Alessandro Scarlatti
De Viquip??dia
Alessandro Scarlatti (2 de maig de 1660 ??? 24 d'octubre de 1725) fou un compositor barroc itali??, especialment fam??s per les seves ??peres i oratoris. Es considera el creador de l'escola d'??pera napolitana. Fou el pare de dos altres compositors, Domenico Scarlatti i Pietro Filippo Scarlatti.
[edita] Vida
Scarlatti va n??ixer a Sic??lia, a Trapani o a Palerm. Sembla que fou alumne de Giacomo Carissimi a Roma, i se suposa que tenia alguna connexi?? amb It??lia del nord, ja que les seves primeres obres mostren la influ??ncia de Stradella i Legrenzi. La producci?? a Roma de la seva ??pera Gli Equivoci que nell'amore (1679) li valgu?? la protecci?? de la reina Cristina de Su??cia (que a l'??poca vivia a Roma) i es convert?? en el seu mestre de capella. El febrer de 1684 fou nomenat mestre de capella del virrei de N??pols, a trav??s de la influ??ncia de la seva germana, una cantant d'??pera, amant d'un influent noble napolit??. A N??pols produ?? una s??rie considerable d'??peres, notables per la seva flu??desa i expressivitat, aix?? com m??sica per a ocasions oficials.
El 1702 Scarlatti marx?? de N??pols i no hi retorn?? fins que la dominaci?? espanyola del regne retorn?? als austr??acs. En l'interval gaud?? del patronatge de Ferran III de Toscana, per al teatre privat del qual, a prop de Flor??ncia, compos?? ??peres, i del cardenal Ottoboni, que el f??u mestre de capella i li procur?? un c??rrec similar a la bas??lica de Santa Maria Maggiore a Roma el 1703.
Despr??s de visitar Ven??cia i Urbino el 1707, Scarlatti prossegu?? les seves obligacions a N??pols una altra vegada, on romangu?? fins el 1717. Malgrat tot, en aquell moment la m??sica napolitana triomfava m??s a Roma que no pas a N??pols, i de fet fou al Teatro Capranica de Roma on produ?? algunes de les seves millors ??peres (Telemaco, 1718; Marco Attilio Regol??, 1719; Griselda, 1721). A Roma tamb?? produ?? algunes bones mostres de m??sica sacra, incloent-hi una missa per a cor i orquestra, composta en honor de Santa Cec??lia per al cardenal Acquaviva el 1721. La seva darrera obra de dimensions grans sembla haver estat una serenata inacabada per al matrimoni del pr??ncep de Stigliano el 1723. Scarlatti mor?? a N??pols el 1725.
[edita] Obra musical
La m??sica de Scarlatti forma un enlla?? important entre l'estil vocal itali?? del primer barroc, amb els seus centres a Flor??ncia, Ven??cia i Roma, i l'escola cl??ssica del segle XVIII. Les seves primeres ??peres (Gli Equivoci nel sembiante 1679; L'honest?? negli amori 1680; Pompeo 1683 i altres fins aproximadament el 1685) mant?? les cad??ncies m??s antigues en els seus recitatius, i una varietat considerable de formes curosament constru??des en les seves curtes ??ries, acompanyades a vegades per les cordes i a vegades nom??s amb el baix continu o clavic??mbal sol. Pel 1686 havia establert definitivament la forma de l'??obertura a la italiana?? i havia abandonat l'??ria bin??ria en dues estrofes a favor de la forma tern??ria o ??ria da capo. Les seves millors ??peres d'aquest per??ode s??n La Rosaura i Pirro e Demetrio (1694).
Des d'aproximadament el 1697 cap endavant (La caduta dei decemviri), influ??t en part potser per l'estil de Giovanni Bononcini i probablement pel gust de la cort virregnal, les seves ??ries d'??pera es tornen m??s convencionals, tot i aix?? no sense brillantor (Eracles, 1700), utilitzant freq??entment obo??s i trompetes. Malauradament les ??peres compostes per a Ferran de Medici s'han perdut. Mitridate Eupatore, considerada la seva obra mestra i composta a Ven??cia el 1707, cont?? m??sica molt m??s avan??ada que tot all?? que Scarlatti havia escrit per a N??pols, tant en la t??cnica com en la teoria musical que hi ha al darrera. Les ??peres napolitanes posteriors (L'amor volubile e tiranno, 1700; La Principessa fedele, 1712; Tigrane, 1715, etc.) s??n vistoses i efectives, m??s que emotives; la instrumentaci?? marca un gran aven?? sobre les obres pr??vies, ja que l'acompanyament de la veu es d??na a les cordes, mentre que el clavic??mbal es reserva per als ritornelli.
El seu ??ltim grup d'??peres, compostes per a Roma, mostren un sentiment po??tic m??s profund, un estil mel??dic m??s profund, un sentit dram??tic considerable, especialment en els recitatius acompanyats, un recurs que ell ell mateix havia estat el primer en utilitzar, ja al 1686 (Olimpia Vendicata) i un estil molt m??s modern d'orquestraci?? (per exemple, apareixen per primera vegada les trompes, tractades amb un efecte espectacular).
A m??s a m??s de les ??peres, els oratoris (Agar ed Ismaele esiliati, 1684; Oratori de Nadal, c. 1705; San Filippo Neri, 1714 i molts d'altres) i les serenates presenten un estil molt similar. Scarlatti compos?? m??s de cinc-centes cantates de cambra per a veu solista.
