Burgesia
De Viquip??dia
La burgesia ??s una classe social , tal com l'entenen l'economia pol??tica i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producci??, sobretot el capital, en les relacions econ??miques. El terme que prov?? del franc??s Bourgeoisie, origin??riament significava "habitant de la ciutat", ja que els primers burgesos es van enriquir a partir del comer?? i dels oficis pr??piament urbans, en oposici?? als terratinents rurals.
Actualment, la paraula t?? una lleugera connotaci?? despectiva, que implica conservadorisme o immobilisme. Es lliga als empresaris adinerats. La burgesia sempre ha tingut un pes molt important a Europa des de la seva aparici?? a finals de l'Edat Mitjana, si b?? la seva eclosi?? va tenir lloc a l'Edat Moderna. Actualment s'ent??n com un grup social que pot indentificar-se pel seu paper en un mode de producci?? i per establir relacions de producci?? espec??fiques amb altres classes. En el cas de la burgesia es caracteritza per una posici?? en les estructures de producci?? i per posseir els mitjans de producci??. La relaci?? entre treballador i burg??s repercuteix a aquest en el gunay de capitals que s??n l'origen del capitalisme.
[edita] Origen del concepte
El terme burgesia es comen???? a utilitzar en l'Edat Mitjana a Europa per anomenar el conjunt de mercaders que acumulaven riqueses provinents dels seus negocis. Es tractava de persones que no tenien privilegis nobiliaris per?? que tampoc es trobaven lligats a la servitud, desenvolupant un ofici o vivint de l'intercanvi mercantil i el prestamisme. Encara en el segle XVIII es trobaven multitud d'empremtes d'aquest significat.
Amb el desenvolupament de les xarxes d'intercanvi i les t??cniques productives, el poder econ??mic d'aquests comerciants an?? creixent, mentre que el de l'aristocr??cia feudal queia davant de monarquies centralitzades. En aquest context, i en l'alian??a amb l'aristocr??cia reial, la burgesia an?? obtenint un poder pol??tic cada cop major, que li va permetre destruir els privilegis nobiliaris i establir un mode productiu af?? a les seues necessitats: expansi?? de xarxes d'intercanvi, alliberament de la servitud per a comptar amb m??s m?? d'obra, etc. Tot i que es tracta d'un proc??s gradual de transformaci?? social, s??n not??ries les revolucions angleses del segle XVII i la francesa (1789-1799), com tamb?? altres revolucions europees.
[edita] Hist??ria de la burgesia
La burgesia ??s una classe social caracteritzada perqu?? qui pertany a ella no practica un treball manual i mant?? un estatus econ??mic alt. El marxisme definix la burgesia com la classe dominant de la societat capitalista, propiet??ria dels mitjans de producci??.
La burgesia aparegu?? el segle XI al agrupar-se els artesans en les ciutats que eren dominis dels senyors feudals (Vejau feudalisme), el grup social integrat per comerciants i artesans lliures. Al romandre separats de la noblesa i de la poblaci?? rural mancaren d'un estatut jur??dic propi que els hi facilitara els intercanvis comercials i l'acc??s a la configuraci?? del nou r??gim municipal en les viles i ciutats on habitaven.
Aix?? ??s com el burg medieval establix basses jur??diques per un desenrotllament ampli del comer?? i de l'activitat gremial, i basses administratives per conquerir el r??gim municipal que a partir del segle XII estigu?? dominat pel patriciat urb??, vertadera oligarquia monopolitzadora del govern dels burgs. El patriciat i la burgesia exclosa del poder municipal s'enfronten per la conquesta del poder, protagonitzant la burgesia revoltes junt als estrats inferior de la societat com la dels Ciompi a Flor??ncia i la dels barris populars de Par??s i Londres. El resultat d'estos conflictes socials fou l'ampliaci?? dels consells municipals.
Des de l'arribada de la Renaixen??a, el comer?? colonial, d'una part, i la Reforma, d'altra, afavoriren el desenvolupament de la burgesia comerciant i l'arribada del capitalisme. Fins a finals del XVIII la burgesia es trova aturada per la rigidesa de la societat estamental, la pol??tica nacional absolutista i les llimitacions d'acc??s al poder.
Amb la Revoluci?? Francesa (1789) la societat estamental ??s reempla??ada per la societat de classes, en la que jur??dicament tots els ciutadans s??n iguals. La burgesia, llavors, assumix un paper dirigent quan ocupa el poder pol??tic, implanta a poc a poc la democr??cia parlament??ria (Revoluci?? anglesa el 1688, amb l'aport te??ric del fil??sof i pol??tic, John Locke) i inicia amb ??xit les revolucions agr??ria, industrial i comercial. El pas dels llocs claus de la societat burgesa de classes no es bassa en privilegis de car??cter nobiliari, sin?? en la propietat dels mitjans productius i l'acc??s a la qualificaci??.
[edita] Vegeu tamb??
| Estratificaci?? social: classes socials | ||
|---|---|---|
| Burgesia | (Classe alta) | |
| Petita burgesia | (Classe mitjana) | |
| Proletariat | (Classe obrera o treballadora) | |
| Subproletariat | (Pobresa) | |
