Determinisme
De Viquipèdia
En un primer nivell, s'entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent el pensament i la conducta humanes, la decisió i l'acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l'atzar prengui un paper en cap moment. Una formulació alternativa del determinisme és la tesi que de cada instant tan sols se'n pot desenvolupar exactament un possible futur.[1] Sota aquest sentit general, també s'ha aplicat la noció de determinisme a la història, concebent-la com un procés universal.
Prenent aquesta definició laxa de determinisme, totes les doctrines que defensen que existeix un destí ineluctable o la predestinació en l'home estan englobades en el determinisme. En un sentit més estricte, però, es considera que el determinisme no concerneix l'àmbit humà (tot i que hi pot influir), sinó que és universal, associat a la idea d'una causalitat que regeix l'univers sencer. Aquest fet ha propiciat que a vegades s'hagi identificat el determinisme amb el mecanicisme.
Taula de continguts |
[edita] Limitacions humanes al determinisme
La doctrina determinista no és susceptible de prova, com tampoc la doctrina oposada. Per aquest fet, es considera habitualment que el determinisme és una hipòtesi, sigui científica o metafísica. Alguns autors manifesten que la doctrina determinista no pot provar-se únicament degut al caràcter finit de la ment humana i a la impossibilitat de tenir en compte tots els estats de l'univers. El fragment més famós en aquest sentit és el que es troba en el prefaci de la Théorie analytique des probabilités (1820), de Laplace:
| « | Una intel·ligència que conegués en un moment donat totes les forces que actuen en la Naturalesa i la situació dels éssers de què es compon, que fos suficientment vasta per sotmetre aquestes dades a l'anàlisi matemàtic, podria expressar en una sola fórmula els moviments dels majors astres i dels menors àtoms. Res seria incert per a ella, i tant el futur com el passat estarien presents davant de la seva mirada. | » |
[edita] Definició formal
No és correcte, i es presta a nombroses confusions, identificar el determinisme com a doctrina únicament causalista o prediccionista; algunes teories físiques, com ara la mecànica quàntica, que no són considerades deterministes en el sentit en que ho és la mecànica clàssica, segueixen sent considerades causalistes, però no deterministes. L'exemple més clar en aquest sentit és el formulat pel principi d'incertesa de Heisenberg. En aquest sentit, cal rebutjar la primera definició presentada de determinisme, i fer una definició formal més rigorosa de sistema determinista.
Suposem que un sistema és determinista quan compleix les condicions següents:
- El sistema és tancat, és a dir, no admet elements o esdeveniments externs al sistema que alterin les seves condicions o el seu desenvolupament.
- Tots els elements, esdeveniments i estats del sistema són del mateix tipus ontològic (és a dir, no s'admet considerar alhora estats mentals i esdeveniments físics, per exemple).
- Inclou seqüències temporals de forma que es mantinguin les relacions funcionals entre els seus elements.
- El sistema té un conjunt de condicions inicials, no necessàriament determinat.
Cal notar que no es demana la propietat de ser predictible, és a dir, que se'n pugui predir qualsevol estat del sistema un cop conegudes les condicions inicials, els elements i les lleis de dependència funcional. Tot i que alguns autors associïn directament determinisme amb predictibilitat, existeixen sistemes no deterministes dels quals se'n poden predir estadísticament els seus estats.
[edita] Repercussions filosòfiques
El determinisme ha estat molt combatut per diversos filòsofs: Kant l'acceptava en relació al món dels fenomens, però el rebutjava en l'àmbit de la llibertat humana. També Fichte reflexionà al respecte, afirmant que si es preferia la llibertat al determinisme, calia optar per l'idealisme i no pel materialisme. La major part dels pensadors existencialistes s'han oposat al determinisme, en considerar que, des d'un punt de vista ètic i antropològic, aquesta concepció s'oposava al lliure albir de l'home per a decidir; aquesta necessitat de poder escollir és necessària, per als existencialistes, com a condició per a què existeixi l'home, pel que no li pot ser negada.
La major part d'obres sobre filosofia de la ciència intenten discutir sobre les diferents formes de determinisme, i la seves repercussions en la concepció de l'univers i de l'home.
[edita] Referències
- ↑ Van Inwagen, Peter, 1983, An Essay on Free Will, Oxford: Clarendon Press.(anglès)
[edita] Fonts
- Ferrater Mora, J. (1998). Diccionario de filosofía, Barcelona: Ariel.
[edita] Enllaços externs
- Entrada a l'Enciclopèdia Stanford de Filosofia. (anglès)
- Introducció al lliure albir i el determinisme, de Paul Newall. (anglès)
- The Society of Natural Science, dedicada a reflexionar sobre les conseqüències del determinisme. (anglès)
- Secció de determinisme del filòsof Ted Honderich. (anglès)
- Determinisme en la història. (anglès)
