Bertrand Russell
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1950) |
Bertrand Arthur William Russell (Trellech, Gal·les 1872 - Penrhyndeudraeth 1970 ) fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del segle XX, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950. Va popularitzar la filosofia, i especialment la lògica. Molts troben en Russell una mena de profeta de la vida creativa i racional. Així mateix fou un important polític liberal i activista pacifista.
Possiblement el filosof més influent del segle XX, al menys als països de parla anglesa, és considerat, juntament amb Gottlob Frege, com un dels fundadors de la filosofia analítica. També és considerat com un dels dos lògics més importants del segle XX, juntament amb Kurt Gödel.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Primers anys
Va néixer el 18 de maig de 1872 a la ciutat de Trellech, població situada a Gal·les, en una família de tradició aristòcrata i sent nét de John Russell, Primer Ministre Britànic en dues ocasions entre 1840 i 1860, i fillol de John Stuart Mill, tot i que no el va arribar a conèixer mai. L'any 1978 Russell es va quedar orfe, després de la mort de la seva germana i mare a causa de la diftèria, i la del seu pare, Amberley, que no va poder recuperar-se de la pérdua de la seva esposa i filla. Bertrand Russell i el seu germà Frank es van mudar a Pembroke Lodge, una residència oficialment de la corona, però on, per favor reial, vivien el seu avi John Russell, que va ser el responsable de la seva educació.
La infantessa de Russell va transcorrer a Pembroke Lodge de manera solitària, va passar molt temps a la biblioteca amb el seu avi, on prematurament va demostrar un gran amor per la literatura i la història. Els jardins d'aquesta residència van ser els llocs predilectes del petit Russell, on va passar els moments més feliços de la seva infantesa, meditant en solitud. El germà de Bertrand Russell, Frank, va mostrar sempre una rebelia oberta a l'ambient tímid i conservador de Pembroke Lodge, alhora que Russell, encara que mai es va sentir del tot a gust a casa dels seus avis, es rebelava d'una manera més intel·lectual, ocultant els seus pensaments de tots, portant una existència solitària, preguntant-se si algun dia podria expresar-se francament amb un altre ser humà. Als onze anys va començar l'estudi de la geometria euclidiana, semblant-li tan maravellosa com el primer amor. El poder demostrar una proposició li va produïr una inmensa satisfacció, que es va esdevenir com a frustració quan el seu germà li va dir que hauria d'acceptar determinats axiomes sense questionar-los, per poder continuar. Al donar-se compte de la seva facilitat per apendre geometria, Russell va considerar per primer cop que pot ser tenia alguna intel·ligència. Des d'aquell moment fins a la finalització dels Principia Mathematica les matemàtiques van ser la seva font principal de felicitat.
[edita] Adolescència
Russell va llegir i meditar molt durant la seva adolescència, en absència d'altres joves amb els qui poder compartir interessos. Durant aquest període va llegir amb voracitat, en italià a Dante Alighieri i Nicolau Maquiavel, aíxí com les obres del seu padrí John Stuart Mill: Economia Política i la Lògica, dels quals va fer amplis estudis. També va llegir el famós historiador Edward Gibbon i els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift que li deixarien un record inoblidable a la seva ment, quan des de llavors va contemplar als homes i les seves necetats com els Yahooos, aquells animals bestials dels contes de Swift. També va llegir molta poesia, a John Milton i William Shakespeare entre d'altres, però sobretot Percy Bysshe Shelley, on el poema Alastor, o L'esperit de la soledat l'havia impressionat profundament, i se'l sabia de memòria, tot i la seva extensió. En aquesta època Russell va escriure als seus quaderns, que més tard serien coneguts com Exercicis de grec, una sèrie d'anotacions, escrites en anglès però fent servir l'alfabet grec, on Russell debatia varies problemàtiques filosòfiques que l'havien estat atormentant, especialment el problema del lliure albir en contra del determinisme.
Sent Russell en aquesta època un jove profundament religiós, a més de tenir una preparació excel·lent en matemàtiques i física, era conscient del problema que surgia quan considerem que tots els cossos físics de l'univers es comporten d'acord amb certes regularitats, cosa que en física permet predir el seu comportament. D'aquest fet es dedueix que un cop els cossos humans son considerats com a objectes físics comuns, llavors aquests i els seus comportaments també son determinats i podrien ser deduïts per un ser o màquina amb poders de raonament superior. Però si això és així, llavors l'home no té la llibertat suficient. Aquestes conclusions li van semblar alarmants, en adonar-se que entraven en contradicció amb alguna de les seves conviccions religioses. Gradualment, Russell va abandonar la creença en Déu, a mida que el seu intelecte filòsof es va tornar més i més racionalista. El fet més sorprenent d'aquests exercicis és la seva sotisficació per haber estat escrits per un adolescent, sense contacte previ amb la filosofía, tret de la de Mill.
[edita] Entrada a la Universitat
Va iniciar els seus estudis de matemàtiques el 1890 matriculant-se al Trinity College, pertanyent a la Universitat de Cambridge, on es va graduar el 1893, sota la supervisió d'Alfred North Whitehead. Aquest va quedar tan impressionat pel jove Russell que el va recomenar a la societat de la discussió intelectual de Cambridge, The Apostles ("Els Apóstols"), un grup de joves brillants que es reunien per a discutir qualsevol tema sense tabús, en un ambient intelectualment estimulant i honest. Altres distinguits membres d'aquesta societat van ser, entre d'altres, John Maynard Keynes i John McTaggart Ellis McTaggart. Així va ser com Russell, després de molts anys de solitut, va poder expresar les seves opinions d'idees a una sèrie de joves inteligents, els quals no el veien amb sospita. Russell va finalitzar els seus estudis de matemàtiques a Cambridge, encara que una mica decepcionat amb la manera d'ensenyar ciència de l'época, degut a que les matemàtiques s'ensenyaven mitjançant la resolució mecànica, sense profundir a la part formal de la disciplina.
En aquest sentit, Cambridge es trobava endarrerida respecte les universitats alemanyes, on matemàtics com Karl Weierstrass, Richard Dedekind i Georg Cantor havien estat treballant per introduïr les matemàtiques de manera més rigurosa, tratant d'entendre i delimitar determinats conceptes com infinitessimal o l'infinit. El fet d'haver d'aprendre la ciència matemàtica com un conjunt de trucs el va decepcionar, i va probocar que mirés de trobar l'estimulació intel·lectual en la filosofia, moment que va aprofitar per llegir, entre d'altres, Plató, Baruch Spinoza, David Hume i F.H. Bradley. En els seus últims anys d'estada a Cambridge es feu amic de George Edward Moore, un jove estudiant de Llengues Clàssique, que Russell havia persuadit per estudiar filosofia.
[edita] Mort
Membre de la Royal Society des de 1908, el 1949 fou guardonat amb l'Orde del Mèrit per part del rei Jordi VI del Regne Unit. Morí el 2 de febrer de 1970 a la seva residència de Penrhyndeudraeth, a Gal·les, a causa del virus de la grip.
[edita] Pacifisme
En 1916 va ser multat per negar-se a allistar-se per participar a la Primera Guerra Mundial. Per les seues conviccions pacifistes va perdre la seva càtedra al prestigiós Trinity College de Cambridge i va ser empresonat durant sis mesos. Fou llavors quan va escriure la seva Introducció a la filosofia matemàtica.
El 1955, juntament amb Albert Einstein, va realitzar el Manifest Russell-Einstein on ressalta els perills de les armes nuclears i feu una crida als líders mundials per buscar solucions pacífiques al conflicte internacional. Aquest manifest va ser signat per 11 intel·lectuals i científics, realitzant el primer toc d'alerta a les potències occidentals sobre la guerra nuclear, i que desenvolupà en la creació de les Conferències Pugwash de Ciència i Afers Mundials. Va passar els seus últims quinze anys de vida fent campanya en contra de la fabricació d'armes nuclears.
El 1962 va mediar en la crisi dels míssils de Cuba per evitar que es desfermés un atac militar. Així mateix també va participar en l'anomenat Tribunal Russell contra els crims de guerra realitzats durant la Guerra del Vietnam.
[edita] Obra literària
Seria difícil ponderar la influència de Russell sobre la filosofia moderna, especialment en el món angloparlant. Més que cap altra persona Russell va fer de l'anàlisi l'aproximació dominant cap a la filosofia. A més, ell és el fundador, o almenys, el principal promotor de les seves majors branques i temes, incloent diverses versions de la filosofia del llenguatge, anàlisi lògica formal, i la filosofia de la ciència. Diversos moviments analítics de l'últim segle els devem als primers treballs de Russell.
La influència de Russell sobre cada filòsof és particular, i potser això es nota més en el cas de Ludwig Wittgenstein, qui fou el seu alumne entre 1911 i 1914. També cal observar que Wittgenstein va exercir considerable influència sobre Russell, especialment al mostrar-li el camí per a arribar a concloure, al seu pesar, que les veritats matemàtiques eren només veritats tautològiques. Russell, però, també va arribar a dissentir amb l'aproximació lingüística i analítica que realitzava Wittgenstein, autor que va arribar a veure Russell com un autor "superficial", particularment en els seus escrits més populars. Alguns veuen la influència de Russell com a negativa, principalment aquells que han estat crítics de la seva èmfasi en la ciència i la lògica, la consegüent debilitació de la metafísica i la seva insistència que l'ètica està fora de la filosofia. Els admiradors i detractors de Russell generalment estan més al tant dels seus pronunciaments sobre assumptes polítics i socials (anomenat "periodisme" per alguns, com Ray Monk), que del seu treball tècnic i filosòfic.
Russell va deixar un gran assortiment d'escrits. Des de l'adolescència, va escriure prop de 3.000 paraules per dia, amb poques correccions; el seu primer esborrany gairebé sempre era molt proper a l'últim, fins i tot en els temes tècnics més complexos. El seu treball previ no publicat és una immensa col·lecció de tresors, del com els especialistes continuen adquirint noves visions del pensament de Russell.
L'any 1950 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura en reconeixement de la seva obra variada i significativa el seu en la qual ha mostrat el seu ideal i llibertat humanitària de pensament.
[edita] Obra seleccionada
- 1896: German Social Democracy
- 1897: An Essay on the Foundations of Geometry
- 1900: A Critical Exposition of the Philosophy of Leibniz
- 1903: The Principles of Mathematics
- 1905: On Denoting,
- 1910: Philosophical Essays
- 1910–1913: Principia Mathematica, amb Alfred North Whitehead
- 1912: The Problems of Philosophy
- 1914: Our Knowledge of the External World as a Field for Scientific Method in Philosophy
- 1916: Principles of Social Reconstruction
- 1916: Justice in War-time
- 1917: Political Ideals
- 1918: Roads to Freedom: Socialism, Anarchism, and Syndicalism
- 1919: Introduction to Mathematical Philosophy
- 1920: The Practice and Theory of Bolshevism
- 1921: The Analysis of Mind
- 1922: The Problem of China
- 1923: The Prospects of Industrial Civilization
- 1923: The ABC of Atoms
- 1925: The ABC of Relativity
- 1925: What I Believe
- 1926: On Education, Especially in Early Childhood
- 1927: The Analysis of Matter
- 1927: An Outline of Philosophy (Iniciació a la filosofia, traducció catalana a Edicions 62)
- 1927: Why I Am Not a Christian
- 1927: Selected Papers of Bertrand Russell
- 1928: Sceptical Essays
- 1929: Marriage and Morals
- 1930: The Conquest of Happiness
- 1931: The Scientific Outlook
- 1932: Education and the Social Order
- 1934: Freedom and Organization
- 1935: In Praise of Idleness
- 1935: Religion and Science
- 1936: Which Way to Peace?
- 1937: The Amberley Papers: The Letters and Diaries of Lord and Lady Amberley
- 1938: Power: A New Social Analysis
- 1940: An Inquiry into Meaning and Truth
- 1946: A History of Western Philosophy and Its Connection with Political and Social Circumstances from the Earliest Times to the Present Day (Història social de la filosofia, traducció catalana en tres volums a Edicions 62)
- 1948: Human Knowledge: Its Scope and Limits (El coneixement humà: el seu abast i els seus límits, traducció catalana a Edicions 62)
- 1949: Authority and the Individual
- 1950: Unpopular Essays (Assaigs impopulars, traducció catalana a Edicions 62)
- 1951: New Hopes for a Changing World (Noves esperances per a un món que canvia, traducció catalana a Edicions 62)
- 1952: The Impact of Science on Society (L'impacte de la ciència a la societat, traducció catalana a Edicions 62)
- 1953: Satan in the Suburbs and Other Stories
- 1954: Human Society in Ethics and Politics
- 1954: Nightmares of Eminent Persons and Other Stories
- 1956: Portraits from Memory and Other Essays
- 1956: Logic and Knowledge: Essays 1901-1950 (Lògica i coneixement, traducció catalana a Edicions 62, col·lecció Textos filosòfics)
- 1957: Why I Am Not A Christian and Other Essays on Religion and Related Subjects
- 1958: Understanding History and Other Essays
- 1959: Common Sense and Nuclear Warfare
- 1959: My Philosophical Development
- 1959: Wisdom of the West
- 1960: Bertrand Russell Speaks His Mind
- 1961: The Basic Writings of Bertrand Russell
- 1961: Fact and Fiction
- 1961: Has Man a Future?
- 1963: Essays in Skepticism (Assaigs Escèptics, traducció catalana a Edicions 62)
- 1963: Unarmed Victory
- 1965: On the Philosophy of Science
- 1967: Russell's Peace Appeals
- 1967: War Crimes in Vietnam
- 1967-1969: The Autobiography of Bertrand Russell, 3 vols.
- 1969: Dear Bertrand Russell... A Selection of his Correspondence with the General Public 1950–1968
[edita] Vegeu també
- Paradoxa de Russell, la generalització de la Paradoxa del barber (el barber d'aquesta ciutat, que afaita tots els homes que no s'afaiten a si mateixos, s'afaita a si mateix?)
- Teoria de conjunts
- Principia Mathematica, llibre escrit amb Alfred North Whitehead
[edita] Enllaços externs
- (anglès) Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Literatura 1950
- (anglès) Bertrand Russell Archives
- (anglès) Bertrand Russell Texts
- (anglès) Stanford Encyclopedia of Philosophy
- (anglès) Bertrand Russell al Projecte Gutenberg]
