Robert Schumann

De Viquip??dia

Robert Schumann l'any 1839.

Robert Alexander Schumann (8 de juny de 1810 ??? 29 de juliol de 1856), fou un compositor i pianista rom??ntic alemany. Universitari i escriptor que funda una revista musical. Excel??lent pianista que es cas??, amb l'oposici?? de tothom, amb Clara Wieck, filla del seu mestre Friedrich Wieck. Les seves composicions inspirades en: exaltaci?? i malenconia (amors, intents de su??cidi, bogeria), apassionament, deliris, somnis...

[edita] Biografia

[edita] Infantesa i adolesc??ncia

Casa natal??cia de Robert Schumann a Zwickau

Va n??ixer a la ciutat alemanya de Zwickau, actualment en l'estat federal de Sax??nia. Des que era infant va palesar un gran talent musical. Son pare, editor de professi??, el va recolzar proporcionant-li un professor de piano. Als 7 anys va compondre les seves primeres peces musicals. Per?? en aquesta etapa de la seva vida no nom??s componia obres musicals sin?? que tamb?? redactava assajos i poemes, i de fet el jove Schumann s'identificava tant amb la literatura com amb la m??sica. Als 14 anys va escriure un assaig sobre l'est??tica de la m??sica. Des que estudiava al col??legi va absorbir l'obra de Schiller, Goethe, Lord Byron, aix?? com els dramaturgs de la Gr??cia cl??ssica; per?? la influ??ncia liter??ria m??s poderosa i permanent va ser sens dubte la de Johann Paul Friedrich Richter. Aquesta influ??ncia pot apreciar-se en les seves novel??les de joventut Juniusabende i Selene, de les quals nom??s la primera va ser conclosa (1826).

El seu inter??s per la m??sica havia estat estimulat des d'infant en escoltar tocar a Ignaz Moscheles a Carlsbad, i l'any 1827 a trav??s de les obres de Franz Schubert i Felix Mendelssohn.

El seu pare, que tant havia fomentat l'educaci?? de Robert com a pianista i escriptor, va morir el 1826; la seva mare no aprovava la dedicaci?? a la carrera musical, i el 1828 el va enviar a estudiar dret a la Universitat de Leipzig, per?? no va trigar a abandonar els estudis per consagrar-se enterament a la m??sica.

[edita] L'aband?? de la carrera de concertista

Cap a 1830, Schumann desitjava per damunt de tot convertir-se en un virtu??s i admirava l'execuci?? dels m??s importants concertistes de la seua ??poca, com Niccol?? Paganini i Franz Liszt. Per tant, el jove Schumann, d'innegable talent com a pianista, va treballar a fons per a perfeccionar la seua t??cnica al teclat, sent nom??s l'atzar o el dest?? all?? que el va obligar a abandonar aquest cam?? i esdevenir finalment un dels m??s reconeguts compositors del seu segle.

Entre els seus amics es trobava Friedrich Wieck (pare de Clara, la seua futura muller), notable pedagog musical, que li va donar lli??ons. Despr??s d'abandonar a Wieck va prosseguir estudiant piano de manera autodidacta. Hi ha diverses fonts que difereixen respecte a com es va fer malb?? la seua m?? dreta l'any 1830, sent la m??s acceptada la que estableix que per a enfortir el dit anul??lar va emprar un aparell que de fet l'hi va inutilitzar gaireb?? completament (la musculatura de l'anul??lar est?? connectada al tercer dit, convertint-lo en el dit m??s feble). Altres fonts citen la cirurgia fallida, o fins i tot els efectes secundaris de la medicaci?? per a la s??filis. Sigui com sigui, les esperances de Robert Schumann d'emular als virtuosos, o tan sols d'arribar a destacar com a concertista, es van esvair.

Des de la seva adolesc??ncia Schumann havia compaginat les seves diverses activitats i estudis amb la composici?? i ja havia creat obres importants, sobretot per a piano, per?? tamb?? simf??niques i de cambra. Des d'aquell moment es va entregar amb passi?? a la composici??, comen??ant a estudiar teoria amb Heinrich Dorn, director de l'??pera de Leizpig, i considerant la possibilitat d'escriure una ??pera sobre Hamlet.

[edita] Compositor i cr??tic

En paral??lel a la seua nova activitat com a compositor, iniciava la seua obra de cr??tic musical, que va generar una abundant producci?? liter??ria. La seu excepcional formaci?? i aptitud liter??ries es plasmaven en cr??tiques musicals, en les que, a trav??s de personatges imaginaris, aprofundia a les obres dels seus contemporanis. Un fam??s exemple ??s el seu assaig sobre les variacions de Fr??d??ric Chopin sobre un tema de Don Juan, que va apar??ixer en el Allgemeine musikalische Zeitung l'any 1831.

El seu Opus 2 Papillons ("Papallones") escrit l'any 1831 ??s un altre exemple excepcional de la fusi?? entre literatura i composici?? musical de Schumann. Es tracta d'una composici?? per a piano, que consta de diverses escenes de dansa inspirades en una festa de disfresses. Cada dansa tracta de retratar diferents personatges i no guarden relaci?? entre si, excepte l'??ltima. Segons escriuria el mateix Schumann, est?? inspirada en l'??ltima escena de l'obra Flegeljahre de Johann Paul Friedrich Richter i mescla el car??cter festiu amb un extraordinari sentiment malenconi??s. Tamb?? l'any 1831 va compondre la seua Sonata per a piano en Si menor, una altra de les seues principals obres de joventut.

La mort, l'any 1833, de la seua cunyada Rosalie i del seu germ?? Julius li van provocar una crisi nerviosa i un intent de su??cidi. Les crisis, depressions, intents de su??cidi i per??odes de reclusi?? completa van ser freq??ents en la vida de Schumann i es van accentuar a partir de 1844, continuant en augment fins a la seua mort (fins i tot va arribar a escoltar veus i experimentar al??lucinacions). Aquest declivi ps??quic es va relacionar inicialment pels historiadors del segle XIX amb la s??filis (o amb el terrible tractament m??dic a base de mercuri, habitual en l'??poca i gaireb?? pitjor que la mateixa malaltiai), per?? la possibilitat ha estat descartada pel fet que els s??mptomes de desequilibri mental de Robert Schumann ja eren evidents des de la seua joventut, abans que qualsevol s??mptoma de la s??filis poguera haver-se manifestat. La teoria m??s acceptada actualment ??s que patia de trastorn bipolar (malaltia man??ac-depressiva). Per?? la gran intensitat creativa de Schumann es concentrava en els seus per??odes de lucidesa, de forma admirable. Tan prompte com es restablia d'un per??ode de malaltia, s'entregava fren??ticament a la composici??, treballant de manera incansable. No nom??s componia les melodies principals ni es limitava a les obres per a piano, sin?? que tot i estar en un estat f??sic i mental molt degradat, es feia c??rrec de la instrumentaci?? simf??nica completa de totes les seues obres, fins a l'extenuaci??.

Despr??s de recobrar-se d'aquesta crisi, l'any 1834 va fundar la revista Neue Leipziger Zeitschrift f??r Musik que va dirigir fins al fi de la seua vida. ??s en aquesta publicaci?? on va manifestar-se com un original cr??tic, considerat en aquella ??poca com a exc??ntric, per?? que avui dia etiquetar??em com a visionari. A principis del segle XIX, compositors com Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven i Carl Maria von Weber eren vistos com a figures menors, per la qual cosa es va considerar una excentricitat que Schumann els elevara a grans compositors, per no parlar del seu estimaci?? a figures contempor??nies com Chopin o Hector Berlioz.

A l'estiu de 1834 s'enamor?? d'Ernestine von Fricken, una noia de 16 anys amb qui va mantenir una breu relaci?? que ell mateix trencaria en acabar l'any. ??s durant aquest flirteig quan va compondre la seua obra m??s aclamada, Op. 9, Carnaval. Es tracta de variacions sobre les notes que componen la paraula Asch (poble natal d'Ernestine) en la notaci?? alemanya. Tamb?? s??n les lletres amb alguna nota equivalent en el propi cognom de Schumann. Cada variaci?? comen??a amb aqueixes notes i, m??s que mai, Schumann empra per a la composici?? la il??lustraci?? musical d'una hist??ria, amb personatges i gui?? ben definits. A m??s consolida el format de composici?? que ja va iniciar en Papillons, creant temes molt breus i generalment no relacionats entre si, tot i que estiguen inspirats en la mateixa escena liter??ria. La majoria de les composicions per a piano de Schumann estan formades per moviments que duren pocs minuts, o fins i tot menys d'un minut.

Va con??ixer personalment a Mendelssohn a casa de Friedrich Wieck l'any 1835 i li va mostrar la seua admiraci??; poc despr??s coneixeria a Chopin. Durant tota la seua vida Schumann va mostrar cap als seus companys m??sics una amistat sincera i una actitud de cr??tica constructiva, lliure de rivalitats, actitud poc freq??ent en un cr??tic musical que tamb?? ??s compositor. Aquesta actitud oberta i generosa li va permetre ser el "descobridor" de Johannes Brahms quan aquest nom??s era un jove i desconegut pianista de 20 anys. Brahms va esdevenir amic ??ntim de Schumann (i de la seua esposa Clara Wieck, especialment en els anys en qu?? la malaltia de Schumann es va agreujar) i es va veure clarament influ??t per la seua m??sica.

[edita] Matrimoni amb Clara Wieck

Robert i Clara Schumann

??s tamb?? en casa de Wieck, el seu antic mestre, on va con??ixer a la seua futura esposa: Clara Wieck, la seua filla, i ja per a llavors famosa pianista. Clara havia estat una "nena prodigi", bastant famosa internacionalment en aquella ??poca, i de fet se la considera avui dia la pianista m??s important del segle XIX. L'any 1836 van iniciar una relaci?? amorosa en secret, fonamentalment per carta, segurament a causa de la difer??ncia d'edat entre ambd??s (Clara nom??s tenia 16 anys) i tamb?? perqu?? Clara es trobava de viatge constantment, actuant per tot Europa. ??s durant aquesta relaci?? clandestina quan Robert Schumann va compondre les Escenes de la infantesa, tal com cons en les cartes que li remetia a Clara. Un any m??s tard Robert va demanar la m?? de Clara a son pare, per?? aquest li la va negar. Finalment es van casar l'any 1839, despr??s de rec??rrer als tribunals en no comptar amb l'aprovaci?? de Friedrich Wieck. Van romandre junts fins a la mort de Robert i van tenir vuit fills.

Clara era una pianista excepcional i va tenir una gran influ??ncia musical sobre Robert. Ella el va conv??ncer de no limitar-se a la composici?? per a piano (en aquests anys va compondre Lieder i ??lbum per a la joventut), encoratjant-lo a compondre per a orquestra amb l'objectiu de consolidar-se com un gran compositor del seu temps. ??s precisament a partir de 1841 quan va comen??ar a compondre obertures simf??niques i concerts, en els que, no obstant, el piano continua tenint un paper principal.

El Conservatori de Leipzig li va obrir les portes l'any 1843 i va ser nomenat professor de piano i composici??.

[edita] Els ??ltims anys

L'any 1844, despr??s d'un viatge a R??ssia, va travessar un nou per??ode depressiu i va abandonar Leipzig per a instal??lar-se a Dresden. Durant els anys seg??ents la seua salut mental i f??sica s'anava debilitant, la qual cosa no li va impedir treballar en multitud d'obres com les seues duess Sonates per a piano i viol?? el seu Concert per a violoncel i orquestra i la seua ??nica ??pera, Genoveva (que no va gaudir d'??xit). Fins i tot quan, a partir de 1852, els seus episodis de bogeria el mantenien convalescent gaireb?? tot el temps, aconseguia aprofitar els seus moments de lucidesa per a completar la seua missa, el R??quiem, la Simfonia en Re menor i el Concert per a viol?? i orquestra.

El 27 de febrer de 1854, Schumann es va llan??ar al Rin i hi va ser rescatat a temps, per?? la seua ment ja s'havia perdut per sempre. Va ser internat en un sanatori privat a Endenich, prop de Bonn, on va romandre fins a la seua mort el 29 de juliol de 1856. Tenia nom??s 46 anys. Va morir v??ctima del s??filis. Va ser enterrat a Bonn, i el 1880 es va erigir sobre la seua tomba una est??tua de l'escultor A. Donndorf.

Despr??s de la seua mort, Clara es va entregar a donar a con??ixer per tot Europa l'obra de Robert, donant-li gran fama despr??s de diverses d??cades de gires.

[edita] Obres

Llista no exhaustiva

[edita] Piano

Op. 1, Variacions sobre el nom "Abegg" (1830)
Op. 2, Papillons, (1829???1831)
Op. 3, Estudis sobre els Capritxos de Paganini
Op. 4, Intermezzi (1832)
Op. 5, Impromptus [sobre un tema de Clara Wieck] (1833)
Op. 6, Davidsb??ndlert??nze (1837)
Op. 7, Toccata (1832)
Op. 8, Allegro en si menor (1831)
Op. 9, Carnaval (1834???1835)
Op. 10, 6 Suites de Concert sobre Capritxos de Paganini (1833)
Op. 11, Sonata No. 1 en fa sostingut menor (1835)
Op. 12, Fantasiest??cke (1837)
Op. 13, Estudis Simf??nics, or ??tudes Symphoniques (1834)
Op. 14, Sonata No. 3 en Fa menor (1835)
Op. 15, Kinderszenen (1838)
Op. 16, Kreisleriana (1838)
Op. 17, Fantasia en do (1836)
Op. 18, Arabeske en do (1839)
Op. 19, Blumenst??ck en re bemoll (1839)
Op. 20, Humoreske en si bemoll (1839)
Op. 21, Novelletten (1838)
Op. 22, Sonata No. 2 en sol menor (1833???1835)
Op. 23, Nachtst??cke (1839)
Op. 26, Faschingsschwank aus Wien (1839)
Op. 28, Tres Romances (1839)
Op. 32, Scherzo, Giga, Roman??a i Fughetta (1838-9)
Op. 56, Etuden in kanonischer Form f??r Orgel oder Pedalklavier
Op. 58, Skittzen f??r Orgel oder Pedalklavier
Op. 68, Album f??r die Jugend
Op. 72, Vier Fugen
Op. 73, Peces Fantasia per a clarinet i piano (1849)
Op. 76, Vier M??rsche
Op. 82, Waldszenen
Op. 99, Bunte Blatter
Op. 124, Albumbl??tter
Op. 126, Tres sonates per a piano per a joves
Op. 133, Ges??nge der Fr??he
Nordic Song
Variationen in Es-dur ??ber ein eigenes Thema o.op. ???Geister-Variationen???
WoO 31, Et??den in Form freier Variationen ??ber ein Beethoven'sches Thema (1831-32)

[edita] Lieder, teatre i obres corals

Op. 24, "Liederkreis" (Heine), nou can??ons
Op. 25, "Myrthen", vint-i-sis can??ons (4 llibres) (1840)
Op. 29, 3 Gedichte (op. 29)
Op. 39, "Liederkreis" (Eichendorff), dotze can??ons (1840)
Op. 42, "Frauenliebe und -leben" (Chamisso), vuit can??ons (1840)
Op. 48, "Dichterliebe," setze can??ons sobre "Buch der Lieder" de Heine
Op. 50, "Paradise and the Peri", per a solistes cor i orquestra (1843)
Op. 57, "Belsatzar," balada (Heine)
Op. 64, Can????, "Trag??die" (Heine) (1841)
Balada, ???Der Handschuh??? (Schiller) -. probablement 1851
Op. 91, Can??ons sobre Wilhelm Meister i Requiem per a Mignon per a cor (1849)
Op. 103, Der K??nigssohn??? (Uhland), per a solistes, cor i orquestra
Op. 112, Der Rose Pilgerfahrt ??? (Moritz Horn), per a solistes, cor i orquestra
Op. 123, Obertura Festival sobre el Rheinweinlied, per a orquestra i cor
Op. 135, ???Vom Pagen und der K??nigstochter,??? quatre balades (Geibel) per a solistes, cor i orquestra
Op. 138, Spanische Liebeslieder (1849)
Op. 139, "Des S??ngers Fluch" (Uhland) per a solistes, cor i orquestra
Op. 143, "Das Gl??ck von Edenhall", balada (Uhland), per a solistes, cor i orquestra
Op. 148, Missa per a cor a quatre veus i orquestra (1852)
M??sica per a Faust (1844??? 1853)
"Genoveva", ??pera (1848)
M??sica per a Manfred (1849)

[edita] M??sica de cambra

Op. 41, Tres quartets de corda en la menor, fa i la
Op. 44, Quintet amb piano en mi bemoll (1842)
Op. 46, Andante i variacions per a dos pianos (1843)
Op. 47, Quartet amb piano em mi bemoll (1842)
Op. 63, Trio per a piano i corda en re menor (1847)
Op. 70, Adagio i Allegro per a trompa i piano
Op. 73, Fantasiest??cke per a clarinet i piano
Op. 80, Trio per a piano i cordes en fa (1847)
Op. 88, Fantasiest??cke per a trio amb piano
Op. 94, Tres Romances per a obo?? i piano (1849)
Op. 102, Cinc "St??cke im Volkston" per a piano i violoncel (1849)
Op. 105, Sonata per a viol?? i pano en la menor (1851)
Op. 110, Trio per a piano i cordes en sol menor
Op. 113, "M??rchenbilder" per a piano i viola
Op. 121, Sonata per a viol?? i piano en re menor (1851)
Op. 132, "M??rchenerz??hlungen", quatre peces per a clarinet, viola i piano, probablement compostes el 1853

[edita] Orquestra

Op. 38, Simfonia n??m. 1 en si bemoll, "Primavera", (1841)
Op. 61, Simfonia n??m. 2 en do (1845-46)
Op. 97, Simfonia n??m. 3 en mi bemoll, "Renana" (1850)
Op. 120, Simfonia n??m. 4 en re menor (1841; revisada el 1851)
Op. 52, Obertura, Scherzo i Finale (1841; revisat el 1853)
Op. 100, Obertura: La n??via de Messina (1850-1)
Op. 115, Obertura Manfred (1848)
Op. 128, Obertura Juli C??sar (1851)

[edita] Concerts i Konzertst??cke

Op. 54, Concert per a piano en la menor (1841-45)
Op. 86, Konzertst??ck per a quatre trompes i orquestra (1849)
Op. 92, Introducci?? i Allegro Appassionato per a piano i orquestra (1849)
Op. 129, Concert per a violoncel (1850)
Op. 134, Introducci?? i Allegro per a piano i orquestra (1853)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Robert Schumann