Cos?? fan tutte
De Viquip??dia
| Cos?? fan tutte | |
| Llengua original: | itali?? |
| G??nere: | opera buffa |
| M??sica: | Wolfgang Amadeus Mozart |
| Llibret: | Lorenzo Da Ponte |
| Actes: | dos |
| Estrena: | 26 de gener de 1790 |
| Teatre: | Burgtheater de Viena |
| Estrena Liceu: | 4 de gener de 1930 |
|
Personatges:
|
|
|
S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena
|
|
Cos?? fan tutte ossia La scuola degli amanti (Aix?? fan totes o L'escola dels amants) ??s una ??pera bufa en dos actes, composta per Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1790. El llibret va ser escrit per Lorenzo Da Ponte. Porta per n??mero de cat??leg el KV 588. Va ser composta per suggeriment de l'Emperador Josep II d'Habsburg. Origin??riament, l'havia d'haver compost el col??lega de Mozart, Antonio Salieri, qui va preparar la m??sica del primer acte, per a posteriorment rebutjar-la. L'estrena va tenir lloc en el Burgtheater de Viena, el 26 de gener de 1790.
El tema de l'??pera ??s l'intercanvi de parelles, molt popular en el segle XIII. Anteriorment aquest tema ja havia estat tractat amb abund??ncia, per exemple al Decamer?? de Boccaccio, o a Cymbeline de Shakespeare
La traducci?? literal del t??tol ??s "Aix?? fan totes" o "Totes fan el mateix". Aquestes paraules s??n cantades pels tres homes quan parlen del voluble amor femen??, en el segon acte, quadre III, just abans del finale. Alguns han vist en el t??tol i l'argument de l'??pera una certa de misog??nia per part de Mozart i Da Ponte.
Musicalment parlant, els cr??tics destaquen la simetria de Cos??: dos actes, tres homes i tres dones, dues parelles, dos personatges addicionals (Don Alfonso i Despina), pr??cticament el mateix nombre d'??ries per a tots els solistes. Per a altres cr??tics, la simetria era un valor propi de l'??pera italiana del segle XVIII i per tant poc destacable (R. Alier). Tots coincideixen a destacar l'abund??ncia de parts dedicades als conjunts: a banda dels finals, Mozart hi va compondre sis duos, cinc trios, un quartet, dos quintets i tres sextets.
Taula de continguts |
[edita] Sinopsi
La hist??ria t?? lloc a N??pols en el segle XVIII.
[edita] Acte I
Quadre I Terrassa d'un caf??. Ferrando i Guglielmo, dos oficials, manifesten que les seues n??vies (Dorabella i Fiordiligi, respectivament) els seran eternament fidels. Don Alfonso s'uneix a ells i fa una aposta amb els dos oficials, dient que ell pot provar en un sol dia que aquestes dues dones (com totes les dones) s??n volubles. Accepten l'aposta: els dos oficials fingiran que han estat cridats a la guerra; despr??s tornaran disfressats i cada un intentar?? enamorar a l'estimada de l'altre.
Quadre II Jard?? de la casa de les germanes. Les dues dones, que s??n germanes, estan lloant els seus enamorats. Don Alfonso arriba i anuncia les males not??cies: els oficials han estat cridats a la guerra. Ferrando i Guglielmo arriben, amb el cor trencat, i s'acomiaden d'elles. Conforme el vaixell s'allunya cap a alta mar, Alfonso i les dues germanes els desitgen un bon viatge, despr??s Alfonso, que s'ha quedat sol, canta un arioso contra la inconst??ncia de les dones.
Quadre III Sal?? de la casa de les germanes. Despina, la seua donzella, arriba i els pregunta qu?? va malament. Dorabella lamenta el seu turment per trobar-se sense el seu prom??s. Despina es burla de les germanes, i els aconsella prendre nous amants que reemplacen als antics. Despr??s de la seua marxa, arriba Don Alfonso. Tem que Despina reconega als homes malgrat les seues disfresses, aix?? que la suborna perqu?? l'ajude a guanyar l'aposta. Arriben els dos homes, disfressats com albanesos, amb bigots. Entren les germanes i s'alarmen per la pres??ncia d'homes desconeguts a la seua casa. Els albanesos intenten conquerir les germanes, arribant Guglielmo a vantar-se dels seus variats encants masculins. Ferrando, quan es queda sol, expressa la seguretat que hi guanyar?? l'aposta i lloa la seua estimada.
Quadre IV Jard?? de la casa. Les germanes es lamenten. Despina pregunta a Don Alfonso si li permet fer-se c??rrec del plans de seducci??. De sobte, entren els albanesos i amenacen d'enverinar-se si no se'ls permet cortejar a les germanes. Don Alfonso intenta calmar-los, per?? llavors beuen el ver?? i es desmaien. Poc despr??s, arriba un metge, que no ??s un altre que Despina disfressada, que, usant un gran imant, aconsegueix reviure als albanesos. Els homes, recuperats per?? simulant patir una al??lucinaci??, exigeixen un bes de les deesses que estan davant ells. Les germanes els rebutgen, tot i que Don Alfonso i el doctor les insten a fer-ho.
[edita] Acte II
Quadre I Habitaci?? de la casa. Despina demana a les germanes que accedisquen als desitjos dels albanesos; se'n va. A soles, Dorabella confessa a Fiordiligi que se sent temptada. No obstant, la seua germana es mant?? ferma.
Quadre II Jard?? de la casa. Dorabella i el disfressat Guglielmo estan emparellats, com els altres dos. La conversa ??s bastant inc??moda, i Ferrando es marxa amb Fiordiligi. Ara que estan sols, Guglielmo intenta cortejar a Dorabella. Aquesta no es resisteix i acaba entregant-li un medall??, amb el retrat de Ferrando al seu interior, a canvi d'una joia amb forma de cor. Ferrando t?? menys ??xit amb Fiordiligi, aix?? que s'enutja quan m??s tard descobreix que el medall?? amb el seu retrat ha estat tan r??pidament lliurat al nou amant. Guglielmo al principi simpatitza amb Ferrando, per?? despr??s presumeix, perqu?? la seua enamorada li ??s fidel.
Quadre III Sal?? de la casa. Dorabella admet la seua indiscreci??. Fiordiligi, disgustada, decideix seguir a l'ex??rcit per a trobar el seu enamorat. Abans que puga anar-se'n, no obstant, arriba Ferrando i segueix cortejant-la; al final, Fiordiligi acaba en els seus bra??os. Guglielmo queda afligit. Ferrando es burla d'ell, de la mateixa manera que Guglielmo havia fet abans amb ell. Don Alfonso, guanyador de l'aposta, diu que les perdonen, perqu?? al remat ???Cos?? fan tutte??? (???Totes les dones fan el mateix???), i aix?? ho acaben admetent Ferrando i Guglielmo.
Quadre IV. Menjador de la casa, preparat per a les noces. Despina i Don Alfonso estan preparant la cerim??nia. Despina, disfressada de notari, presenta el contracte de matrimoni, i tots el signen. De sobte se sent m??sica militar a la llunyania, anunciant la tornada dels oficials. Don Alfonso confirma els temors de les joves: Ferrando i Guglielmo tornen. Els albanesos corren a amagar-se (en realitat, per a canviar-se la disfressa). Tornen al seu uniforme d'oficial i manifesten el seu amor. Don Alfonso els ensenya el contracte de matrimoni, i, quan el llegeixen, s'enutgen. Llavors se'n van i tornen poc despr??s amb part de les disfresses. Es descobreix que el notari era en realitat Despina i les germanes s'adonen que han estat enganyades. Al final, tot es perdona, i el grup sencer canta a la capacitat humana d'acceptar tots els moments de la vida, tant els bons com els dolents, amb la moralitat: feli?? aquell que tot ho veu pel costat bo.
[edita] An??lisi musical
| Les ??peres de Wolfgang Amadeus Mozart |
|---|
Die Schuldigkeit des ersten Gebotes (1767) |
[edita] Instrumentaci?? original
L'orquestra consisteix en corda, flautes, clarinets, obo??s, trompes, fagots, trompetes i timbals.
[edita] Llibret
El llibret Cos?? fan tutte ??s obra de Lorenzo Da Ponte. Va ser la tercera col??laboraci?? magistral entre llibretista i compositor. Sembla que el tema va ser indicat pel propi emperador Josep II, que havia encarregat l'??pera. Da Ponte va usar una trama molt lineal, sense episodis secundaris, amb els t??pics de l'??pera bufa. El tema de la fidelitat de les n??vies posada a prova tenia antecedents en l'??pera bufa, amb Wieland i Goldini. Per??, molt abans, ja va ser tractat per Ovidi i Ariosto.
[edita] Estructura musical
Despr??s d'una obertura que expressa el to juganer de l'??pera, se succeeixen n??meros individuals i de conjunt. S'aprofundeix la tend??ncia de substituir progressivament les ??ries per n??meros col??lectius.
De les dotze ??ries i una cavatina, destaquen:
- Les dues ??ries de Despina (n??m. 12: In uomini, in Soldati) i (n??m. 19: Una donna a quindici anni).
- Les dues ??ries de Fiordiligi, grans escenes virtuos??stiques, que parodien l'estil de l'??pera seria: (n??m. 14: Come scoglio immoto resta) i (n??m. 15: Per piet??, ben mio, perdona).
- Les tres ??ries de Ferrando, en particular la primera d'elles, dol??a i delicada: n??m. 17: Un'aura amorosa del nostro tesoro, n??m. 24: ah, lo veggio! i n??m. 27: Tradito, schernito dal perfido cor.
Per?? la trama avan??a amb n??meros de conjunt: un sextet, dos quintets, un quartet, cinc tercets, cinc duets, un duettino i dos finals. El moment m??s sublim potser ser?? el breu tercet entre Fiordiligi, Dorabella i Don Alfonso (n??m. 10), Soave sia il vento.
No obstant, hi ha altres conjunts que cal destacar:
- N??m. 1 Tercet: La mia Dorabella capace non ??
- N??m. 4 Duo Fiordiligi i Dorabella: ah guarda sorella
- N??m. 6 Quintet: Sento, oh, Dio, ce hac questo piede
- N??m. 9 Quintet: Di scrivermi ogni giorno
- N??m. 13 Sextet: Alla bella Despinetta
- N??m. 22 Quartet: La mano a medate, movetevi un po
- N??m. 23 Duo Guglielmo i Dorabella: Il core vi dono
- N??m. 29 Duo Fiordiligi i Ferrando: Fra gli amplessi
- N??m. 31 Final: Fate presto, o cari amici
[edita] Estrena
Es va compondre per al carnestoltes de 1790, per enc??rrec de l'emperador Josep II. L'??xit de va ser discret. La mort de l'emperador Josep II va interrompre les representacions. Cos?? fan tutte es va representar nom??s una desena de vegades. La cr??tica tampoc la va rebre amb particular inter??s, perqu?? semblava un retroc??s respecte a les dues ??peres anteriors, Les noces de F??garo i Don Giovanni. Al llarg del segle XIX, l'??pera va ser rebutjada, pel seu argument considerat immoral, patint diversos retalls i modificacions el llibret. Va ser versionada diverses vegades a l'alemany. Despr??s de la Segona Guerra Mundial ha recuperat la seua posici?? en el repertori oper??stic.
[edita] Valoraci??
Es tracta de la tercera col??laboraci?? entre Mozart i Lorenzo Da Ponte, i la m??s incompresa de les seues creacions conjuntes. No hi ha una densa trama dram??tica, ni personatges complexos en qu?? aprofundir.
Des del punt de vista narratiu, Mozart se centra en la simetria dels personatges i de les situacions, en un ???joc d'equilibris narratius i de correspond??ncies musicals???. Pel que fa a la perspectiva musical, s'ha considerat la m??s bella de les seues ??ltimes ??peres, presenta ???novetats en el tractament orquestral???, perqu?? ???aconsegueix aqu?? una nova perfecci?? sonora, et??ria, transparent, enrarida, que acompanya m??rbidament a l'estilitzaci?? descriptiva: accentuacions discretes, matisos, sobreentesos en compte de violents subratllats d'afectes??? (A. Poggi).
Es tracta d'una obra que fascina pel seu ???joc de simetries, l'encant de les seues ??ries, les seues magn??fiques parts de conjunt i la malenconia del seu final feli????? (Lucca Tutino).
[edita] Adaptacions
L'obra teatral Cos??, escrita pel dramaturg Louis Nowra, representa malalts mentals que representen aquesta ??pera.
Com ocorre amb altres m??siques de Mozart, s'han utilitzat fragments d'aquesta ??pera en diverses pel??l??cules. Entre les m??s recents, cal citar Closer, de 2004 i The House of Mirth, de 2000, en la que poden sentir-se l'obertura i les peces ???La mia Dorabella??? i ???Soave sia il vento???.
[edita] Discografia
Entre els abundants enregistraments existents d'aquesta ??pera, les guies de m??sica cl??ssica destaquen dos:
- Amb direcci?? de Herbert Von Karajan, amb Elisabeth Schwarzkopf, N. Merriman, L. Otto, L??opold Simoneau, R. Panerai i S. Bruscantini, Cor i Orquestra Philharmonia (EMI, 1955).
- Amb direcci?? de Karl B??hm, amb Elisabeth Schwarzkopf, Christa Ludwig, H. Steffek, Alfredo Kraus, Giuseppe Taddei i Walter Berry, Cor i Orquestra Philharmonia (EMI, 1962)
A banda d'aquestes, hi ha altres igualment citades ben sovint:
- Amb direcci?? de Karl B??hm, amb Llisa della Casa, CH. Ludwig, E. Loose, E. Kunz, A. Dermota, P. Sch??ffler, Cor de l'??pera de Viena i Orquestra Filharm??nica de Viena (Decca, 1955)
- Amb direcci?? de sir Colin Davis, amb Montserrat Caball??, Janet Baker, Ileana Cotrubas, W. Ganzarolli, Nicolai Gedda, R. Van Allan, Orquestra i cor del convent Garden de Londres (Philips, 1973)
- Amb direcci?? de Nikolaus Harnoncourt, amb CH. Margiono, D. Ziegler, A. Steiger, D. Van Der Walt, G. Cachemaille, Th. Hampson, Cor de l'??pera Neerlandesa, Orquestra del Concertgebouw (Teldec, 1991).
- Amb direcci?? de Bernard Haitink, amb Vaness, Ziegler, Watson, Aler, Duesing, Desderi, Cor de Glyndebourne, Orquestra Filharm??nica de Londres, HMV
- Amb direcci?? d'Arnold ??stman, amb Yakar, Resick, Naf??, Winberg, Krause, S??ller, Cor i orquestra del teatre de la Cort de Drottningholm.
[edita] Bibliografia
- Cos?? fan tutte, Roger Alier, Ediciones Punto Clave, 1988. ISBN 84-405-0342-3
- Alier, R., Heilbron, M. i Sans Rivi??re, F., La discoteca ideal de la ??pera, Planeta, Barcelona, 1995. ISBN 84-08-01285-1
- McLeish, K., McLeish, V. i Reverter, A., La discoteca ideal de la m??sica cl??sica, Planeta, Barcelona, 1996. ISBN 84-08-01038-7
- Poggi, A. I Vallora, E., Mozart. Repertorio completo, Ediciones C??tedra, 1994. ISBN 84-376-1258-6
- Mart??n Triana, J. M.A, El libro de la ??pera, Alianza Editorial, Madrid, 1987. ISBN 84-206-0284-1
- Valentin, E., Gu??a de Mozart, Alianza Editorial, Madrid, 1988. ISBN 84-206-0362-7
- La magia de la ??pera (Lucca Tutino, Cat??leg Philips Classics), 1993
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Llibret i notes a Kareol.
- (castell??) P??gina d'aquesta ??pera en El Poder de la Palabra, amb audici?? del trio ???Soave sia il vento???
- (itali??) Llibret en Karadar
- (itali??) Llibret en OperaGlass
- (alemany) Llibret
- Discografia
- Partitures
- Fragments en you tube
- (angl??s) article ???Mozart'S Ingenuity in "Come scoglio"??? (???La ingenu??tat de Mozart en l'??ria "Come scoglio"???), per Bj??rn Hovik, a MozartForum
- (itali??) Trama i altres informacions Cos?? fan tutte
- Cos?? fan tutte Obra completa en Mp3 Creative Commons
