Manifest Russell-Einstein

De Viquip??dia

El Manifest Russell-Einstein ??s un text redactat per Bertrand Russell a Londres el 9 de juliol del 1955, enmig del per??ode hist??ric conegut com Guerra Freda. Ressalta els perills de les armes nuclears i fa una crida als l??ders mundials per buscar solucions pac??fiques al conflicte internacional. Va ser signat per 11 preeminents intel??lectuals i cient??fics, entre ells Albert Einstein, dies abans de la seva mort el 18 d'abril del 1955. Uns dies despr??s de ser publicat, el fil??ntrop Cyrus Eaton es va oferir a esponsoritzar una confer??ncia -demanada en el manifest- a Pugwash, Nova Esc??cia (Canad??), el lloc on Eaton va n??ixer. Aquesta confer??ncia, que va tenir lloc el juliol de 1957, va ser la primera de les Confer??ncies Pugwash de Ci??ncia i Afers Mundials.

[edita] Text del manifest

En la tr??gica situaci?? que afronta la humanitat, creiem que els cient??fics s???haurien de reunir en assemblea per avaluar els perills que han sorgit com a resultat del desenvolupament d???armes de destrucci?? massiva, i per buscar una soluci?? en l'esperit de l'esb??s adjunt.

Estem parlant, en aquesta ocasi??, no com a membres d???aquesta o aquella naci??, continent o credo, sin?? com a ??ssers humans, membres de l'esp??cie Home, la continuaci?? de l'exist??ncia de la qual est?? en dubte. El m??n ??s ple de conflictes; i planejant com una ombra per sobre de tots els conflictes menors, el combat tit??nic entre comunisme i anti-comunisme.

Gaireb?? tothom amb consci??ncia pol??tica t?? fermes opinions sobre un o m??s d???aquests temes; per?? volem que vosaltres, si podeu, deixeu de banda aquestes opinions i us considereu vosaltres mateixos tan sols com a membres d???una esp??cie biol??gica que ha tingut una hist??ria notable i la desaparici?? de la qual ning?? no pot desitjar.

Procurarem no dir ni una sola paraula que pugui referir-se a un grup m??s que a un altre. Tots, de la mateixa manera, estan en perill, i si el perill ??s ent??s, hi ha esperan??a que tots, col??lectivament, l'evitin.

Hem d???aprendre a pensar d???una manera nova. Hem d???aprendre a preguntar-nos a nosaltres mateixos, no quines mesures poden ser preses per donar la vict??ria militar al grup que preferim, perqu?? ja no hi ha mesures d???aquest tipus; la pregunta que ens hem de fer ??s: quines mesures poden ser preses per prevenir una resposta militar les conseq????ncies de la qual seran desastroses per a totes les parts.

El gran p??blic, i fins i tot molts homes en posicions d???autoritat, no s???han adonat del que suposaria una guerra amb bombes nuclears. El gran p??blic encara pensa en termes de destrucci?? de ciutats. S???ent??n que les noves bombes s??n m??s poderoses que les velles, i que mentre una bomba-A podia arrasar Hiroshima, una bomba-H podria arrasar les ciutats m??s grans, com Londres, Nova York i Moscou.

Evidentment, en una guerra amb bombes-H es destruirien grans ciutats. Per?? aquest ??s un dels desastres m??s petits que s???haurien d???afrontar. Si tothom, a Londres, Nova York i Moscou, fos exterminat, el m??n podria recuperar-se del cop en uns quants segles. Per?? ara sabem, especialment des de la prova de Bikini, que les bombes nuclears poden ampliar gradualment la destrucci?? en una ??rea molt per sobre de la que inicialment hav??em suposat.

Ha estat establert sobre bases molt autoritzades que una bomba constru??da ara tindr?? 2.500 vegades m??s poder que la que va destruir Hiroshima. Una bomba aix??, si explot??s prop del s??l o sota l'aigua, enviaria part??cules radioactives a les capes m??s altes de l'atmosfera. Aquestes part??cules van caient gradualment i atenyen la superf??cie de la terra en forma de dutxa o pluja mortal. Fou aquesta pluja que va infectar els pescadors japonesos i les seves captures de peix. Ning?? no sap amb quina amplitud aquestes part??cules podrien arribar a ser difoses per?? les veus m??s autoritzades coincideixen a afirmar que una guerra amb bombes-H possiblement posaria fi a la ra??a humana. Es tem que si s???utilitzen moltes bombes, hi haur?? una mort universal, sobtada tan sols per a una minoria per??, per a la majoria, una lenta tortura de malaltia i desintegraci??.

Molts avisos han estat pronunciats per eminents homes de ci??ncia i per autoritats en estrat??gia militar. Cap d???ells no dir?? que els pitjors resultats siguin segurs. El que diuen ??s que aquests resultats s??n possibles, i que ning?? no pot estar segur que no siguin realitzats. No hem vist, encara, que els punts de vista dels experts en aquest tema depenguin dels seus punts de vista pol??tics o dels seus prejudicis. Depenen, nom??s, en la mesura que ho han revelat les nostres investigacions, de l'extensi?? del coneixement particular de l'expert. Hem vist que els qui m??s coses saben s??n tamb?? els m??s pessimistes.

Vet aqu??, doncs, el problema que us presentem, sever i terrible i indefugible: posarem punt i final a la ra??a humana o la humanitat renunciar?? a la guerra? La gent no afrontar?? aquesta alternativa perqu?? ??s massa dif??cil abolir la guerra.

L'abolici?? de la guerra requereix ingrates limitacions de la sobirania nacional. Per?? all?? que potser impedeix entendre la situaci?? m??s que cap altra cosa ??s que el terme ???humanitat??? sona vague i abstracte. La gent amb prou feines s???adona que el perill els afecta a ells i als seus fills i als seus n??ts, i no tan sols a una humanitat entesa de manera confusa. Amb prou feines comprenen que ells, individualment, i els qui ells estimen estan en perill imminent de morir d???una manera angoixant. I per aix?? confien que es pugui permetre que la guerra continu??, a condici?? que les armes modernes siguin prohibides.

Aquesta esperan??a ??s il??lus??ria. Siguin quins siguin els acords de no utilitzar bombes-H als quals s???hagi arribat en temps de pau, deixaran de ser considerats v??lids en temps de guerra i tots dos b??ndols s???afanyaran a fabricar bombes-H tan aviat com comenci la guerra, perqu??, si un b??ndol en fabrica i l'altre no, el b??ndol que en fabriqui sortir?? inevitablement victori??s.

Fins i tot un acord a renunciar a les armes nuclears com a part d???una reducci?? d???armament, no aportaria una soluci?? definitiva; obtindria certs prop??sits importants. Primer, qualsevol acord entre l'Est i l'Oest ??s bo en la mesura que tendeix a disminuir la tensi??. Segon, l'abolici?? d???armes termo-nuclears: si cada b??ndol cregu??s que l'altre se n???ha desempallegat sincerament, reduiria el temor a un atac sobtat a l'estil del de Pearl Harbour, que ara mateix mant?? les dues parts en un estat d???aprehensi?? nerviosa. Haur??em d???acollir, doncs, un acord com aquest nom??s com un primer pas.

Molts de nosaltres no tenim opinions neutrals per??, com a ??ssers humans, hem de recordar que, si els problemes entre Est i Oest han de ser decidits d???alguna manera que pugui donar cap possible satisfacci?? a alg??, tant comunistes com anti-comunistes, tant asi??tics com europeus, tant blancs com negres, aleshores aquests problemes no poden ser resolts per mitj?? de la guerra. Hem de desitjar que aix?? sigui compr??s tant a l'Est com a l'Oest.

S'est??n davant nostre, si ho escollim, un continu progr??s en la felicitat, el coneixement i la saviesa. Triarem, en canvi, la mort perqu?? no som capa??os d???oblidar les nostres disputes? Fem una crida, com a ??ssers humans, als ??ssers humans: recordeu la vostra humanitat i oblideu la resta. Si ho podeu fer, el cam?? resta obert cap a un nou parad??s; si no podeu, s???est??n davant vostre el risc d???una mort universal.

Resoluci??:

Convidem aquest Congr??s i, a trav??s seu, els cient??fics d???arreu del m??n i el gran p??blic a subscriure la resoluci?? seg??ent:

"En vistes al fet que en algun moment, armes nuclears de guerra mundial seran utilitzades, i que aquestes armes amenacen la continuaci?? de l'exist??ncia de la humanitat, urgim els governs del m??n a adonar-se i a recon??ixer p??blicament que el seu objectiu no pot ser perseguit per mitj?? d???una guerra mundial, i els urgim, en conseq????ncia, a trobar mitjans pac??fics per a la resoluci?? de tots els temes de disputa entre ells".

Traducci??: Oriol Ponsat?? i Murl?? per a http://www.terricabras-filosofia.info