Clavicordi
De Viquipèdia
El clavicordi és un instrument musical europeu de teclat, de corda percutida.
Les tecles del clavicordi són sencilles palanques que quats s' emfonsa una d' elles percuteix la corda amb una petita pua de metall insertada a l' extrem contrari de la tecla. Aquesta pua determina la jubilació de la corda al dividir-la a la seva longitud. La longitut entre el pont i la pua determina l'altura (afinació) del so.
L' intèrpret pot fer un petit vibrato realitzant un efecte amb el dit, pronunciat en Alemany com "bebung". Fa variar la força amb què es manté apretada la tecla mentre la pua troba el contacte amb la corda. Quan el martell abandona la corda aquesta deixa de sonar i té una curva d' extinció ràpida.
El clavicordi posseeix resposta al tacte segons la força de l' atac varia l' intensitat, encara que aquesta sempre sigui dèbil. A partir del mecanisme del clavicordi, que permet tocat amb les diferents dinàmiques entre el piano (suau), i el forte (fort), els Italians van crear el Pianoforte, (L' actual Piano) que va despaçar als seus dos antecessors, el clavicordi i al Clavicèmbal.
