Hamlet

De Viquipèdia

Portada de l'edició en quart de 1605

Hamlet, príncep de Dinamarca és una tragèdia escrita en vers per William Shakespeare a començaments del segle XVII, probablement entre 1600 i 1601^[1]. Sembla que recull una llegenda danesa recollida per Saxo Grammaticus i adaptada per reflectir la realitat anglesa de l'època. És una de les obres més conegudes del seu autor i un dels clàssics de la literatura universal. El seu protagonista, que dóna títol a l'obra, ha esdevingut un arquetip clàssic.

[edita] Argument

Els sentinelles del castell d'Elsinor, acompanyats del cortesà Horaci, reben a la mitjanit la visita de l'espectre del rei mort Hamlet. Horaci ho atribueix als preparatius de guerra contra l'intent d'invasió del príncep noruec Fortinbras. El germà del rei Hamlet és el nou rei elegit, Claudi, qui s'ha casat amb la seua cunyada Gertrudis. El príncep Hamlet, vestit de dol per la mort del seu pare, es mostra melancòlic pel casament precipitat. Alertat pels sentinelles, Hamlet els acompanya en la següent guàrdia i parla amb l'espectre, qui li conta com fou assassinat pel seu propi germà i l'exhorta a la venjança.

Ofèlia, filla del cortesà Poloni, està enamorada de Hamlet però aquest no pot correspondre-li per la tasca que té encomanada. Ella pateix en creure'l boig.

Per fer que Claudi confessi, Hamlet fa servir uns actors que acaben d'arribar a la cort per tal que escenifiquen un drama que representa amb fidelitat l'assassinat del rei, fent avergonyir la reina.

A la seua cambra, Claudi intenta penedir-se amb precs. Hamlet entra i veu l'ocasió de matar-lo però prefereix esperar a un moment que condemne el seu antagonista a l'infern.

La reina espera el seu fill a la seu cambra mentre Poloni s'amaga darrere uns tapissos per espiar Hamlet amb la connivència de la reina. En veure's vigilat, Hamlet traspassa els tapissos amb la seua espasa matant el pare d'Ofèlia. Hamlet recrimina violentament la seua mare el seu capteniment i és frenat per una nova aparició de l'espectre que només veu el príncep.

Claudi envia Hamlet a Anglaterra, demanant a dos servents que l'assassinin en el viatge, pla que el príncep descobreix.

Ofèlia, plena de dolor, se suïcida llençant-se al riu. El seu germà Laertes vol matar Hamlet i el repta a un combat amb espases. Tots dos resulten malferits davant els ulls de tota la cort. Durant el dol, la reina beu per accident un vi enverinat destinat a Hamlet. Aquest aconsegueix que Claudi també el begui. En aquests moments, el príncep noruec Fortinbras està ocupant la cort i Hamlet, abans d'expirar, dóna el seu vot perquè sigui el nou rei.

L'obra acaba, doncs, amb tots els personatges rellevants morts reforçant el seu caràcter tràgic.

[edita] Trets significatius

L'actriu francesa Sarah Bernhardt fent de Hamlet el 1899

Hamlet encarna el dubte, entre l'amor cap a la seva mare i la lleialtat deguda al pare, entre les seves pors i el deure de venjar el rei mort, entre l'amor i les seves obligacions. Aquest caràcter complex és un dels principals atractius de l'obra.

L'acció tràgica té elements còmics, com els diàlegs entre els servidors, que fan de contrapunt. Denuncia la corrupció del país i l'escassa frontera entre realitat i aparença, tema típic del barroc. Un altre tema barroc que apareix és la mort, omnipresent a l'obra. La majoria de representacions del protagonista el mostren interrogant un crani, moment que pertany a l'escena primera del cinqué acte (enterrament d'Ofèlia), encara que generalment s'associa amb el famós monòleg "Ser o no ser" del tercer acte.

Els personatges es mostren sobretot a partir dels monòlegs que fan, on expliquen els seus problemes i anticipen accions futures. És una tragèdia, doncs, més reflexiva que no pas d'accíó, tot i el gran nombre d'esdeveniments que tenen lloc a la cort.

Shakespeare va introduir elements per distreure el públic, com espectres, batalles, conspiracions i trames secundàries. Aquest és un tret de tota la seva producció, que fa que les seves representacions tinguin diversos nivells de lectura.