Clavic??mbal

De Viquip??dia

Clavic??mbal flamenc d'un sol teclat (o manual).

El clavic??mbal o clavec?? ??s un instrument musical de teclat de cordes polsades (a difer??ncia del piano o el clavicordi, que s??n de cordes percudides). La fam??lia del clavic??mbal tamb?? inclou els instruments m??s petits coneguts com virginal i espineta. Aquesta fam??lia d'instruments possiblement s'origin?? quan es comen???? a adjuntar un teclat a l'extrem d'un psalteri.

[edita] Hist??ria

L'origen del clavic??mbal, tot i que poc clar, es pot situar cap a finals de l'Edat Mitjana. Les primeres refer??ncies escrites daten del segle XIV, una ??poca en qu?? es realitzaren aven??os en maquin??ria i rellotgeria i, per tant, ??s possible que s'adapt??s algun tipus de mecanisme als psalteris. Un manuscrit llat?? de Henri Arnault de Zwolle (circa 1440) presenta alguns diagrames detallats d'un petit clavic??mbal.

Els primers clavic??mbals complets que es conserven s??n d'origen itali??, el primer dels quals data de 1521. Malgrat tot, no ens aporten dades sobre l'origen de l'instrument, ja que es tracta de versions acabades i perfeccionades de l'instrument. Aquests primers clavic??mbals italians, d'un sol manual (un sol teclat), s??n de construcci?? for??a lleugera i amb una tensi?? de les cordes relativament baixa. Aquest estil es mantingu?? a It??lia durant segles i per aix??, en general, els clavic??mbals italians tenen un so agradable per?? poc espectacular i s??n especialment adients per a l'acompanyament i el baix continu.

Cap a finals del segle XVI a Flandes es produ?? un revoluci?? en la construcci?? de clavic??mbals, amb el treball de Hans Ruckers i els seus successors. Els clavic??mbals flamencs eren m??s robustos que els italians. Com que utilitzaven cordes m??s llargues i amb una tensi?? superior, a m??s d'una carcassa m??s pesada i una taula harm??nica prima d'avet amb una gran resposta, el to resultava m??s potent i establ?? el model de construcci?? de clavic??mbals a molts pa??sos durant els segles seg??ents. Els constructors flamencs tamb?? introdu??ren el clavic??mbal de dos manuals, inicialment previst per permetre una transposici?? f??cil (en un interval de quarta) m??s que no pas per augmentar el ventall expressiu de l'instrument. Tot i aix??, durant el segle XVII, el manual addicional es comen???? a utilitzar tamb?? per proporcionar un contrast de to i, a m??s, amb la possibilitat de combinar els registres dels dos manuals per donar un so m??s rod??.

Durant el segle XVIII el tipus flamenc es desenvolup?? especialment a Fran??a, on generalment els instruments s'ampliaren de quatre a cinc octaves. A m??s, en els models francesos de dos manuals aquests s'utilitzaven per variar les combinacions de registres (cordes) polsades m??s que no pas per a la transposici??. Aquest tipus de clavic??mbal es considera el model m??s perfeccionat i acostuma a ser la base de la construcci?? de clavic??mbals moderns. A Anglaterra Jacob Kirckman (d'Als??cia) i Burkat Shudi (de Su??ssa), assoliren una justa fama pels seus excel??lents clavic??mbals, per?? la pot??ncia del seu so, considerada a vegades excessiva per a la pr??pia m??sica, f??u que no creessin una escola com la derivada dels constructors francesos. Els clavic??mbals alemanys seguiren b??sicament el model franc??s, amb un inter??s especial per aconseguir una gran varietat de sonoritats, potser perqu?? la majoria tamb?? eren constructors d'orgues.

Quan el clavic??mbal es trobava en el moment d'esplendor, a mitjan segle XVIII, comen???? a perdre pes en favor del recentment desenvolupat pianoforte. La gran capacitat din??mica del piano com a instrument solista i les noves modes musicals, que no afavorien la rica estructura harm??nica i r??tmica del baix continu, anaren relegant el clavic??mbal, considerat cada vegada m??s com un instrument poc expressiu. Com a resultat, durant el segle XIX es perd?? el coneixement de la construcci?? de clavic??mbals i a finals del segle XIX era un instrument pr??cticament desaparegut. A partir dels anys 1920, l'inter??s en la interpretaci?? amb criteris hist??rics comport?? una revifalla del clavic??mbal, inicialment amb resultats poc encoratjadors. Cap als anys 1950 i 1960 el nou impuls de la interpretaci?? hist??rica f??u que els nous constructors de clavic??mbals abandonessin definitivament les t??cniques heretades de la construcci?? de pianos i retornessin als m??todes dels constructors barrocs, tal com es fa actualment. En els darrers trenta anys el clavic??mbal ha retrobat el seu lloc privilegiat en la interpretaci?? de la m??sica barroca, com a instrument solista, concertant o de baix continu.

[edita] Mecanisme

Detall de la part superior d'un martinet.

Al clavic??mbal la pulsaci?? de la corda ve determinada per l'acci?? de les tecles. Sobre l'extrem de la tecla oposat al punt en qu?? es prem (i en general ocult sota la caixa), reposa una pe??a de fusta anomenada martinet, en posici?? vertical. La tecla recolza, aproximadament al seu punt mig, sobre un pivot, de manera que fa de balanc?? i quan hom la prem, l'extrem posterior, sobre el qual reposa el martinet, s'aixeca. A la part superior del martinet hi ha una petita lleng??eta que pot pivotar lleugerament al voltant d'un eix; sobre la lleng??eta es col??loca perpendicularment la pua (o plectre) que ser?? l'encarregada de polsar la corda durant el moviment ascendent del martinet.

Despr??s de polsar la corda el martinet cau pel seu propi pes fins a la posici?? inicial. Perqu?? en el moviment descendent el plectre no torni a polsar la corda, la lleng??eta pivota cap enrere i el plectre passa per darrera de la corda sense tocar-la. Aix?? s'aconsegueix amb un mecanisme de molla en el martinet. A m??s a m??s el martinet tamb?? disposa d'un esmorte??dor de feltre que apaga la nota una vegada ja s'ha tocat i aix?? s'evita que el so es mantingui durant un temps excessiu, que provocaria una superposici?? amb els sons interpretats a continuaci??.

[edita] M??sica per a clavic??mbal

La primera m??sica escrita especialment per a clavic??mbal solista es public?? cap a mitjan segle XVI. El clavic??mbal esdevingu?? un instrument preferit durant l'??poca barroca, amb nombroses suites, fantasies i fugues. A banda del paper solista el clavic??mbal esdevingu?? indispensable en l'acompanyament de pr??cticament totes les peces musicals, formant part dels instruments del baix continu.

Entre els compositors barrocs destacables per la seva m??sica per a clavic??mbal cal anomenar Girolamo Frescobaldi, els virginalistes anglesos (com William Byrd o Orlando Gibbons), Jean-Philippe Rameau, Fran??ois Couperin (els dos representants m??s destacats de l'escola francesa per a teclat), Georg Friedrich H??ndel, Johann Sebastian Bach i, ja en la transici?? cap al classicisme, Domenico Scarlatti (amb m??s de 500 sonates) i Carl Philipp Emanuel Bach. A Catalunya destaquen les sonates escrites pels compositors de l'escola de Montserrat, com Benet Juli??, Anselm Viola i, especialment, Antoni Soler, influ??t per les sonates de Domenico Scarlatti.

Durant el segle XIX, l'oblit del clavic??mbal implic?? la manca absoluta de composicions per a aquest instrument. Tanmateix, al segle XX, amb l'inter??s creixent per la m??sica barroca, alguns compositors tamb?? decidiren escriure peces espec??fiques per a clavec??. Francis Poulenc, Manuel de Falla, Henryk G??recki i Philip Glass hi han escrit concerts. Bohuslav Martin?? escrigu?? un concert i una sonata per a clavic??mbal, mentre que Gy??rgy Ligeti tamb?? n'ha escrit peces solistes. Dmitri Xostak??vitx i Alfred Schnittke l'han utilitzat com a part de l'orquestra.