Christoph Willibald Gluck

De Viquip??dia

Christoph Willibald Gluck, (Erasbach, Alt Palatinat, 2 de juliol de 1714 - Viena, 15 de novembre de 1787), va ser un compositor alemany de l'??poca cl??ssica. Professor de clavic??mbal i de cant de Maria Antonieta d'??ustria, futura reina de Fran??a, va aconseguir canviar el g??nere de l'??pera amb la seua famosa reforma, intentant introduir all?? natural i la veritat dram??tica, el que el va oposar als piccinistes, defensors de l'??pera italiana. Se'l considera un dels compositors m??s importants del classicisme, junt a Franz Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Karl Ditters von Dittersdorf, Franz Krommer i Carl Philipp Emanuel Bach.

[edita] Biografia

Gluck era el fill d'un forestal de l'Alt Palatinat bavar??s, antic militar al servei dels pr??nceps de Lobkowitz que, en deixar el servei, havia pres la professi?? tradicional de la fam??lia. Per?? no s'ha de pensar, com ho fan creure certes biografies, que era un miserable llenyater: el mateix compositor deia que era fill del cap d'Aig??es i Boscos, el que constitueix una bona interpretaci??, i ??s cer que son pare va morir for??a ric.

Christoph Willibald Gluck es va inscriure el 1731 a la facultat de filosofia de Praga. Per?? des tendra edat va mostrar dots per a la m??sica, que son pare s'ingeniava a contrariar. Havia apr??s tot sol la guimbarda, instrument poc soroll??s, ques es podia tocar d'amagat i, el 1734, va deixar la casa paterna i se n'an?? a Viena amb el prop??sit de fer-se m??sic.

Va ser a Mil??, on va arribar el 1735 i on va estudiar sota la direcci?? de Giovanni Battista Sammartini, on va fer interpretar la primera de les seus ??peres. Moltes altres van seguir en diferents ciutats d'It??lia, i despr??s a Londres en els anys 1745-1746. Va establir contacte amb Lord Middlesex, director de l'??pera, que es trobava encara al vell teatre de Haymarket. Gluck hi va donar amb un cert ??xits el gener de 1746 una ??pera sobre tema mitol??gic, La Caiguda dels Gegants (La Caduta de' Giganti), i despr??s, a l'abril del mateix any, Artamene, utilitzant materials de Tigrane, de 1743. En la seua estada londinenca, Gluck va descobrir la m??sica de Haendel ??? a qui se li va intentar enfrontar, perqu?? el Pr??ncep de Gal??les, que protegia l'??pera, mantenia un conflicte amb son pare el rei Jordi II, que al seu torn protegia Haendel ??? i va fer amistat amb el compositor Thomas Arne.

Gluck va deixar Anglaterra i va viatjar durant tres anys, principalment a Dresden, Copenhaguen, N??pols i Praga. El 1748, va fer interpretar amb un gran ??xit a Aix-la-Chapelle la seua Semiramide riconosciuta, sobre llibret de Metastasio. El 15 de setembre de 1750, va casar-se amb Maria Anna Pergin, filla d'un ric home de negocis de Viena. No van tenir fills, per?? van adoptar una filla, Marianne, nascuda el 1759 i morta prematurament el 1776.

Gluck va establir-se finalment a Viena el 1752 en qualitat de director d'oquestra del pr??ncep de Saxe-Hildburghausen, i despr??s com a mestre de capella. Va comen??ar a arranjar ??peres c??miques franceses per al teatre de la cort i a compondre divertimentos italians. En un principi, els seus amics van intentar sense ??xit obtenir per a ell un treball a la cort. Finalment, el 1759, va ser requerit pel teatre de la cort, i poc despr??s se li va assignar una pensi??.

Va con??ixer el poeta Ranieri de??? Calzabigi i el core??graf Gasparo Angiolini, i amb ells va compondre el ballet-pantomima Don Juan (1761). L'any seg??ent va compondre l'??pera Orfeo ed Euridice, que va suposar el que s'ha anomenat la ?? reforma de l'??pera ?? i que ha quedat com una de les seues obres mestres. El 1764 va estrenar una ??pera c??mica, La rencontre impr??vue, i l'any seg??ent dos ballets, i despr??s dues noves ??peres, sempre sobre llibret de Calzabigi, Alceste (1767) i Paride ed Elena (1770).

Aleshores va decidir aplicar les seues teories a l'??pera francesa, i el 1774, va compondre Iphig??nie en Aulide i Orph??e et Eurydice, versi?? francesa de la seua ??pera de 1762. Va ser un triomf, alhora que el punt de partida d'una controv??rsia amb els partidaris de la m??sica italiana, que van triar com a cap el compositor Niccol?? Vito Piccinni. La baralla va esclatar el 1777 amb Armide, que ve ser composta a continuaci?? de la versi?? francesa d'Alceste (1776) i que va ser seguida el 1779 pel major ??xit de Guck, Iphig??nie en Tauride, i el major dels seus fracassos, Echo et Narcisse.

Admirat pels seus contemporanis, com per exemple Joseph Martin Kraus, Gluck va posar fi a la seua carrera. Va revisar Iphig??nie en Tauride per a una versi?? alemanya i va compondre can??ons, per?? va renunciar a visitar Londres i va morir el 1787 a Viena.

[edita] Obres

• Artaserse (Artaxerx??s), llibret de Metastasio, estrenada a Mil?? el 26 de desembre de 1741
• Demetrio, llibret de Metastasio, estrenada a Ven??cia el 2 de de maig deg de 1742
• Demofoonte, llibret de Metastasio, estrenada a Mil?? el 6 de gener de 1743
• Tigrane, estrenada a Crema el 26 de setembre de 1743
• Sofonisba (o Siface), llibret de Metastasio et Silvani, estrenada a Mil?? el 18 de gener de 1744
• La Finta Schiava (L'Esclava fingida), en col??laboraci??, llibret de Silvani, estrenada a Ven??cia el 13 de maig de 1744
• Ipermestre, llibret de Metastasio, estrenada a Ven??cia el 21 de de novembre de de 1744
• Poro (Porus), llibret de Metastasio, estrenada a Tor?? el 26 de desembre de 1744
• Ippolito, estrenada a Mil?? el 31 de gener de 1745
• La Caduta de' Giganti (La Caiguda dels Gegants), llibret de l'abat Vanneschi, estrenada al Teatre de Haymarket a Londres el 7 de gener de 1746
• Artamene, ??pera en 3 actes, llibret de l'abat Vanneschi, estrenada al Teatre de Haymarket a Londres el 4 de mar?? de 1746
• Le Nozze d'Ercole e d'Ebe (Les Noces d'H??rcules i d'Hebe), ??pera, llibret an??nim, estrenada a Pillnitz el 29 de juny de 1747
• Semiramide riconosciuta, ??pera, llibret de Metastasio, estrenada a Aix-la-Chapelle el 5 de maig de 1748
• La Contesa de' Numi (La Disputa dels D??us), serenata en 2 parts, estrenada a Charlottenborg el 9 d'abril de 1749
• Ezio (A??tius), llibret de Metastasio, estrenada a Praga el 26 de desembre de 1749
• Issipile (Hypsipyle), llibret de Metastasio, estrenada a Praga el 1751-1752
• La Clemenza di Tito, estrenada a N??pols el 4 de novembre de 1752
• Orfeu i Eur??dice, estrenada a Viena el 5 d'octubre de 1762 i, posteriorment, a Par??s en versi?? francesa el 2 d'agost de 1774
• Les P??lerins de la Mecque ou La Rencontre impr??vue, estrenada al Burgtheater de Viena el 1764
• Iphig??nie en Aulide, estrenada a Par??s el 1774
• Alceste, estrenada el 1767 a Viena, i el 1776 a Par??s (versi?? francesa).
• Iphig??nie en Tauride, estrenada a Par??s el 18 de maig de 1779

[edita] Enlla??os externs

Biografia (angl??s)