Anton??n Dvo????k
De Viquip??dia
Anton??n Leopold Dvo????k (
escolta (?)) (Nelahozeves, 8 de setembre de 1841 - Praga, 1 de maig de 1904), compositor bohemi del romanticisme.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Dvo????k va n??ixer a Nelahozeves, prop de Praga (actualment Rep??blica Txeca), on va trasc??rrer la major part de la seua vida. Va estudiar m??sica a l'escola d'orgue de Praga a finals de la d??cada de 1850, i lentament va anar desenvolupant-se com a violinista i violista professional. Durant la d??cada de 1860 va tocar la viola en l'Orquestra del Teatre Provisional Bohemi, que va ser dirigida a partir del 1866 per Bed??ich Smetana. La necessitat de guanyar-se la vida el va conduir a l'ensenyament, el que li va deixar ben poc temps lliure, de manera que el 1871 va deixar l'orquestra per a dedicar-se a la composici??. Es va enamorar d'una alumna, i va escriure un cicle de can??ons, Xiprers, en els que va tractar d'expressar la seua angoixa quan aquesta es va casar amb un altre home. No obstant, va superar la decepci??, casant-se el 1873 amb la germana de l'alumna, Anna Cermakova.
Del 1892 al 1895, Dvo????k va ser director del Conservatori Nacional de Nova York. El Conservatori va ser fundat per una rica dama de l'alta societat, Jeannette Thurber, la qual volia com a director a un compositor reconegut, per donar brillantor a la instituci??. Va escriure a Dvo????k, demanant-li que acceptara l'enc??rrec, i ell va respondre afirmativament, amb la condici?? que els estudiants nadius americans i afro-americans dotats de talent, que no pogueren permetre's aquest nivell d'instrucci??, havien de ser admesos gratu??tament (aquest va ser un primer exemple d'ajut financer en base a la necessitat, el que als Estats Units rep el nom de "need-based financial aid").
Durant la seua estada a Nova York, Dvo????k va fer-se amic de Harry Burleigh, que va esdevenir un important compositor afro-americ??. Dvo????k va ensenyar a Burleigh composici?? i, a canvi, Burleigh passava hores cantant els tradicionals spirituals americans per a Dvo????k. Burleigh va continuar creant spirituals que resisteixen b?? la comparaci?? amb obres musicals europees de l'??poca.
Durant l'hivern del 1893, mentre era a Nova York, Dvo????k va compondre la seua obra m??s c??lebre, la Simfonia n??m. 9 "Del Nou M??n". A conseq????ncia d'una invitaci?? de la seua fam??lia, passa l'estiu del 1893 en una comunitat de parla txeca a Spillville, Iowa. Ac?? compon dues de les seues obres m??s famoses, el Quartet de corda No. 12 en Fa major, Americ??, i el Quintet de corda en Mi menor.
Als Estats Units tamb?? va assistir a l'execuci?? d'un concert per a violoncel de Victor Herbert. Va eixir tan entusiasmat de les possibilitats que la combinaci?? de violoncel i orquestra oferia en aquesta obra que va decidir la composici?? del seu Concert per Violoncel en Si menor (1895). Des de llavors el concert, considerat com un dels millors del seu g??nere, ha crescut en popularitat i avui dia ??s interpretat molt sovint. Dvo????k tamb?? va deixar una obra inacabada, el Concert per a Violoncel en La major (1865), que va ser completada i orquestrada pel compositor alemany G??nter Raphael entre el 1925 i el 1929 i per Jarmil Burghauser el 1952.
Va tornar finalment a Praga, on va ser director del Conservatori del 1901 fins a la seua mort, el 1904. Al final de la seua vida va patir dificultats econ??miques, causades per les baixos imports pels que havia venut els drets de les seues obres. Est?? soterrat al cementeri Vy??ehrad a Praga.
[edita] Estil musical i influ??ncies
Dvo????k va utilitzar diverses formes musicals: les seues nou simfonies responen al model cl??ssic i haurien estat aprovades per Beethoven, encara que estan estil??sticament m??s a prop de les de Brahms, per?? tamb?? va conrear el poema simf??nic i la influ??ncia de Wagner pot rastrejar-se en alguna de les seues composicions. Moltes de les seues obres mostren la influ??ncia del folclore txec, ja sia pels ritmes o per les formes mel??diques; potser l'exemple m??s clar s??n els dos reculls de danses eslaves (Danses eslaves per a piano a quatre mans, op. 46 i 72, compostes el 1878).
A m??s, Dvo????k va compondre ??peres (la m??s c??lebre de les quals ??s potser Rusalka), m??sica de cambra (incloent-hi un redu??t conjunt de Quartets de corda, (entre els quals destaca l'anomenat "Americ??") i m??sica per a piano.
Les obres de Dvo????k van ser catalogades per Jarmil Burghauser en el seu treball Anton??n Dvo????k. Thematic Catalogue. Bibliography. Survey of Life and Work (Export Artia Praga, Txecoslov??quia, 1960). [1]
[edita] Simfonies
Durant la vida de Dvo????k nom??s van gaudir de divulgaci?? cinc de les seues simfonies. El seu editor, Simrock, no era partidari de publicar grans obres simf??niques, at??s que aquestes eren m??s dif??cils de vendre. La primera en ser publicada va ser la sisena, degut a que la fama internacional Dvo????k comen??ava a cr??ixer i que c??lebres directors, com ara Hans Richter (a qui va ser dedicada) desitjaven estrenar noves obres simf??niques. Despr??s de la mort de Dvo????k, la recerca va conduir a altres quatre simfonies, de les quals la primera havia estat perduda fins i tot pel mateix compositor. Tot aix?? va conduir a una confusa situaci?? per la qual la Simfonia n??m. 9 "Del Nou M??n" ha estat considerada successivament la n??m. 5, la n??m. 8 i la n??m 9. En aquest article s??n numerades en l'ordre en qu?? van ser compostes, el que correspon al sistema de numeraci?? m??s correntment utilitzat avui dia.
Al contrari de molts altres compositors que no van compondre obres simf??niques ambicioses fins a la maduresa (com per exemple el seu mentor Johannes Brahms), Dvo????k va escriure la seua Simfonia n??m. 1 en Do menor quan a penes comptava vint-i-quatre anys. Subtitulada Les Campanes de Zlonice (nom d'un llogaret de Boh??mia) ??s clarament l'obra d'un compositor encara inexpert, tot i que prometedor. Hom considera l' Scherzo com el moviment m??s reeixit. Aquesta simfonia posseeix semblances formals amb la cinquena simfonia de Beethoven, tot i que en harmonia i instrumentaci??, Dvo????k ??s m??s rom??ntic, seguint l'estil de Franz Schubert.
La Simfonia n??m. 2 en Si bemoll major encara ??s deutora de Beethoven; per?? la Simfonia n??m. 3 en Mi bemoll major mostra clarament el sobtat i profund impacte de la m??sica de Richard Wagner i Franz Liszt.
La influ??ncia de Wagner, tot i aix??, no va durar gaire; quasi no es pot percebre en la Simfonia n??m. 4 en Re menor. Aquesta ??s la darrera de les seues simfonies de joventut, considerada la millor del conjunt. Tamb?? l' Scherzo ??s el moviment m??s brillant, per?? en tota l'obra ??s palesa la mestria de Dvo????k en tots els aspectes formals.
Les simfonies interm??dies, la Simfonia n??m. 5 en Fa major (publicada com la n??m. 3) i la Simfonia n??m. 6 en Re major (publicada com la n??m. 1), son felices obres buc??liques. No s??n tan famoses com les seg??ents, tot i que se les considera apreciables. La n??m. 5 ??s la m??s pastoral, encara que compr??n un fosc i lent moviment que empra en pr??stec (o m??s aviat cita) les primeres quatre notes del Concert per a piano n??m. 1 de Txaikovski en el tema principal. La n??m. 6 s'assembla molt a la Simfonia n??m. 2 de Brahms, en particular en els dos moviments extrems.
La Simfonia n??m. 7 en Re menor del 1885 n'??s la m??s rom??ntica i per molts la considerada m??s bella, donant prova d'una major tensi?? formal i m??s intensitat que la seua m??s c??lebre germana; la n??m. 9. La n??m. 7 no podria haver gaudit d'un major contrast amb la seg??ent, la Simfonia n??m. 8 en Sol major (publicada com la n??m. 4), una obra que Karl Schumann (en les notes a la gravaci?? integral de les simfonies de Dvo????k per Rafael Kubelik) compara a les de Mahler. Junt amb la darrera, aquestes dues es consideren la cimera de la composici?? simf??nica de Dvo????k i entre les m??s reeixides simfonies del Segle XIX.
De bon tros la m??s c??lebre, la Simfonia n??m. 9 en Mi menor (publicada com n??m. 5), ??s m??s coneguda pel seu subt??tol Del Nou M??n. Va ser composta entre gener i maig del 1893, mentre Dvo????k era a Nova York. En un principi Dvo????k va afirmar que hi havia utilitzat elements de la m??sica americana, com els spirituals, i m??sica nadiua americana, per?? despr??s ho va negar. En el primer moviment es troba un sol de flauta que recorda molt Swing Low, Sweet Chariot, i un dels seus alumnes va declarar que el segon moviment descrivia, de manera program??tica, els laments d'Hiawatha. Aquest segon moviment recordava tant un spiritual negre que n'han estat escrits texts per cantar-lo, per exemple Goin' Home. Dvo????k estava interessat per la m??sica ind??gena americana, en un article publicat al New York Herald el 15 de desembre de 1893, va manifestar, "En la Simfonia n??m. 9 he escrit simplement temes originals que recullen les peculiaritats de la m??sica ??ndia". Hom reconeix generalment que aquesta simfonia t?? m??s en com?? amb la m??sica popular boh??mia que amb la m??sica americana.
Neil Armstrong va dur aquesta m??sica a la Lluna durant la missi?? de l'Apol??lo 11, la primera missi?? que va trepitjar la Lluna, el 1969.
[edita] Curiositats
- A Dvo????k li ha estat dedicat el cr??ter Dvo????k, en la superf??cie de Mercuri.
