Simfonia n??m. 2 de Dvo????k
De Viquip??dia
| Simfonia n??m. 2 | |
| Composici?? d'Anton??n Dvo????k | |
| Forma: | Simfonia |
|---|---|
| Tonalitat: | si b M |
| Composta: | 1865 |
| Publicada: | 1959 |
| Catalogaci??: | B.12; Op. 4 |
| Dedicat??ria: | |
| Estrena: | mar?? de 1888 a Praga |
| Durada: | 45' |
La Simfonia n??m. 2 en si bemoll major (B.12; opus 4) d'Anton??n Dvo????k va ser iniciada l'1 d'agost de 1865 i conclosa el 9 d'octubre del mateix any. T?? una durada d'aproximadament 45 minuts i est?? estructurada en quatre moviments:
- Allegro con moto
- Poco adagio
- Scherzo: Allegro con brio
- Finale: Allegro con fuoco (alla breve)
Dvo????k va confiar-ne el manuscrit al seu amic i co-llogater Moric Anger per a que el fes enquadernar. Potser perqu?? veia que a Dvo????k li havia donat un atac destructiu pel foc de moltes de les seues primeres obres que no el satisfeien, Anger conserv?? prudentment el manuscrit! El fet ??s que Dvo????k no va retrobar el manuscrit m??s que 20 anys despr??s. La relectura de l'obra el va omplir de satisfacci??, per?? no obstant va decidir afegir alguns retocs. Aix?? durant l'any 1887, va revisar la segona simfonia, alhora que ho feia tamb?? amb la tercera i la quarta. L'obra va ser estrenada a Praga al mar?? de 1888, sota la direcci?? d'Adolf Cech, i el compositor la va oferir al seu editor Simrock, que va refusar publicar-la. Aquest rebuig va ser causa d'un refredament de les relacions entre els dos homes, i Dvo????k va replicar fent editar algunes de les seues noves obres per la firma brit??nica Novello. Tot i que resulte incre??ble, l'obra no va ser publicada fins l'any 1959.
Amb moviment, amb empenta, amb foc: els t??tols dels moviments d'aquesta simfonia indiquen ben b?? l'esperit de l'obra ???i l'esperit amb qu?? ha de ser interpretada. Contrariament a la Primera Simfonia, aquesta segona no ??s c??clica: cap tema reapareix en tots quatre moviments. S??n els lligams subtils i una atmosfera gaireb?? carnavalesca el que els uneix. Dvo????k hi palesa una imaginaci?? magistral i un gran virtuosisme en el maneig de l'orquestra; amb l'afegit d'una immensa imaginaci?? formal ???no res de formalitat ac??!. El segon moviment ??s m??s aviat una mena de gran llegenda en m??sica que un moviment en sentit estricte: fragments animats i vigorosos alternen amb altres cantables. El Scherzo comen??a de manera ben poc convencional, amb notes llargues a l'un??son de les cordes greus seguides d'acords prolongats de les fustes; tot aix?? abans de deixar lloc a una successi?? d'episodis amb aire de dansa. La secci?? central deixa escoltar una superba melodia sostinguda per les cordes, desplegant-se sobre un vast registre. Una melodia semblant s'utilitza al Finale.
Tot i que la Segona Simfonia deixa escoltar certs ecos de Mendelssohn i Weber, manifesta sobretot una forta personalitat, malgrat que el tema folkl??ric txec, sovint considerat caracter??stic de Dvo????k, hi ??s discret. L'obra demostra, si calia, que Dvo????k ??s molt m??s que un amable folklorista! Es tracta d'una partitura acabada, amb inventiva, destacada i acolorida.
[edita] Dvo????k i les revisions
Hom sap que Dvo????k componia r??pidament, tot i que de fet no m??s que altres compositors del Segle XIX ???Robert Schumann o Franz Liszt??? i molt menys que els compositors del Segle XVIII. Dit aix??, l'aparent facilitat de la seua m??sica ??s m??s un resultat que una voluntat deliberada perqu?? ???i aix?? ??s menys conegut??? Dvo????k retornava sovint sobre les seues obres per a modificar-les. ??s el cas de la segona, tercera i quarta simfonies, del Concert per a piano, del Concert per a viol??, etc. En general, quan una de les seues obres havia estat publicada, Dvo????k la sotmetia a una an??lisi minuciosa i la corregia, si calia, amb una pregona autocr??tica.
