Nicolau Maquiavel
De Viquipèdia
Nicolau Maquiavel, conegut simplement com a Maquiavel, és el nom amb què és conegut el florentí Niccolò Machiavelli (1469 - 1527), que fou secretari de la República de Florència fins al retorn dels Medici al poder, que l'apartaren de la vida pública.
Al seu retir va escriure El Príncep, un tractat polític que ofereix una descripció realista de l'origen i el manteniment de l'Estat, del poder.
La concepció política de Maquiavel es basa en:
- El refús de les teories idealistes proposades per Plató i Aristòtil: el bon polític no és el que té bones qualitats morals sinó el que sap arribar al poder.
- Recuperació i actualització del llegat polític de la història de Roma.
- Estudi empíric de la realitat política sense il·lusions o enganys.
- Concepsió pessimista de la naturalesa humana: l'home es mou per ambició, les passions i els desitjos.
- Independència de la política respecte de l'ètica.
- La religió és bona o dolenta en la mesura que és políticament útil o inconvenient.
El manteniment i la protecció de la convivència, el governant ho porta a terme mitjançant:
- La prudència política: capacitat per preveure situacions futures, que inclou sentit de l'oportunitat i acceptació de les oscil·lacions de la fortuna (sort).
- La virtut: força, intel·ligència i valor del Príncep (governant) per imposar un ordre estatal lliure de corrupció.
- La força: la seguretat ha d'estar garantida per un exèrcit format per ciutadans i no per mercenaris.
[edita] Obra dramàtica
La fama de la seva obra filosòfica i política han deixat en un segon terme la producció dramatúrgica, de la qual destaca La Mandràgora (~1518), considerada una de les millors comèdies del Renaixement italià. És seva també la comèdia Clícia (1525).
[edita] Enllaços externs
- Dossier Maquiavel (a cura de Ramon Alcoberro)
- Maquiavel a l'Enciclopèdia Catalana
