Ludwig Wittgenstein

De Viquip??dia

L??pida de la tomba de Wittgenstein (Cambridge).

Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Viena - 29. d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) ??s un fil??sof austr??ac, nascut a Viena en una fam??lia de l???alta burgesia industrial d???ascend??ncia jueva, rica i culta, fam??s per les seves recerques sobre el llenguatge.

[edita] Vida

Educat per tutors en la seva pr??pia casa fins als catorze anys, despr??s d???acabar els estudis secundaris a Linz, estudia enginyeria aeron??utica en el Technische Hochschule de Berl??n-Charlottenburg i posteriorment en la Universitat de Manchester, fins a 1911. Els seus interessos es van despla??ar de l???aviaci?? a la matem??tica i, d???aquesta, als seus fonaments; la lectura dels principis de la matem??tica, de Russell el porta a la filosofia. Visita el 1911 a Frege i estudia amb Russell, en el Trinity College de Cambridge, durant el curs de 1912 a 1913 -conegut ??s l???enorme impacte que la brillantor de la seva intel??lig??ncia va causar en Russell-, forma part del fam??s grup de ??The Apostles??, i coneix i tracta tamb?? a G.E. Moore i a J.M. Keynes.

Acabats aquests estudis, marxa a viure com un solitari a Noruega, on es dedica a les seves primeres investigacions l??giques, fins que en iniciar-se la Primera Guerra Mundial s???enrola com a voluntari en l???artilleria austr??aca i, el 1918, ??s fet presoner de guerra de l???ex??rcit itali?? al front del Tirol. En aquesta ??poca ja havia redactat en notes, escrites durant la campanya i guardades en quaderns a la seva motxilla, el que havia de ser el seu Tractatus Logico-Philosophicus. Tancat a Monte-Cassino, va aconseguir enviar una c??pia del manuscrit a Russell i, ja alliberat, ambd??s fil??sofs es van citar a La Haia, el 1919, per analitzar el seu contingut. Un cop donat per acabat el llibre, (el t??tol inicial del qual era La proposici??, tot i que es va publicar primer en alemany el 1921 amb el t??tol, inspirat per G.E. Moore, de Logisch-philosophische Abhandlung), es va publicar en angl??s el 1922 amb el nom amb qu?? ??s conegut, i acte seguit Wittgenstein va abandonar la filosofia, va renunciar a la substanciosa her??ncia familiar i va treballar, fins a 1926, com a mestre en diversos pobles de la baixa ??ustria, ??poca que no va considerar especialment feli??. Poc despr??s coneix a Moritz Schlick, iniciador del Cercle de Viena i a Rudolf Carnap i a altres membres del Cercle, i reinicia la seva activitat filos??fica, presentant el seu Tractatus com a treball per al doctorat, que obt?? en Cambridge. D??na classes durant uns anys a Cambridge i escriu Anotacions filos??fiques i Gram??tica filos??fica, i del treball intel??lectual d???aquesta ??poca sorgeixen nous enfocaments filos??fics que cristal??litzen en Els quaderns blau i marr?? (publicats despr??s de la seva mort, el 1958, i aix?? anomenats pel color de les tapes dels quaderns de notes). Despr??s d???un viatge a R??ssia, amb la intenci?? potser d???establir-s'hi, es dirigeix novament el 1936 a Noruega, on roman nou mesos i inicia la redacci?? d???Investigacions filos??fiques, la seva obra m??s important, que suposa a m??s a m??s, un canvi d???orientaci?? en la seva filosofia. Torna a Cambridge i, despr??s de l???annexi?? d?????ustria per Alemanya, el 1938, adquireix la nacionalitat brit??nica, se li concedeix la c??tedra de filosofia a Cambridge, com a successor de G.E. Moore, que no ocupa per haver de prestar serveis com a ajudant d???hospital durant la Segona Guerra mundial. Acabada la guerra, repr??n la seva activitat com a professor a Cambridge, que abandona el 1947, ara definitivament. Passa un temps a Irlanda, on retirat de tota activitat acad??mica acaba la redacci?? d???Investigacions filos??fiques (que es publica el 1953), i ocupa part del seu temps a ensinistrar ocells. El 1949 se li manifesta un c??ncer i passa els seus ??ltims anys amb els seus amics a Cambridge i ??xford, conversant i treballant en q??estions de teoria del coneixement. La seva obra De la certesa correspon als apunts d???aquests ??ltims temps.

[edita] Pensament

El llenguatge ??s el l??mit del m??n, com sost?? en el Tractatus, perqu?? les paraules s??n com un mapa o dibuix de la realitat. Hi ha la mateixa relaci?? entre els fets i les coses que entre les diferents oracions que les expressen. Per?? el llenguatge ??s imperfecte, ja que permet afirmacions contra la l??gica que s??n l'origen de la majoria de problemes en filosofia, per aix?? cal perfeccionar-lo. Per fer-ho caldr?? anar justament fora dels l??mits d'aquest llenguatge, a les coses que es mostren per intu??ci?? o de manera m??stica, ja que no es pot buscar la fonamentaci?? del llenguatge dins d'aquest.

Posteriorment, sobretot en les Investigacions, afirma que l'aut??ntic significat dels mots est?? en el seu ??s (un corrent proper a la pragm??tica) i tota comunicaci?? ??s, de fet, un joc de paraules, en el sentit que es dota d'un context ficcional amb regles el missatge perqu?? pugui ser ent??s pel receptor. Els fil??sofs porten segles buscant l'ess??ncia de les paraules, suposant que aquesta existeix, per?? ell els anima a intentar explicar com s'usen els conceptes per resoldre problemes reals.

[edita] Obres Principals

(angl??s) i (alemany) Tractatus Logico-Philosophicus, Routledge, Londres 1922.
(angl??s) Philosophical Investigations, Blackwell-Macmillan, ??xford-Nova York 1956.
(angl??s) Preliminary Studies for the ??Philosophical Investigations??, Generally known as the Blue and Brown Books, Blackwell-Harper, ??xford-Nova York 1958.
(angl??s) Notebooks 1914-1916, Blackwell-Barnes and Noble, ??xford-Nova York 1961.
(alemany) Philosophische Bemerkungen, Blackwell, ??xford 1965.
(angl??s) Lectures and Conversations on Aesthetics, Psychology, and Religious Beliefs, Blackwell-University of California Press, ??xford-Berkeley 1966.
(angl??s) Zettel, Blackwell-University of California Press, ??xford-Berkeley 1967.
(angl??s) On Certainty, Blackwell-Harper, ??xford-Nova York 1969.

[edita] Traduccions al castell?? i al catal??

Los cuadernos azul y marr??n, Tecnos, Madrid 1976.
Cartas a Russell, Keynes y Moore, Taurus, Madrid 1979.
Sobre la certidumbre, Tiempo Nuevo, Buenos Aires 1973 ; traducci?? al catal??.: De la certesa, Edicions 62, Barcelona 1983.
Tractatus Logico-Philosophicus, Alianza, Madrid 1985, 7?? ed. ; traducci?? al catal??: Laia, Barcelona 1981.
Diario filos??fico (1914-1916), Ariel, Barcelona 1982.
Investigaciones filos??ficas, Cr??tica, Grijalbo, Barcelona 1988 (text de la ed. UNAM, M??xico) ; traducci?? al catal??: Investigacions filos??fiques, Laia, Barcelona 1983.
Gerd Brand, Los textos fundamentales de Ludwig Wittgenstein, Alianza, Madrid 1981 (antologia).
Aforismos. Cultura y valor, Espasa Calpe, Madrid 1995.