M??sica program??tica
De Viquip??dia
M??sica program??tica ??s la m??sica que t?? per objectiu evocar idees o imatges extra-musicals en la ment de l'oient, representant musicalment una escena, imatge o estat d'??nim. Al contrari, s'ent??n per m??sica absoluta aquella que s'aprecia per ella mateixa, sense cap refer??ncia particular al m??n exterior a la pr??pia m??sica. El terme s'aplica exclusivament en la tradici?? de la m??sica cl??ssica europea, particularment en la m??sica del per??ode rom??ntic del Segle XIX, durant el qual el concepte va at??nyer gran popularitat, tot i que abans ja hi havien existit peces de car??cter descriptiu. Habitualment el terme es reserva a les obres purament orquestrals (peces sense cantants ni lletra) i per tant no escau utilitzar-lo per a l'??pera i els lieder.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria de la m??sica program??tica
[edita] Renaixement
Els compositors del Renaixement van escriue una abundant quantitat de m??sica program??tica, especialment per a clavec??, incloent-hi obres com ara The Fall of the Leafe ("La caiguda de la fulla") de Martin Peerson o The Battell ("La batalla") de William Byrd. Per a aquesta darrera obra, el compositor va elaborar una descripci?? escrita de les diferents seccions: "Empla??ament dels soldats, marxa d'infanteria, marxa de cavalleria, trompetes, marxa irlandesa, gaita i tabal, flauta i tabal, marxa a la batalla, les tropes s'enfronten, retirada, gallarda de la vict??ria."
[edita] Per??ode barroc
Probablement l'obra m??s famosa del barroc siga Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi, un conjunt de quatre concerts per a viol?? i orquestra de corda que il??lustra les estacions de l'any amb pluja, el brunzir de les mosques, vents gelats, relliscaments sobre el gel, camperols ballant i moltes m??s coses [1]. El programa de l'obra s'explicita amb una s??rie de quatre sonets escrits pel compositor. Altra obra program??tica barroca molt coneguda es el Capritx sobre el comiat d'un estimat germ??, BWV 992, de Johann Sebastian Bach, les seccions del qual porten encisadors t??tols descriptius ("Els amics l'envolten i intenten disuadir-lo de marxar," "Li expliquen els perills que pot trobar-s'hi," "El lament dels amics," "Com no poden disuadir-lo, s'acomiaden d'ell," "??ria del mosso de posta," "Fuga en imitaci?? de la trompa del mosso de posta.")
[edita] Per??ode cl??ssic
Potser ??s aquest per??ode el que va donar menys m??sica program??tica. En aquest per??ode, m??s que en cap altre, la m??sica es nodria dels seus recursos interns, notablement en les obres compostes en forma sonata. No obstat, es creu que un cert nombre de les primeres simfonies de Franz Joseph Haydn poden haver estat m??sica de programa; per exemple, el compositor va dir en una ocasi?? que una de les seues primeres simfonies representava "un di??leg entre D??u i el pecador". No se sap a quina de les seues simfonies es referia. Un compositor menys conegut de l'??poca cl??ssica, Karl Ditters von Dittersdorf, va escriure una s??rie de simfonies basades en les Metamorfosis d'Ovidi.
[edita] Per??ode rom??ntic
La m??sica program??tica va florir especialment en el romanticisme. El fet de poder evocar en l'oient una experi??ncia espec??fica m??s enll?? de sentir-se davant d'un m??sic o d'un grup de m??sics, est?? relacionat amb la idea rom??ntica del Gesamtkunstwerk, que considerava les ??peres de Richard Wagner com una fusi?? de totes les arts (escenografia, dramat??rgia, coreografia, poesia, etc.), tot i que de vegades es basara nom??s en la m??sica per a il??lustrar conceptes art??stics multifac??tics, com una pintura o un poema. Els compositors creien que les noves possibilitats sonores que aportava l'orquestra rom??ntica els permetia centrar-se en les emocions, o en altres aspectes intangibles de la vida, molt m??s que en el barroc o l'era cl??ssica.
Beethoven sentia una certa reluct??ncia a compondre m??sica program??tica, i va dir de la seua Simfonia n??m. 6 (Pastoral - 1808) que "l'obra sencera pot ser percebuda sense descripci?? - ??s m??s una expressi?? de sentiments que un poema musical"[2]. Tot i aix??, l'obra cont?? descripcions dels cants dels ocells, el remor d'un rierol, una tronada, etc. Beethoven va tornar m??s tard a la m??sica de programa amb la seua Sonata per a piano Op. 81a, Les Adieux, que descriu el comiat i el retorn del seu benvolgut amic l'Arxiduc Rodolf.
La Simfonia Fant??stica d'Hector Berlioz ??s una narraci?? musical d'una hist??ria d'amor hiperb??licament emocional viscuda per l'autor. Franz Liszt va proporcionar programes expl??cits per a moltes de les seues peces per a piano, per?? tamb?? ??s l'inventor del poema simf??nic. L'any 1874, Modest Mussorgski va compondre, utilitzant nom??s les possibilitats din??miques del piano, una s??rie de peces descrivint la contemplaci?? de deu pintures i dibuixos dels seus amics en una galeria. Es tracta de Quadres d'una exposici??, m??s tard orquestrada per Maurice Ravel. El compositor franc??s Camille Saint-Sa??ns va compondre moltes peces breus que tamb?? va qualificar de poemes simf??nics. Entre els m??s populars cal destacar la Dansa Macabra i alguns moviments de El Carnaval dels animals. El compositor franc??s Paul Dukas ??s recordat pel seu poema simf??nic L'aprenent de bruixot, basat en un conte de Goethe.
Possiblement el compositor m??s adepte a la m??sica de programa va ser l'alemany Richard Strauss, que va compondre poemes simf??nics com ara Tod und Verkl??rung (retratant l'agonia d'un home i la seua entrada al cel), Don Juan (basada en la cl??ssica llegenda de Don Juan), Till Eulenspiegels lustige Streiche (basada en episodis de la vida del personatge llegendari alemany Till Eulenspiegel), Don Quixote (retratant episodis de l'obra de Miguel de Cervantes, Don Quixot), Ein Heldenleben (que descriu episodis de la vida d'un heroi an??nim, que sovint s'ha identificat amb el mateix Strauss) o la Sinfonia Domestica (que narra episodis de la vida familiar del compositor, incloent-hi el moment de portar els infants al llit). S'ha dit que Strauss va afirmar que amb m??sica pot descriure's qualsevol cosa, fins i tot una cullereta de caf??![1]
[edita] Segle XX
En el segle XX, la Suite L??rica d'Alban Berg va ser considerada durant molt de temps m??sica absoluta, per?? l'any 1977 es va descobrir que de fet estava dedicada a Hanna Fuchs-Robettin.[2] Leitmotivs importants estan basats en les s??ries mel??diques A???B???H???F, que s??n les seues inicials combinades. El darrer moviment cont?? una recreaci?? d'un poema de Baudelaire, suprimida pel compositor per a la publicaci?? [3].
[edita] M??sica popular com a m??sica program??tica
El terme "m??sica program??tica" no s'usa quan es parla de m??sica popular. La tradici?? de peces exclusivament orquestrals amb programa ha gaudit de continu??tat en algunes peces per a orquestra de jazz, principalment degudes a Duke Ellington. Les peces instrumentals en la m??sica popular sovint tenen un t??tol descriptiu suggerent, pel que poden ser considerades m??sica de programa, i s'hi poden trobar ??lbums dedicats a desenvolupar una idea program??tica concreta (per exemple, China de Vangelis o The Songs of Distant Earth de Mike Oldfield). Alguns g??neres de m??sica popular s??n m??s susceptibles que altres de contenir elements program??tics; com ara new age, surf rock, jazz fusion, progressive rock, art rock o diversos g??neres de techno music.
