Eduard VII del Regne Unit
De Viquipèdia
Eduard VII del Regne Unit (Londres 1841 - 1910). Rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda (1901-1910), Emperador de l'Índia (1901-1911), i Rei dels Dominis Britànics d'Ultramar (1901-1911). Rei de la casa de Saxònia-Coburg Gotha que dirigí els destins del Regne Unit de 1901 a 1917. El seu període de govern es conegut com la època eduardina i fou el príncep de Gal·les que més temps ostenta aquest títol.
Taula de continguts |
[edita] Naixement i educació
Primer fill mascle de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha, nasqué al Palau de Buckingham el 9 de novembre de 1841. Victòria era néta del rei Jordi III del Regne Unit i neboda del rei Jordi IV del Regne Unit, filla del duc de Kent, el príncep Eduard de Kent i de la princesa Victòria de Saxònia-Coburg Saafeld filla del duc de Saxònia-Coburg-Saafeld. El seu padrí fou el rei Frederic Guillem IV de Prússia i en família seria conegut amb el nom de Bertie.
Com a fill d'una reina britànica rebé immediatament els títols de Duc de Cornualles i de Rothesay. El 8 de desembre de 1841 rebé el Principat de Gal·les. A part dels títols anglesos, seguí portant el títol de "príncep de Saxònia-Coburg Gotha" i el de "duc a Saxònia" que els rebé de la branca paterna, únicament l'any 1863 renuncià als drets sobre el tron de Saxònia-Coburg Gotha en favor del seu germà el príncep Alfred del Regne Unit. L'any 1853 rebé l'Orde de la Garrotera.
Rebé una educació extremadament estricta, malgrat que a diferència de la seva germana la princesa reial Victòria del Regne Unit, fou un estudiant sense motivació i poc intel·ligent, altres tutors han destacat d'ell el seu talent per la sociabilitat, el tacte o el bon humor. També rebé educació castrense.
[edita] Casament i fills
L'any 1861 mor el príncep consort i la reina Victòria immediatament concerta el casament del seu hereu amb la princesa Alexandra de Dinamarca, filla del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel. El casament tingué lloc a la Capella de Sant Jordi del castell de Windsor. La recent parella s'establí a Malborough House a Londres i compraren la residència campestre de Sandringham a Norfolk. La parella tingué cinc fills:
- SAR el príncep Albert Víctor del Regne Unit, duc de Clarence, nascut l'any 1864 a Windsor i mort a Londres el 1891.
- SM el rei Jordi V del Regne Unit, nascut a Londres el 1865 i mort a Sandringham el 1936. Casat el 1894 amb la princesa Maria de Teck.
- SAR la princesa reial Lluïsa del Regne Unit, duquessa de Fife, nascuda a Londres el 1867 i morta a Londres el 1931. Es casà el 1889 amb lord Alexandre Duff.
- SAR la princesa Victòria del Regne Unit nascuda a Londres el 1868 i morta el 1935 a Londres.
- SM la reina Maud del Regne Unit, nascuda a Londres el 1869 i morta a Londres el 1938. Es casà el 1896 amb el príncep Cristià de Dinamarca posteriorment elegit rei Haakon VII de Noruega.
[edita] Oncle d'Europa
Al llarg dels anys, i si la seva mare, Victòria I del Regne Unit i el seu sogre Cristià IX de Dinamarca eren els avis d'Europa, ell es convertí en l'oncle d'Europa. Era oncle directe del tsar Nicolau II de Rússia i de la tsarina Alexandre de Hessen-Darmstadt per vies diferents, del rei de Prússia i emperador d'Alemanya, Guillem II de Prússia, del rei de Dinamarca Frederic VIII de Dinamarca, del rei Constantí I de Grècia, de la reina de Grècia, Sofia de Prússia, de la reina d'Espanya, Victòria Eugènia de Battenberg, de la princesa hereva de Suècia Margarida de Connaught i finalment del rei Olav V de Noruega.
A part era oncle, germà, cosí o cunyat d'un gran nombre de prínceps, gran ducs i ducs de l'Imperi Alemany de les cases de Hannover, Saxònia-Coburg Gotha, Hessen-Darmstadt, Hessen-Kassel, Baden o Schleswig-Holstein.
[edita] Cap d'estat
L'any 1901 després de la mort de la seva mare es convertí en el rei Eduard VII del Regne Unit i la seva esposa en la reina Alexandre, era el segon príncep de Gal·les que arribava en tron amb més anys (concretament 59, el rei Guillem IV ho féu amb 64) i el príncep de Gal·les que més anys havia portat aquest títol.
Durant el seu regnat desenvolupà una important presència exterior a través de viatges oficials, per exemple a París, on firmà l'Entesa francobritànica l'any 1903. També tingué un paper destecat en temes militars i de marina.
Al llarg de la seva vida el rei Eduard desenvolupà enormement les finances de la casa reial britànica situant-la com una de les més riques del moment (just després de la belga, la russa i l'austríaca). S'envoltà de moltes persones d'origen jueu i relacionades amb el món de la banca: els Rotschild.
L'any 1910 morí a Londres d'una bronquitis agreujada per un atac de cor que li provocà la mort.
