Simfonia núm. 3 de Schumann
De Viquipèdia
| Simfonia núm. 3 | |
| Composició de Robert Schumann | |
| Forma: | Simfonia |
|---|---|
| Tonalitat: | Mi bemoll Major |
| Catalogació: | Op. 97 |
| Any de composició: | 1850 |
Anomenada Renana, és a dir, relativa al Rin, la 3a. simfonia de Schumann està composta en mi bemoll major. Consta de 5 moviments, i és una simfonia singular per la sobtada, dramàtica i desgarradora entrada del 4t. moviment, en mi bemoll menor, caracterítiques si més no habituals en les peces de Schumann.
Taula de continguts |
[edita] Moviments
[edita] 1r. moviment
Curiosament, el ritme i les primeres notes de l'inici d'aquest moviment són molt semblants a l'inici del 1r. moviment de la Simfonia núm. 3 de Brahms. El tema, el primer motiu que apareix, es reexposa durant tot el moviment i va afegint elements per intensificar la seva audició. La segona vegada que apareix, la melodia canvia l'interval ascendent de 4a. per un de 6a. i en la 3a. vegada, per seguir pujant en el llindar acústic, introdueix un cànon en la melodia, executat pel vent fusta. Posteriorment, el tema inicial es mescla amb altres motius simultanis que el van desgastant i alhora enriquint, mentre la música segueix buscant el punt culminant i la resolució de tot plegat.
No és fins a l'entrada majestuosa i sobtada dels vents metalls que arriba finalment aquesta culminació, seguida de la reexposició amb el to original. Tot i així, els dissenys continuen mostrant els temes i desenvolupaments anteriors fins que arriba la coda final on només apareix el cap del tema inicial, degastat després de tot el moviment, i resol.
[edita] 2n. moviment
Està en Do Major, és a dir, allunyat 3 5es. en més respecte Mi bemoll (la tonalitat original).
[edita] 3r. moviment
Està en La bemoll Major, és a dir, allunyat 4 5es. en menys respecte el moviment anterior o 1 5a. en menys respecte la tonalitat original. El solo de clarinet de l'inici del moviment exposa el que serà el tema durant tot el moviment. Comparant-lo amb la trajectòria que marca el 2n. moviment, mostra ja més introversió, denotada per un tempo més lent, la textura de melodia acompanyada i una nostàlgia present en tots els temes.
[edita] 4t. moviment
Està en Mi bemoll menor, és a dir, allunyat 6 5es. en menys respecte el moviment anterior o 7 5es. en menys respecte la tonalitat original (el seu homònim menor). El 4t. moviment fóu criticat en múltiples ocasions i no és d'extranyar ja que trenca amb el curs musical que els 3 primers moviments havien dut, conseqüència de la brutal introversió que tantes 5es. en menys provoquen. El primer acord amb sforzando és la manera idònia de mostrar el dramatisme intern i intens que estarà present en tot el moviment. Les intervencions de vent metall del final del moviment preparen ja l'entrada del 5è.
[edita] 5è. moviment
Està en Mi bemoll Major, tonalitat original per concloure el cicle de la simfonia, i en el tema inicial conté part del motiu de metalls que apareixia al final del 4t. moviment.
[edita] Curiositats
Quan Schumann va preguntar a la seva muller Clara Wieck quina era la seva opinió sobre la simfonia, ella li respongué positivament respecte tots els moviments excepte el 4t., del qual digué que estava fora de lloc, que no tenia relació amb els altres. Certament, nombrosos crítics van reprovar aquest 4t. moviment malgrat que des del punt de vista de l'expressivitat és probablement el que millor exterioritzà el complex i profund intel.lecte de Schumann, assetjat per la bogeria.
