935)
- An den Baum Daphne (1943)
[edita] Altres obres
- Vier lieder (Quatre can??ons) Op. 27 (1894) "Quatre de les seues m??s important can??ons," d'acord amb l'estudi??s de l'obra d'Strauss Michael Kennedy. Un regal de noces per a Pauline de Ahna; dos can??ons, Morgen i Heimliche Aufforderung (Invitaci?? secreta) sobre textos de John Henry Mackay inspirats en el seu amor pels nois. Huber Kennedy, "Richard Strauss i John Henry Mackay" a Thamyris 2
- Metamorphosen per a conjunt de 23 instruments de corda (1945)
- Vier letzte Lieder (Quatre ??ltims lieder) (1948)
