Jordi VI del Regne Unit
De Viquipèdia
Jordi VI del Regne Unit (Sandringham 1895 - 1952). Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord (1936-1952), emperador de l'Índia (1936-1947) i últim rei d'Irlanda (1936-1949). Arribà al tron de forma inesperada després de la renúncia del seu germà el rei Eduard VIII del Regne Unit per tal de casar-se amb Wallis Simpson. El protagonisme d'aquest monarca es produí arran de la importància que adquirí al llarg del conflicte de la Segona Guerra Mundial.
[edita] Naixement i família
Nascut a la finca rural de York Cottage situada dintre de les possessions de Sandringham a Norfolk, fill del rei Jordi V quan tan sols era duc de York i hereu del seu pare el príncep de Gal·les, el futur rei Eduard VII del Regne Unit i de la princesa Alexandra de Dinamarca. La seva mare era la princesa Maria de Teck, filla del príncep Francesc de Teck i pertanyent a una branca morganàtica de la família reial de Württemberg i de la princesa Maria Adelaida del Regne Unit, filla dels ducs de Cambridge, cosins de la reina Victòria, i néta del rei Jordi III del Regne Unit. Nascut, per tant, a la recta final del període victorià.
El nou príncep britànic nasqué el 14 de desembre de 1895, una data trista per la família reial britànica ja que era la de la mort del príncep consort Albert i la de la Alícia, marit i filla de la reina Victòria per qui la sobirana encara sentia autèntica devoció. Per tal d'amorosir aquesta coincidència es decidí posar-li el nom d'Albert en honor al seu besavi.
L'ascensió al tron de Jordi VI es produí entremig de nombrosos problemes successoris. D'una banda, el seu pare pogué heretà després de la mort del seu germà gran el príncep Albert Víctor del Regne Unit, a més a més, el príncep acabat de traspassar estava promès amb la que seria la muller del seu germà, la princesa de Teck. Finalment l'accés es produí després de la renúncia del rei Eduard VIII.
[edita] Educació i casament
L'any 1909 Albert va ingressà a la Royal Navy. Albert va ser a l'acadèmia militar fins l'accés al tron del seu pare i llavors serví a l'exèrcit britànic de la Primera Guerra Mundial on serví a l'HMS Collingwood que participà a la batalla de Jutlàndia (1916) que suposà una victòria pels estats centrals però que es destapà com una victòria estratègica de l'Entesa. L'any 1917 ingressà a la Royal Air Force però no participà en cap acte de guerra. L'any 1920 va ser creat pel seu pare, duc de York, comte d'Inverness i baró de Killarney i començà a participà en els deures de la família reial britànica representant al seu pare.
El príncep Albert va tenir una gran llibertat per elegir esposa. Es casà amb lady Elisabet Bowes-Lyon, la filla més petita del comte i la comtesa de Strathmore, que pertanyien a l'alta aristocràcia escocesa, el 26 d'abril de 1923 a l'Abadia de Westminster. Lady Elisabet va rebré el títol de Duquessa de York amb rang d'Altesa Reial
El duc i la duquessa de York van tenir dues filles:
- SM la reina Elisabet II del Regne Unit nascuda el 21 d'abril de 1926 a Londres. Es casada amb el príncep Felip de Grècia.
- SAR la princesa Margarida del Regne Unit nascuda el 1930 i morta el 2002. Es casà amb el vescomte Linley.
[edita] Regnat
L'elecció del nom Jordi en convertir-se en monarca va constituir un precedent en la monarquia britànica en què cap nou monarca havia canviat el nom de pila fins llavors. L'elecció de Jordi es féu per intentar identificar el nou monarca amb la gestió del seu pare el rei Jordi V i desvinculà la corona dels escàndols previs a la seva coronació.
Els inicis del seu regnat van estar marcats per la polèmica arran de l'abdicació del seu germa i el casament d'aquest amb la divorciada nord-americana Wallis Simpson, sobre la figura de la qual requeien nombrosos rumors d'espia alemanya i simpatitzant del Partit Nazi, i de patir una malaltia anomenada testicularització femenina sobre la formació d'hormones masculines en el cos d'una dona.
L'esclat de la Segona Guerra Mundial i els anys previs situarien al monarca en la primera fila de les figures representatives del bàndol aliat. Els monarques donaren ple suport al primer ministre Neville Chamberlain i viatjaren als Estats Units on foren rebuts per Franklin D. Roosevelt i a Canadà. Amb l'esclat de la guerra la família decidí romandre a Londres evitant refugiar-se a Canadà, la qual cosa junt amb altres tasques desenvolupades pels diferents membres de la família reial britànica feren que aquesta aconseguís altes quotes d'acceptació i admiració popular.
L'any 1950 es convertí en el primer cap de la Commonwealth creada per Winston Churchill.
La malaltia del monarca, un càncer de pulmons, augmentava arran de la seva forta addicció al tabac. Morí a Sandringham, on havia nascut, el 1952. Fou enterrat a la Capella de Sant Jordi de Windsor, junt amb la seva esposa (2002) i la seva filla Margarida (2002).
