Obertura

De Viquip??dia

L'obertura en la m??sica ??s una pe??a per a orquestra que precedeix o prepara una ??pera, oratori, ballet, o alguna altra obra de car??cter teatral.

Tamb?? por estar destinada a la seva execuci?? en concerts de forma independent ja sigui perqu?? nom??s s'ha escollit aquest moviment de la resta de l'obra o perqu?? tingui entitat pr??pia com seria el cas de l'obertura de Beethoven Leonora.

[edita] Hist??ria

[edita] El segle XVIII

La noci?? d'obertura apareixia durant el segle XVII. La tocata al comen??ament de l'Orfeo de Monteverdi ??s una exhibici?? de cada instrument de l'orquestra, alternant amb una secci?? melodiosa titulada ritornello. En la mesura que aix?? constitueix el primer moviment instrumental previ a una ??pera, es pot anomenar una obertura.

Com a forma musical l'obertura comen??ava a existir en les obres de Lully. Ideava un esquema que, tot i que ell mateix no s'hi adheria sempre, constitueix l'obertura francesa t??pica fins al temps de Bach i H??ndel (les obres dels quals la convertiren en cl??ssica). Aquesta obertura francesa est?? constru??da en tres moviments en el format Lento-Vivo-Lento. Consta d'una introducci?? lenta, seguit per un moviment viu en estil de fugato. Despr??s es repetia la introducci?? lenta, i a vegades el moviment r??pid acabava retornant al tempo lent, repetint-lo.

L'obertura francesa oper??stica era freq??entment seguida per una s??rie de tonades de dansa abans de que la cortina s'apuj??s. Era utilitzat com el preludi d'una suite; a tall d'exemple, l'obertura Francesa Klavier??bung de Bach la qual ??s la introducci?? a una suite de set danses. Per aquesta ra?? les quatre suites orquestrals de Bach s'anomenen obertures.

Bach utilitzava la forma d'obertura francesa per a cors, i fins i tot per al tractament de chorales. Aix?? l'obertura, pr??piament dita, de la seva quarta suite orquestral es convertia en el primer cor de la cantata Unser Mund so voll Lachens; els cors de les cantates Preise Jerusalem den Herrn i Erw??nschtes H??chst Freudenfest tamb?? s??n en forma d'obertura; i, en la primera de les dues cantates titulades Nun komm der Heiden Heiland, Bach va adaptar ingeniosament la forma d'obertura al tractament d'un chorale.

L'obertura francesa coexistia amb l'obertura italiana, amb Scarlatti al capdavant, contru??da tamb?? en tres moviments per?? en aquest cas en el format Vivo-Lento-Vivo.

[edita] L'estil de sonata

Amb el creixement de la m??sica dram??tica i de l'estil de sonata, l'obertura francesa es torn?? inapropiada per a l'??pera; i Gluck es comen??a a basar en models italians, de textura m??s lliure, que admeten una t??cnica massivament contrastada. En l'??poca dels darrers treballs de Mozart, l'obertura en l'estil de sonata s'havia diferenciat clarament de la m??sica estrictament simf??nica.

Consta d'un moviment r??pid (amb o sense una introducci?? lenta), en forma de sonata, amb textura lliure, sense repeticions, freq??entment sense una secci?? de desenvolupament, per?? a vegades substituint-hi un episodi melodi??s en temps lent. Els exemples d'aquesta substituci?? s??n la simfonia en sol de Mozart, que ??s una obertura a una ??pera desconeguda, i les seves obertures a Die Entf??hrung i a Lo Sposo deluso, en quins dos casos la cortina s'apuja en el punt en que llan??a un notable dramatisme. A les mans de Beethoven l'estil i la forma de l'obertura augmentava la seva distinci?? respecte de la simfonia, o almenys no en romania inferior; i la versi?? final de l'obertura a Leonora (tamb?? coneguda com N??m. 3) ??s el moviment orquestral ??nic m??s gegant?? basat en l'estil de sonata.