Determinisme
De Viquip??dia
En un primer nivell, s'ent??n el determinisme com una doctrina filos??fica que defensa que tot succ??s, incloent el pensament i la conducta humanes, la decisi?? i l'acci??, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseq????ncies, sense que l'atzar prengui un paper en cap moment. Una formulaci?? alternativa del determinisme ??s la tesi que de cada instant tan sols se'n pot desenvolupar exactament un possible futur.[1] Sota aquest sentit general, tamb?? s'ha aplicat la noci?? de determinisme a la hist??ria, concebent-la com un proc??s universal.
Prenent aquesta definici?? laxa de determinisme, totes les doctrines que defensen que existeix un dest?? ineluctable o la predestinaci?? en l'home estan englobades en el determinisme. En un sentit m??s estricte, per??, es considera que el determinisme no concerneix l'??mbit hum?? (tot i que hi pot influir), sin?? que ??s universal, associat a la idea d'una causalitat que regeix l'univers sencer. Aquest fet ha propiciat que a vegades s'hagi identificat el determinisme amb el mecanicisme.
Taula de continguts |
[edita] Limitacions humanes al determinisme
La doctrina determinista no ??s susceptible de prova, com tampoc la doctrina oposada. Per aquest fet, es considera habitualment que el determinisme ??s una hip??tesi, sigui cient??fica o metaf??sica. Alguns autors manifesten que la doctrina determinista no pot provar-se ??nicament degut al car??cter finit de la ment humana i a la impossibilitat de tenir en compte tots els estats de l'univers. El fragment m??s fam??s en aquest sentit ??s el que es troba en el prefaci de la Th??orie analytique des probabilit??s (1820), de Laplace:
| ?? | Una intel??lig??ncia que conegu??s en un moment donat totes les forces que actuen en la Naturalesa i la situaci?? dels ??ssers de qu?? es compon, que fos suficientment vasta per sotmetre aquestes dades a l'an??lisi matem??tic, podria expressar en una sola f??rmula els moviments dels majors astres i dels menors ??toms. Res seria incert per a ella, i tant el futur com el passat estarien presents davant de la seva mirada. | ?? |
[edita] Definici?? formal
No ??s correcte, i es presta a nombroses confusions, identificar el determinisme com a doctrina ??nicament causalista o prediccionista; algunes teories f??siques, com ara la mec??nica qu??ntica, que no s??n considerades deterministes en el sentit en que ho ??s la mec??nica cl??ssica, segueixen sent considerades causalistes, per?? no deterministes. L'exemple m??s clar en aquest sentit ??s el formulat pel principi d'incertesa de Heisenberg. En aquest sentit, cal rebutjar la primera definici?? presentada de determinisme, i fer una definici?? formal m??s rigorosa de sistema determinista.
Suposem que un sistema ??s determinista quan compleix les condicions seg??ents:
- El sistema ??s tancat, ??s a dir, no admet elements o esdeveniments externs al sistema que alterin les seves condicions o el seu desenvolupament.
- Tots els elements, esdeveniments i estats del sistema s??n del mateix tipus ontol??gic (??s a dir, no s'admet considerar alhora estats mentals i esdeveniments f??sics, per exemple).
- Inclou seq????ncies temporals de forma que es mantinguin les relacions funcionals entre els seus elements.
- El sistema t?? un conjunt de condicions inicials, no necess??riament determinat.
Cal notar que no es demana la propietat de ser predictible, ??s a dir, que se'n pugui predir qualsevol estat del sistema un cop conegudes les condicions inicials, els elements i les lleis de depend??ncia funcional. Tot i que alguns autors associ??n directament determinisme amb predictibilitat, existeixen sistemes no deterministes dels quals se'n poden predir estad??sticament els seus estats.
[edita] Repercussions filos??fiques
El determinisme ha estat molt combatut per diversos fil??sofs: Kant l'acceptava en relaci?? al m??n dels fenomens, per?? el rebutjava en l'??mbit de la llibertat humana. Tamb?? Fichte reflexion?? al respecte, afirmant que si es preferia la llibertat al determinisme, calia optar per l'idealisme i no pel materialisme. La major part dels pensadors existencialistes s'han oposat al determinisme, en considerar que, des d'un punt de vista ??tic i antropol??gic, aquesta concepci?? s'oposava al lliure albir de l'home per a decidir; aquesta necessitat de poder escollir ??s necess??ria, per als existencialistes, com a condici?? per a qu?? existeixi l'home, pel que no li pot ser negada.
La major part d'obres sobre filosofia de la ci??ncia intenten discutir sobre les diferents formes de determinisme, i la seves repercussions en la concepci?? de l'univers i de l'home.
[edita] Refer??ncies
- ??? Van Inwagen, Peter, 1983, An Essay on Free Will, Oxford: Clarendon Press.(angl??s)
[edita] Fonts
- Ferrater Mora, J. (1998). Diccionario de filosof??a, Barcelona: Ariel.
[edita] Enlla??os externs
- Entrada a l'Enciclop??dia Stanford de Filosofia. (angl??s)
- Introducci?? al lliure albir i el determinisme, de Paul Newall. (angl??s)
- The Society of Natural Science, dedicada a reflexionar sobre les conseq????ncies del determinisme. (angl??s)
- Secci?? de determinisme del fil??sof Ted Honderich. (angl??s)
- Determinisme en la hist??ria. (angl??s)
