Ignaz Pleyel
De Viquip??dia
Ignaz Pleyel (Ruppersthal, 18 de juny de 1757???Par??s, 14 de novembre de 1831) va ser un compositor austr??ac del per??ode cl??ssic. Va destacar tamb?? com a editor musical i constructor de pianos.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Va n??ixer a Ruppersthal, en la baixa ??ustria, fill d'un mestre d'escola anomenat Martin Pleyl. Encara jove va estudiar probablement amb Johann Baptist Vanhal, i des de l'any 1772 va esdevenir pupil de Franz Joseph Haydn a Eisenstadt. Com en el cas de Beethoven, nascut 13 anys despr??s, Pleyel va gaudir del mecenatge de l'aristocr??cia en els seus estudis, concretament del comte Ladislaus Erd??dy (1746-1786). Evidentment va mantenir una relaci?? estreta amb Haydn, qui el considerava un excel??lent deixeble.
Entre les obres de l'??poca d'estudiant de Pleyel cal destacar l'??pera per a titelles Die Fee Urgele, (1776) interpretada pel teatre de titelles del palau d'Eszterh??zy i a Viena. Tamb??, aparentment, Pleyel va compondre almenys una part de l'obertura per a l'??pera de Haydn Das abgebrannte Haus, tamb?? en la mateixa ??poca.
La primera responsabilitat professional de Pleyel va ser el lloc de Kapellmeister del comte Erd??dy, encara que hi ha dubtes sobre aquest extrem. Entre les primeres obres que va publicar es troba un conjunt de sis quartets de corda, el seu Opus 1.
A principis de la d??cada de 1780, va visitar It??lia, on va compondre l'??pera Ifigenia in Aulide i altres obres sota comanda del rei de N??pols.
Pleyel es va traslladar a Estrasburg l'any 1783, on va adoptar la versi?? francesa del seu nom: "Ignace". Hi va ser primer Kapellmeister assistent de la catedral d'Estrasburg, sota Franz Xaver Richter, i despr??s Kapellmeister titular l'any 1789, a la mort d'en Richter. L'any 1788 Pleyel es va casar amb Francoise-Gabrielle Lefebvre, filla d'un teixidor d'estores d'Estrasburg. La parella va tenir quatre fills, sent el major Camille, de qui es parla m??s avant.
L'any 1791, la Revoluci?? Francesa va abolir les interpretacions musicals a les esgl??sies, aix?? com els concerts p??blics. Cercant una alternativa professional, Pleyel va viatjar a Londres, on va dirigir concerts organitzats per Wilhelm Cramer. En aquesta ocupaci?? Pleyel involunt??riament va fer la compet??ncia al seu mestre Haydn, que alhora dirigia concerts organitzats per Johann Peter Salomon. Malgrat la compet??ncia professional, ambd??s m??sics van mantenir una excel??lent relaci?? personal.
Com en el cas de Haydn, Pleyel va fer fortuna a Londres. Al seu retorn a Estrasburg va adquirir una gran mansi??, el Castell d???Itenwiller, prop de St. Pierre.
Amb "El Terror" de 1793, la vida va tornar-se perillosa a Fran??a. D'acord amb diverses fonts, la lleialtat de Pleyel vers el seu pa??s d'acollida va ser posada en dubte, i per evitar un dest?? fatal va dedicar-se a compondre obres de caire patri??tic.
[edita] Pleyel com empresari
Pleyel va traslladar-se a Par??s l'any 1795. El 1797 hi va iniciar un negoci d'edici?? musical ("Maison Pleyel"), editant entre altres la integral de quartets de corda de Haydn (1801), aix?? com les primeres partitures miniatura per a estudi (la Biblioth??que Musicale). Aquest negoci va durar 39 anys, publicant al voltant de 4000 obres, incloent-hi obres de Boccherini, Beethoven, Clementi, i Dussek.
Pleyel va visitar Viena el 1805 en viatge de negocis, trobant-se amb el seu vell mestre Haydn i escoltant a Beethoven interpretar.
L'any 1807, Pleyel va esdevenir fabricant de pianos.
Es va retirar l'any 1824, recloent-se al camp, a 50 km de Par??s. Va morir l'any 1831, aparentment assabentat que el seu estil musical havia estat completament despla??at pel nou corrent rom??ntic. Va ser soterrat al cementeri P??re Lachaise de Par??s.
[edita] Obres
Pleyel ??s un exemple del fenomen dels compositors, com ara Cherubini, Meyerbeer, i Thalberg, ??mpliament reconeguts en la seua ??poca per?? a hores d'ara quasi oblidats. D'acord amb aix??, durant el breu per??ode entre el "regnat" de Joseph Haydn i l'ascensi?? a la fama de Beethoven, Pleyel potser va ser el compositor m??s c??lebre d'Europa. La seua fama va at??nyer fins i tot les regions remotes d'Am??rica. Va haver-hi una Societat Pleyel a l'illa de Nantucket, en la costa de Massachusetts.
Com el seu mestre Haydn, Pleyel va ser prol??fic, component 41 simfonies, 70 quartets de corda, diversos quintets de corda i ??peres. Moltes d'aquestes obres daten del seu per??ode a Estrasburg, havent descendit la seua producci?? a partir del moment en qu?? va iniciar la seua carrera empresarial.
Recents estudis han suggerit que el tema utilitzat en les Variacions sobre un tema de Haydn, de Johannes Brahms, opus 56a, pertany a una obra de Pleyel, i no de Haydn.
Avui dia Pleyel continua sent conegut per les seues obres did??ctiques: generacions de d'estudiants principiants de viol?? i flauta aprenen interpretant els nombrosos duets que Pleyel va compondre per a aquests instruments.
[edita] Pianos Pleyel
L'empresa Pleyel et Cie va ser fundada per Ignaz Pleyel i continuada pel seu fill Camille (1788-1855), un virtu??s del piano que esdevingu?? soci del negoci de son pare l'any 1815. L'empresa va proveir els pianos utilitzats per Fr??d??ric Chopin, i fins i tot va construir una sala de concerts, la Salle Pleyel, en la que Chopin va donar els seus primers ??? i tamb?? l'??ltim ??? concerts a Par??s. A les darreries del Segle XIX, la casa Pleyel va llan??ar al mercat la primera arpa crom??tica. A principis del Segle XX, amb la insist??ncia de Wanda Landowska, va ajudar al reviscolament del clavec??. La casa Pleyel continua fabricant pianos avui dia.
[edita] Enlla??os externs
- Pleyel pianos (angl??s) (franc??s)
- Salle Pleyel, sala de concerts constru??da a finals de la d??cada de 1920, Par??s (angl??s) (franc??s)
- Plana web sobre els Pianos Pleyel per Stephen Birkett de la Universitat de Waterloo; inclou imatges de Pleyel i de pianos hist??rics de la casa Pleyel (angl??s)
- Plana web del Museu Ignaz Pleyel. Inclou biografia (alemany)
