Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Elisabeth Schwarzkopf - Viquip??dia

Elisabeth Schwarzkopf

De Viquip??dia

Elisabeth Schwarzkopf (Jarocin, ciutat de Pr??ssia i actualment de Pol??nia), 9 de desembre, 1915 - Schruns, Vorarlberg, 3 d'agost de 2006), va ser una soprano alemanya (tot i que que posteriorment va adquirir la nacionalitat brit??nica). Va ser una de les sopranos m??s destacades del per??ode posterior a la Segona Guerra Mundial, molt admirada per les seues interpretacions d'obres de Mozart, Strauss i Hugo Wolf.

Taula de continguts

[edita] Biografia i carrera

Era filla de Friedrich Schwarzkopf, professor d'institut prussi?? amb mentalitat r??gida que li va transmetre la seua intransig??ncia i la seua passi?? per la llengua alemanya; sa mare, Elisabeth Fr??hling, li va proporcionar un ferma o??da musical i una voluntat de ferro. Va ser batejada com Olga Maria Elisabeth Frederike Schwarzkopf. Des dels deu anys, llegia les partitures perfectament i s'acompanyava ella mateixa al piano, mentre cantava en concerts d'aficionats. Va interpretar la seua primera ??pera l'any 1928, com Eur??dice en una producci?? escolar de l'obra Orfeu i Eur??dice, de Gluck a Mag??ncia. L'any 1934 va comen??ar estudis musicals en la Hochschule f??r Musik de Berl??n, primer com a mezzosoprano en haver-ho decidit aix?? la seua primera professora, Lula Miss-Gmeier. Sa mare va protestar amb fermesa, i va aconseguir que Elisabeth fora acceptada a la classe del professor Egonof com a soprano de coloratura. Posteriorment, va estudiar amb la soprano de coloratura, Maria Ivog??n aix?? com amb el seu marit, el pianista acompanyant Michael Raucheisen.

[edita] Primeres fites

Va cantar a l'??pera Estatal de Berl??n des de 1938 fins a 1942. Va debutar professionalment el 15 d'abril de 1938, com la Segona Donzella-flor (Primer Grup) de Klingsor en l'Acte II de Parsifal de Richard Wagner, sota la batuta de Karl B??hm; despr??s com un dels tres patges de La flauta m??gica . Com altres joves artistes alemanys, es va inscriure l'any 1935 al sindicat d'estudiants nazis i tres anys despr??s en el Partit Nazi, una decisi?? que va motivar que f??ra boicotejada en els Estats Units durant anys i que va continuar suscitant controv??rsia fins a la seua mort.[1]

Invitada per Karl B??hm, l'any 1942, es va unir a l'??pera Estatal de Viena, on va interpretar papers com la Konstanze de El rapte en el serrall de Mozart, Musetta i despr??s Mim?? a La Boh??me de Giacomo Puccini, i Violetta a La Traviata de Giuseppe Verdi. En aquesta ??poca la van dirigir Karl B??hm, Josef Krips i Herbert Von Karajan. La seua carrera es va veure interrompuda per un brot de tuberculosi que va haver de superar durant dos anys en un sanatori dels Monts Tatra, en el sud de Pol??nia. L'any 1944 es va convertir en la principal soprano de l'??pera Estatal de Viena, estrenant els papers de Rosina (El barber de Sevilla de Rossini), Blondine (El rapte en el serrall) i Zerbinetta (Ariadne auf Naxos de Richard Strauss). Despr??s de la derrota d'Alemanya en la guerra va haver de passar, com altres artistes de l'??poca (per exemple, Wilhelm Furtw??ngler), per un tribunal de desnazificaci??.

[edita] Carrera posterior

Entre 1947 i 1948, Schwarzkopf va apar??ixer en una gira amb l'??pera Estatal de Viena a Londres, a la Royal Opera House Covent Garden el 16 de setembre de 1947, com Donna Elvira de Don Giovanni de Mozart. Aquest mateix any va debutar en el paper de Susana (Les noces de F??garo, de Mozart) en el Festival de Salzburg. A La Scala va debutar el 28 de desembre de 1948, com la Comtessa de Les bodes de Figaro, que va esdevenir un dels seus papers m??s destacats. Va debutar oficialment en la Royal Opera House el 16 de gener de 1948, com Pamina en La flauta m??gica de Mozart, en representacions cantades en angl??s, i a La Scala el 29 de juny de 1950, cantant la Missa Solemnis de Beethoven. Aquest mateix any es va estrenar com Marcelline en Fidelio de Beethoven, sota la batuta de Furtw??ngler.

L'associaci?? de Schwarzkopf amb el teatre milan??s a principis dels anys 50 li va permetre cantar certs papers a l'escenari que mai m??s va tornar a interpretar: M??lisande en Pell??as et M??lisande, Jole en Eracle de H??ndel, Marguerite en el Faust de Gounod, Elsa Lohengrin de Wagner, aix?? com la seua primera Mariscala en Der Rosenkavalier (El cavaller de la rosa) el 1952, de R. Strauss, i la seua primera Fiordiligi en Cos?? fan tutte de Mozart en la Piccola Scala.

L'11 de setembre de 1951, va apar??ixer com Anne Trulove a l'estrena mundial de The Rake's Progress (La carrera del llibert??), d'Igor Stravinski.

Es va casar amb el productor de m??sica cl??ssica Walter Legge, el 19 d'octubre de 1953 a Epsom, Surrey. No van tenir fills. Ell va morir l'any 1979.

Va oferir un recital el 5 de novembre de 1952 a Ciutat de M??xic, amb Mart??n Imaz al piano. En el Carnegie Hall va donar el seu primer recital nord-americ?? (1953). Aqueix mateix any, per al cinquantenari de la mort de Verdi, va cantar el R??quiem, sota la direcci?? de Victor de Sabata. Aquest mateix any, va estrenar Trionfo d'Afrodita de Carl Orff. El 1955 ??s la Mariscala en Der Rosenkavalier (debut en l'??pera de San Francisco) i Alice Ford en Falstaff de Verdi. El 1957, sota la direcci?? de Tullio Serafin, ??s Li??, (Turandot de Puccini) al costat de Maria Callas en el paper protagonista. No va ser fins al 19 de desembre de 1964 quan va debutar en el Metropolitan Opera, tamb?? com la Mariscala.

Els seus papers m??s destacats com a cantant d'??pera van ser mozartians: Donna Elvira (Don Giovanni), Fiordiligi (Cos?? fan tutte), Comtessa Almaviva (Les bodes de F??garo), i straussians: Zerbinetta (Ariadne auf Naxos), paper de coloratura i, posteriorment, la Mariscala, (Der Rosenkavalier), de soprano l??rica o l??rico-dram??tica, aix?? com el de Comtessa Madeleine en Capriccio. Fin s i tot va portar el paper de la Mariscala al cinema, en la pel??l??cula Der Rosenkavalier (1962), amb direcci?? de Paul Czinner.

Durant tota la seua carrera, va divulgar el lied alemany en nombrosos recitals, amb obres de Beethoven, Gl??ck, Mahler, Mendelssohn, Mozart, Max Reger, Schubert, Schumann, Richard Trunk, Hugo Wolf o Hermann Zilcher, que va deixar per a la posteritat en enregistraments insuperables. Cal destacar tots els enregistraments realitzats amb el pianista Gerald Moore, els cantats amb les sopranos Irmgard Seefried o Vict??ria dels ??ngels, la mezzosoprano Christa Ludwing i el bar??ton Dietrich Fischer-Dieskau (Knaben Wunderhorn de Mahler i Deutsche Volkslieder de Brahms) sense oblidar les col??leccions llegend??ries: recital Schubert el 1952 amb Edwin Fischer; recital Hugo Wolf, amb Wilhelm Furtw??ngler al piano el 1953; recital Mozart el 1956 amb Walter Gieseking; Knaben Wunderhorn amb George Szell i Fischer-Dieskau el 1968 ??? I, sobretot, la seua pe??a m??s recordada: Vier letzte lieder (Quatre darrers lieder) de Richard Strauss, que va canbtar per primera vegada l'any 1951 amb l'Orquestra Filharm??nica de Viena sota la direcci?? de Paul Kletzki [2], i dels que va deixar un enregistrament datat l'any 1966, d'absoluta refer??ncia, amb George Szell dirigint.

El 20 de febrer de 1967, junt amb el bar??ton Fischer-Dieskau i la soprano Vict??ria dels ??ngels va celebrar la gala de comiat del pianista Gerald Moore, amb ocasi?? del seu retir, en el Royal Festival Hall de Londres. D'aquesta jornada queda un enregistrament antol??gic de lieder, si b?? ??s famosa pel Duetto buffo di due gatti, atribu??t a Rossini, que interpreten a duo Schwarzkopf i dels ??ngels.

Schwarzkopf es va retirar dels escenaris d'??pera l'any 1971, amb una actuaci?? al Teatre de la Moneda de Brussel??les el 31 de desembre, en el seu rol m??s significatiu: el de la Mariscala. En els anys seg??ents es va centrar en el lied, acomiadant-se d'aquests recitals el 17 de mar?? de 1979 a Zuric.

Despr??s, es va dedicar a l'ensenyament i va donar classes magistrals al voltant del m??n, en particular en la Juilliard School de Nova York. Tenia fama de ser extremadament exigent; alguns van arribar a considerar els seus m??todes innecess??riament aspres. Entre els seus alumnes, cal citar a Ren??e Fleming, Thomas Hapson, Matthias Goerne, Maria Venuti, Maxim Heller, Fany Solter, Mitsuko Shirai, Niell Du Preez, Uwe Heilmann, Andreas Reibenspies i Cornelius Hauptmann.

Despr??s de viure en Su??ssa durant molts anys, es va traslladar a Vorarlberg, la prov??ncia m??s occidental de ??ustria. Schwarzkopf va morir mentre dormia a la nit del 2 al 3 de agost de 2006 a la seua casa de la vila de Schruns, a Vorarlberg, a l'edat de noranta anys.

Va ser admirada pel seu art i la seua atemporal bellesa. Herbert Von Karajan va declarar que era ???probablement la millor cantant d'Europa??? .[3]

El cr??tic Edward Greenfield ha assenyalat que ???Era una de les m??s grans cantants. Combinava totes les qualitats que s'esperen d'una gran soprano. El que la feia tan especial era el seu timbre ??nic en la veu i la seua resposta ??nica a les paraules, particularment en alemany, junt amb el seu gran carisma i bellesa. Era tamb?? una actriu meravellosa??? [4]

El seu perfeccionisme prussi?? va ser destacat per Gerald Moore, pianista que la va acompanyar en innumerables recitals: era la persona ???m??s cruelment autocr??tica que es puga imaginar??? (???Guardian Unlimited???, Charlotte Higgins, 03/08/2006). Per aix?? en una de les seues ??ltimes entrevistes va declarar que ???mai vaig ser prou bona??? (???El Universal???, Fernando D??ez, 29/08/2006).

[edita] Distincions i premis

  • 1950: Medalla Lilli Lehmann, Salzburg
  • 1959: L' ???Orfeo d'Oro???, M??ntua
  • 1969: ???Orph??e d'Or??? de l'Acad??mia del disc l??ric, Par??s
  • 1961: Premi Edison de la Societat per a la Divulgaci?? dels Enregistraments, Amsterdam
  • 1961: t??tol ???Cantant de cambra alemanya???
  • 1964: Membre honorari de la Reial Acad??mia Sueca de M??sica, Medalla ???Litteris et artibus??? concedida pel rei suec Gustau Adolf VI.
  • 1967: Premi d'Estocolm a la millor soprano europea
  • 1971: Medalla Hugo Wolf
  • 1974: Gran Creu de Servei Federal
  • 1982: Medalla Mozart de la ciutat de Frankfurt
  • 1983: Medalla Vierte le Merite.
  • 1986: comandant de l'Orde de les Arts i les Lletres
  • 1991: Medalla Mozart de la UNESCO
  • 1992: Dama de l'Orde de l'Imperi Brit??nic per la Reina Isabel II.
  • 2002: Medalla de la ciutat de Viena

Va ser nomenada doctora honoris causa a les universitats de Cambridge (1976), la Universitat nord-americana de Washington (1982) i la Universitat de Glasgow (1990).

[edita] Discografia

Ha deixat una discografia considerable, tant en quantitat com en qualitat, sent apreciats sobretot els seus rols de Mozart i R. Strauss, els seus dos enregistraments comercials dels Quatre ??ltims lieder de R. Strauss i, en egeneral, la seua dedicaci?? al lieder, especialment els de Hugo Wolf.

Els seus enregistraments d'??pera m??s destacats, segons la Guia Penguin, s??n:

  • Leh??r: opereta Die lustige Witwe (La viuda alegre), amb Gedda, Kunz, Loos, Kraus, ..., Orquestra i Cor Philharmonia, dirigits per Matacic (1953).
  • Mozart: ??pera Cos?? fan tutte, en dos enregistraments: un amb Ludwig, Steffek, Kraus, Taddei, Berry, Orquestra i Cor Philharmonia, dirigits per Karl B??hm. EMI (1962); i un altre amb Otto, Merriman, ... l'Orquestra i Cor Philharmonia, dirigits per Karajan, tamb?? per a EMI (1954).
  • R. Strauss:
    • ??pera Ariadne auf Naxos, amb Schock, Streich, Doench, Seefried, Cuenod, Orquestra Philharmonia, dirigits per Karajan (1954).
    • ??pera Der Rosenkavalier, amb Ludwig, Stich-Randell, Edelmann, Wechter, Orquestra i Cor Philharmonia, direcci?? de Karajan. EMI
  • ???Elisabeth Schwarzkopf sings operetta' (amb l'Orquestra i Cor Philharmonia, dirigits per Ackermann). EMI

Altres enregistraments:

  • Brahms: Deutsche Volkslieder (Can??ons folkl??riques alemanyes) , junt amb Fischer-Dieskau i G. Moore. Es tracta d'un enregistrament de refer??ncia, perqu?? pocs cantants poden igualar-se a Schwarzkopf i Fischer-Dieskau en la seua imaginaci?? musical i profunda comprensi?? dels textos que estan interpretant.
  • Mozart: Don Giovanni, amb Eberhard Waechter, Joan Sutherland i direcci?? de Carlo Maria Giulini (EMI Classics)
  • Engelbert Humperdinck: H??nsel und Gretel, amb Elisabeth Gr??mmer, i direcci?? d'Herbert Von Karajan (EMI Classics)
  • Schubert: Lieder: An Die Musik; An Sylvia; Auf dem Wasser zu singen; Ganymed; Gretchen am Spinnrade; Im Fr??hling; Die junge Nonne; Das Lies im Gr??nen; Der Musensohn; Nachtviolen; N??he des Geliebten; Wehmut, amb Edwin Fischer al piano, per a EMI.
  • Johann Strauss: Die Fledermaus , amb Nicolai Gedda, Erich Kunz, i direcci?? d'Herbert Von Karajan
  • R. Strauss:
    • Vier letzte Lieder (Quatre ??ltims lieder), lieder orquestrals, amb l'Orquestra Simf??nica de Berl??n i l'Orquestra Simf??nica de Londres, dirigides per George Szell (1966). EMI
    • Capriccio, amb Eberhard Waechter, Dietrich Fischer-Dieskau, i direcci?? de Wolfgang Sawallisch (EMI Classics)
  • Hugo Wolf: Italianisches Liederbuch (1966-1967) i Spaniches Liederbuch, junt amb D. Fischer-Dieskau i Gerald Moore. (EMI Classics)

[edita] Cites

  • (Despr??s de ser preguntada per Peter Sellars) "Hi ha noms que no vull que s'esmenten en ma casa. No pronuncieu aquest nom en la meua pres??ncia. He vist el que ell fa, i ??s criminal. Com solia dir el meu marit, fins ara ning?? no ha gosat anar al Museu del Louvre a pintar un grafit sobre la Mona Llisa, per?? alguns directors d'??pera estan fent un grafit sobre obres mestres." ??? Entrevista a Newsweek, 15 d'octubre de 1990.
  • "molts compositors actuals no saben el que ??s una gola humana. A Bloomington, Indiana, vaig ser invitada a escoltar m??sica escrita en quarts de to per a quatre arpes i veus. Vaig haver de fugir de la sala per a no emmalaltir." ??? Entrevista a Newsweek, 15/10/1990.

[edita] Curiositats

  • Quan la van invitar, l'any 1958, a escollir els seus vuit enregistraments favorits en el programa de la BBC Desert Island Discs (Discos per a una illa deserta), Schwarzkopf va triar set dels seus mateixos treballs per al disc, perqu?? li recordaven la gent amb qu?? havia treballat. Aquesta elecci?? aparentment narcisista va estar influ??da pel seu esp??s Walter Legge.[5] En privat, va assenyalar que li disgustaven la major part dels seus discos.
  • Una llegenda urbana bastant estesa sost?? que ??s tia del militar nord-americ?? Norman Schwarzkopf, tal i com es va publicar en alguns obituaris. No obstant, els avis de Norman Schwarzkopf s'anomenaven Julius George Schwarzkopf i Agnes Sarah Schmidt, mentre que els pares d'Elisabeth s'anomenaven Friedrich Schwarzkopf i Elisabeth Fr??hling.[6] A m??s, Elisabeth era filla ??nica.

[edita] Per a saber-ne m??s

  • (alemany) Hauert, R., Gavoty, B.: Elisabeth Schwarzkopf. Frankfurt am Main, Kister 1957
  • (angl??s) Jefferson, A., Elisabeth Schwarzkopf Northeastern University Press (agost de 1996) ISBN 1-55553-272-1 Chapter One extract
  • (alemany) Jefferson, A., Elisabeth Schwarzkopf. Die Biographie. Langen/M??ller 1996, 400 S., 46 s/w Fotos, ISBN 3-7844-2586-0
  • (angl??s) Legge, W.; Schwarzkopf, E.; ed. Sanders, A., Walter Legge: Words and Music Routledge (1998) ISBN 0-415-92108-2
  • (alemany) Legge, W., i Schwarzkopf, E.: Geh??rtes. Ungeh??rtes. Memoiren. M??nchen, Noack-H??bner 1982, 333 S.
  • (angl??s) Sanders, A., i Steane, J. B., Elisabeth Schwarzkopf: A Career on Record Amadeus Pr (gener de 1996) ISBN 0-931340-99-3
  • (franc??s) Schwarzkopf, E., Les autres soirs Tallandier (16 d'agost del 2004) ISBN 2-84734-068-8
  • (angl??s) Schwarzkopf, E., On and Off The Record: A Memoir of Walter Legge Faber and Faber Ltd (31 de desembre de 1982) ISBN 0-571-11928-X; Scribner (mar?? de 1982) ISBN 0-684-17451-0; (r??stica) ISBN 0-571-14912-X; University of British Columbia Press (1 de gener del 2002) ISBN 1-55553-519-4. Tradu??t al franc??s, amb autoritzaci?? de la cantant, com La voix de mon ma??tre.

[edita] Notes i refer??ncies

  1. ??? The Guardian (Michael H Kater) Triumph of the wilful 24 August 2006
  2. ??? Notes de John B. Steane, 1998, a la reedici?? dels Quatre darrers lieder a Great Recordings of the Century, EMI Records LTd.
  3. ??? Obituari a Elmundo.Es
  4. ??? article de Charlotte Higgins per a The Guardian Unlimited
  5. ??? The Independent letters Page (Colin Cooper) Schwarzkopf and Callas: no rivalry 7 d'agost del 2006
  6. ??? Aquest mite urb?? s'inclou, per exemple, en William J. Kole Famed Soprano Elisabeth Schwarzkopf Dies Associated Press obituari via Forbes, 3 d'agost de 2006, i Tom Huizenga, Soprano Schwarzkopf Dies at 90 (link to audio), National Public Radio, 3 d'agost del 2006.

[edita] Enlla??os externs