Giovanni Bononcini
De Viquipèdia
Giovanni Battista Bononcini (Mòdena, 18 de juliol de 1670 - Viena, 9 de juliol de 1747) va ser un compositor italià.
El seu primer professor va ser son pare, Giovanni Maria (1642-1678), compositor i músic d'església a Mòdena. Després de la mort d'aquest, Giovanni va estudiar a Bolonya, amb Giovanni Paolo Colonna.
Establert a Bolonya, va ser músic de l'esgésia de Sant Petroni i va compondre música instrumental i religiosa. Va ser nomenat mestre de capella de l'església de san Giovanni in Monte i va ser membre de l’Accademia Filarmonica.
Va treballar durant un temps a Milà, i després a Roma, on va freqüentar mecenes com ara els Pamphili i els Colonna. Llavors va abordar el gènere de l'òpera que hauria d'establir la seua reputació per tot Itàlia, i fins i tot per tot Europa.
El 1698 va ser contractat per la cort de l'emperador Leopold I d'Habsburg, i va esdevenir un dels músics favorits del succesor d'aquest: Josep I d'Habsburg, fins l'any 1711. De pas per Berlín, va tenir ocasió de conéixer Georg Friedrich Händel, quinze anys més jove que Bononcini, adonant-se'n amb despit del seu precoç talent, i a qui, més tard, tornarà a trobar sobre el seu camí.
De 1714 a 1719, a Roma, va estar al servei de Johann Wenzel. Després, a partir de 1720, va establir-se a Londres, sota el patronatge del duc de Marlborough. El públic londinenc estava aleshores completament captivat per l'òpera italiana, i Händel hi havia iniciat una prestigiosa carrera. Els dos artistes es van mesurar l'un front a l'altre durant molts anys, ja fóra en la mateixa empresa o en empreses competidores. Així, l'òpera Muzio Scevola té tres actes, el primer compost per Filippo Amadi, el segon per Bononcini, i el darrer per Händel, amb l'objectiu d'acomplir amb terminis de composició molt curts. Però més que de col·laboració, cal parlar de rivalitat entre Bononcini i Händel, amb un intercanvi continu de la posició capdavantera en els volubles gustos del públic. Ambdós van encadenar un seguit d'èxits — per part de Bononcini : Astarto (1720), Crispo (1722), Griselda (1722) que va recollir un vertader triomf, Erminia (1723), Calfurnia (1724)... Bononcini es va beneficiar també d'una certa oposició a Händel, en reacció contra la dinastia de Hannover. Però ara, l'òpera italiana coneixia dificultats, i mentre que Händel va persistir, Bononcini va deixar Londres després d'haber perdut gairebé la reputació en un afer de plagi.
El 1733 es troba a París, on va compondre per al Concert Spirituel. El 1737, va perdre una gran quantitat de diners en ser estafat. Des d'aleshores va portar una existència errant, sent acollit a partir de l'any 1741, per la reina Maria Teresa a Viena, on va morir.
Bononcini va ser un compositor prolífic i estimat a tot Europa. La seua obra inclou més de seixanta òperes, gairebé 300 cantates, obres religioses (misses i d'altres), música instrumental : concerts per a instrument solista, sonates, simfonies, etc.
[edita] Obres
- L'amore eroica fra pastori (1696)
- La clemenza di Augusto (1697)
- La fede pubblica (1699)
- Cefalo (1702)
- Etearco (1707)
- Maria fuggitivo (1708)
- Astarto (1720)
- Crispo (1721)
- Griselda (1722)
- Calphurnia' (1724)
- Astianatte (1727)
- Alessandro in Sidone (1737)
