Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Dietrich Fischer-Dieskau - Viquip??dia

Dietrich Fischer-Dieskau

De Viquip??dia

Dietrich Fischer-Dieskau (Berl??n, 28 de maig de 1925), ??s un bar??ton, director d'orquestra i music??leg alemany.

??s un dels millors cantants de lieder de la seua generaci??, si no de tot el segle XX. ??s molt admirat per les qualitats tonals i matisos de color en la seua veu. Ha interpretat molts papers oper??stics. El seu repertori ??s extremadament ampli, cobrint totes les ??poques i g??neres.

Taula de continguts

[edita] Primers anys

Fischer-Dieskau va n??ixer al barri berlin??s de Zehlendorf, fill d'Albert i Dora. Va comen??ar a cantar sent un infant, rebent classes de piano a partir dels nou anys, i de cant, des dels setze. L'any 1942 va proseguir els seus estudis vocals en la ???Hochschule f??r Musik??? de Berl??n amb Hermann Weissenborn, qui va veure en ell un artista de veu i intel??lig??ncia poc comunes.

El seu primer recital p??blic, a Berl??n el 1943, va ser interromput per un bombardeig de la RAF. Aquest mateix any, acabats els seus estudis de secund??ria i despr??s d'un semestre al Conservatori de Berl??n, va ser cridat a files, incorporant-se a la Wehrmacht. Va ser capturat pels nord-americans al Nord de It??lia l'any 1945 i va passar dos anys com presoner de guerra. Al camp de presoners, va aprendre moltes obres, incloses Dichterliebe (Amor de poeta) de Schumann i Die Sch??ne M??llerin (La bella molinera) de Schubert, cantant-les en nombroses ocasions als soldats alemanys que enyoraven la seva llar.

[edita] Carrera com a cantant

L'any 1947, va tornar a Alemanya, on va comen??ar la seua carrera professional cantant el R??quiem alemany de Brahms sense haver-lo assajat, perqu?? va ser el substitut d'??ltim moment per a un cantant que es trobava malalt. A la tardor d'aquell mateix any va donar el seu primer recital de lieder a Leipzig, i aviat va donar el seu exit??s primer concert en el Titania-Palas de Berl??n.

[edita] ??pera

A la tardor de 1948, Fischer-Dieskau va ser contractat com el principal bar??ton l??ric en l'??pera Estatal de Berl??n, debutant com Posa en el Don Carlos de Verdi sota la direcci?? de Ferenc Fricsay. Posteriorment, va apar??ixer com a invitat en les ??peres de Viena i Munic. Despr??s de 1949 va realitzar gira de concerts per Anglaterra, els Pa??sos Baixos, Su??ssa, Fran??a i It??lia. Va apar??ixer regularment en el Festival de Bayreuth entre 1954 i 1961 i en el Festival de Salzburg des de 1956 fins a principis de la d??cada de 1970.

Com a cantant d'??pera, va actuar principalment a Berl??n i en l'??pera Estatal de Baviera a Munic. Tamb?? va apar??ixer com a invitat de l'??pera Estatal de Viena, en la Royal Opera House; Covent Garden de Londres, on va debutar el 1965 amb el paper de Mandryka en Arabella, de Richard Strauss; en l'??pera Estatal d'Hamburg, al Jap??, i en el King's Theatre d'Edimburg durant el Festival d'Edimburg. La seua primera gira de concerts pels Estats Units d'Am??rica va ser l'any 1953.

Dins de l'ampli repertori que va conrear, cal destacar:

[edita] Lieder

El seu primer enregistrament es va produir l'any 1949: Vier ernste Ges??nge (Quatre cants seriosos), op. 121 de Brahms. Un dels seus primers discos va ser un recital d'Hugo Wolf amb una selecci?? de l' Italianisches Liederbuch (Llibre de can??ons itali??).

L'any 1951, va debutar en el Festival de Salzburg amb Lieder eines fahrenden Gesellen (Can??ons del camarada errant), de Mahler, sota la direcci?? de Wilhelm Furtw??ngler. Fischer-Dieskau ha interpretat a Mahler de la m?? de directors com Bruno Walter, Leonard Bernstein, Daniel Barenboim i Karl B??hm. Aquest mateix any va enregistrar dues cantates de Bach per a Arxiv Produktion, amb l'especialista en m??sica barroca, l'alemany Karl Ristenpart.

Aleshores va comen??ar la seua relaci?? art??stica amb el pianista Gerald Moore. Al llarg de vint anys van oferir nombrosos recitals de lieder, i van enregistrar molts discos, comen??ant, en els estudis EMI de Londres, amb Die Sch??ne M??llerin (La bella molinera). Moore es va retirar l'any 1967, per?? va deixar el seu retir per al projecte m??s ambici??s de la parella art??stica: enregistrar tots els lieder de Schubert per a veu masculina; aquesta integral va quedar conclosa l'any 1970. S??n molt apreciats els seus enregistraments de Die Sch??ne M??llerin i Winterreise (Viatge d'hivern). Afirma el cantant que les can??ons de Schubert,

?? ...estan plenes de color i possibilitats: gires entorn d'elles i t'aproximes al centre, per?? mai ho aconsegueixes. Schubert proporciona la perfecta uni?? de text i m??sica.  ??

Va donar el seu primer recital nord-americ?? de lieder en el Carnegie Hall de Nova York l'any 1964.

El 20 de febrer de 1967, Fischer-Dieskau, junt amb les sopranos Elisabeth Schwarzkopf i Vict??ria dels ??ngels van participar en una gala de comiat a Gerald Moore, amb ocasi?? del seu retir, en el Royal Festival Hall de Londres. D'aquesta jornada queda un enregistrament antol??gic de lieder, si b?? ??s c??lebre pel Duetto buffo di due gatti, atribu??t a Rossini, que interpreten a duo Schwarzkopf i dels ??ngels.

L'any 1965 va donar el seu primer recital acompanyat pel pianista Sviatoslav Richter. El pianista austr??ac J??rg Demus el va acompanyar en els seus enregistraments per a Deutsche Grammophon (DG) de la d??cada dels anys 1960, dels que destaca Winterreise de Schubert i Dichterliebe (Amor de poeta) de Schumann, de l'any 1965, que ja havia enregistrat l'any 1957. En els anys 1970 i anys 1980 va realitzar amb Barenboim enregistraments antol??gics de lieder de Schumann, Brahms, Wolf i Liszt. Amb aquest m??sic va fer una gira per Israel, sent la primera visita a aquest pa??s d'un solista alemany.

[edita] M??sica contempor??nia

Fischer-Dieskau va interpretar igualment moltes obres de m??sica contempor??nia, incloent obres de Othmar Schoeck, Benjamin Britten, Samuel Barber, Hans Werner Henze, Ernst Krenek, Witold Lutoslawski, Siegfried Matthus, Winfried Zillig i Gottfried Von Einem.

Aix??, per al seu primer concert a Londres, en 1951, va escollir A mass of Life (missa de la vida), de Frederick Delius, dirigit per sir Thomas Beecham.

El 1962 va estrenar el War Requiem (R??quiem de Guerra), de Britten, a la catedral de Coventry. Era una manifestaci?? contra qualsevol tipus de conflicte b??l??lic, i com a s??mbol de reconciliaci?? en plena guerra freda, va reunir un bar??ton alemany, Fischer-Dieskau, un tenor angl??s, Peter Pears, i una soprano rusa, Galina Vishnevskaya, que no va poder ser a l'estrena per?? s?? en l'enregistrament.

L'any 1978 va estrenar el Lear de Aribert Reimann.

[edita] Retirada i activitat posterior

Fischer-Dieskau es va retirar de les sales de concerts en 1992, optant per acomiadar-se sense una gala final. Va donar els seus ??ltims recitals de lieder a Berl??n i Londres, i va apar??ixer per ??ltima vegada com a cantant d'??pera a la gala de l'??pera de Munic, interpretant a Falstaff.

Una vegada retirat, va aprofundir en una s??rie d'activitats que ja havia comen??at amb anterioritat. Aix??, s'ha dedicat a la direcci?? d'orquestra, tot i que el seu primer enregistrament com a director, les Simfonies n??m. 5 i n??m. 8 de Schubert, datava de 1973. Des de 1983 va ser professor, a Berl??n, especialitzant-se en l'ensenyament de lieder; entre els seus alumnes cal esmentar a Matthias Goerne. Tamb?? s'ha dedicat a la pintura i a l'escriptura. Participa com a recitador i narrador en obres de Schumann o Sch??nberg.

En una enquesta de "Cantants destacats del segle", efectuada l'any 1999 per la revista brit??nica Classic CD, Fischer-Dieskau va ser considerat el segon, despr??s de Jussi Bj??rling.

?? No hi ha dicotomia. L'intel??lecte i l'emoci?? es fonen; aquesta ??s la marca distintiva de la cultura europea civilitzada que Fischer-Dieskau ha representat tan b?? al llarg de la seua dilatada carrera.  ??

??s membre honorari de la Robert Schumann Society, el 2002 va rebre el Praemium Imperiale de la Japan Art Association i l'any 2005 el Polar Music Prize.

[edita] Vida personal

L'any 1949, Fischer-Dieskau es va casar amb la violoncel??lista Irmgard Poppen. Van tenir tres fills: Mathias (director d'escena), Martin (director d'orquestra), i Manuel (violoncel??lista). Irmgard va morir en 1963 per complicacions posteriors al part del seu tercer fill. Despr??s, Fischer-Dieskau es va casar amb l'actriu Ruth Leuwerik des de 1965 fins a 1967 i amb Christina Pugel-Schule des de 1968 fins a 1975. L'any 1977 es va casar amb la soprano Julia Varady.

Des de 1949 viu en un barri residencial als afores de Berl??n Occidental.


?? Vaig ser un vidu i he patit molt en la meua vida, i vaig ser un soldat, que va ser el pitjor de tot. Per?? ??s bona cosa haver viscut una vida que ha tingut bones conseq????ncies.  ??

[edita] Discografia parcial

Dietrich Fischer-Dieskau ??s un dels artistes que m??s enregistraments ha fet. Algunes obres les ha enregistrades, a m??s, diverses vegades. En repertori lieder??stic, les seues interpretacions es consideren obres de refer??ncia. Ha enregistrat pr??cticament tots els lieder de Schubert, Brahms i Richard Strauss, la major part dels de Mozart, Schumann, Mendelssohn, Liszt i Wolf, i un gran nombre d'altres compositors, des de Bach fins a Henze.

[edita] Com a cantant

Fischer Dieskau va enregistrar principalment per a les discogr??fiques EMI, DG i ORFEO.

  • Bach:
    • Cantates, amb Karl Richter per a Polygram.
    • Jes??s i parts de baix en les Passions amb un ampli ventall de directors, com Karajan, Klemperer, Furtw??ngler o K. Richter. Destaca l'enregistrament de la Passi?? segons Sant Mateu, BWV 244, dirigit per Klemperer en 1962. Tamb?? ??s d'alta qualitat el dirigit per K. Richter. I la Passi?? segons Sant Joan, BWV 245, dirigit per K. Forster, amb la Simf??nica de Berl??n (1959).
  • Beethoven:
    • Fidelio: Destaquen tant l'enregistrament fet amb Bernstein amb l'Orquestra Filharm??nica de Viena, com la de Fricsay amb l'Orquestra de la Radiodifusi?? de Baviera.
    • L'any 1966, en plenitud de les seues facultats vocals, va enregistrar can??ons de Beethoven: An Die ferne Gelibte (A l'estimada llunyana), OP. 98, i lieder (Adelaide; l'amante impaziente; Es war einmal eet K??nig; In questa tomba fosca; Maigesang; Zartliche Liebe) , amb Demus al piano.
  • Berg. Enregistrament hist??ric i d'excel??lent qualitat ??s el seu Wozzeck dirigit per K. B??hm amb el Cor i Orquestra de l'??pera Alemanya de Berl??n (1964), i la seua interpretaci?? del doctor Sch??n en Lul?? (versi?? en dos actes), del mateix director i orquestra.
  • Brahms:
    • Un R??quiem Alemany, OP. 45. Destaca l'enregistrament que va fer amb Rudolf Kempe i l'Orquestra Filharm??nica de Berl??n (1955), EMI R??f??rences; tamb?? ??s cl??ssica la d'Otto Klemperer i l'Orquestra Philarmonia, per a Angel.
    • Liebeslieder, (Can??ons amoroses) op. 52, i Neue Liebeslieder (Noves can??ons amoroses), op. 65 per a DG, en un destacat enregistrament, amb altres cantants (Edith Mathis, Brigitte Fassbaender i Peter Schreier) i els pianistes Karl Engel i Wolfgang Sawallisch.
    • Quatre cants seriosos, op. 121, 'Lieder', amb J??rg Demus, piano, per a DG, enregistrament de finals dels seixanta. Els Vier ernste Ges??nge els havia enregistrat ja amb anterioritat, en un concert p??blic de 1958, amb G. Moore, ??lbum per a Orfeo.
    • Deutsche Volkslieder (Can??ons folkl??riques alemanyes), enregistrades junt amb E. Schwarzkopf i G. Moore. Aquest ??s una enregistrament de refer??ncia, perqu?? pocs cantants poden igualar-se a Schwarzkopf i Fischer-Dieskau en la seua imaginaci?? musical i pregona coneixen??a dels textos que estan interpretant.
  • Britten. Destaquen dos enregistraments que va fer amb el propi compositor com a director:
    • Songs and proverbs of William Blake (Can??ons i proverbis de William Blake), op. 74, cicle sobre poemes de William Blake que va ser compost en especial per a Fischer-Dieskau, el qual aporta una interpretaci?? ideal.
    • R??quiem de guerra, OP. 66, enregistrament hist??ric de 1963.
  • Domenico Cimarosa: Il matrimoni segreto (El matrimoni secret), amb Barenboim i l'Orquestra de Cambra Anglesa, DG. enregistrament de 1976, mereix la m??xima valoraci?? en la guia Penguin de 1993. Interpreta el paper de D. Geronimo.
  • Claude Debussy. De refer??ncia ??s l'enregistrament de l'enfant prodigue, per a Orfeo, amb l'orquestra de la R??dio de Stuttgart i dirigit per Gary Bertini; en aquesta cantata, interpreta al pare del fill pr??dig.
  • Anton??n Dvor??k. Destaca l'enregistrament que va fer del seu R??quiem, op. 89 i sis de les deu Can??ons b??bliques, de l??op. 99, amb l'Orquestra Filharm??nica Txeca, per a DG.
  • Gabriel Faur??: R??quiem op. 48, dirigit per Cluytens per a EMI.
  • Joseph Haydn: oratoris
    • Die Sch??pfung (La Creaci??), amb Karajan en 1969, que va reunir un conjunt de solistes extraordinaris. Tamb?? ??s cl??ssic l'enregistrament amb l'Acad??mia de Sant Martin-in-the-Fields i sir Neville Marriner.
    • Die Jahreszeiten (Les estacions), amb l'Acad??mia de Sant Martin-in-the-Fields i sir Neville Marriner.
  • Henze: Elegia per als joves amants, antic registre de la R??dio de Berl??n (1961), dirigit pel propi autor.
  • Hindemith: va enregistrar els papers titulars de
    • Maties el pintor, ??pera dirigida per L. Ludwig, fragments, 1961, DG.
    • Cardillac, amb la direcci?? de Joseph Keilberth, 1968.
  • Mahler:
    • Das Lied Von Der Erde, amb Leonard Bernstein i la Filharm??nica de Nova York
    • 'Lieder', amb Barenboim al piano, per a EMI
    • Lieder del Camarada errant. D'aquesta obra hi ha diverses versions, totes elles excel??lents. Versions amb orquestra: dirigit per W. Furtw??ngler i l'Orquestra Philharmonia en 1949; per Rafael Kubelik i l'Orquestra Simf??nica de la R??dio de Baviera en 1970, en plenitud de facultats vocals. Versions amb piano: amb Leonard Bernstein.
    • 4 R??ckert Lieder (UM Mittelnacht; Ich atmet' einen afronten Duft; Blicke Mir nicht in die Lieder; Ich bet der Welt). Versi?? amb orquestra, dirigida per K. B??hm i la Filharm??nica de Berl??n.
    • Des Knaben Wunderhorn (La trompa m??gica de la joventut), amb Barenboim al piano, per a Sony
  • Frank Martin: Cal destacar els 6 Monologues from Everyman; The Tempest (tamb?? Egk, The temptation of St Anthony), amb la Filharm??nica de Berl??n i dirigit per Martin, per a DG. La guia Penguin de 1991 va considerar que era una interpretaci?? cl??ssica d'un dels grans cicles de can??ons del segle XX.
  • Mozart:
    • La flauta m??gica. Hi ha tres enregistraments destacats. En els de Fricsay (1954) i K. B??hm ??s un excel??lent i divertit Papageno; en la de Georg Solti, un superb narrador.
    • Les bodes de Barber, amb K. B??hm (1968).
    • Don Giovanni, amb Fricsay i K. B??hm.
    • Missa n??m. 16 en Do, Missa de la Coronaci??, K. 317; Vesperae solennes de confessore en Do, K. 339. enregistrament de 1977, amb l'Orquestra Simf??nica de la R??dio de Baviera, sota la direcci?? de Jochum.
  • Carl Orff: Carmina Burana, Jochum dirigeix al Cor i Orquestra de l'??pera Alemanya de Berl??n, per a la DG. ??s un enregistrament distingit, amb cants interpretats per Fischer-Dieskau de forma refinada, per?? no en exc??s, fins al punt que, en la tavern??ria can???? de l'Abat (Ego sum Abbas), ??s tan aspre que per un moment resulta irrecognoscible.
  • Schubert:
    • Deutsche Messe (Missa alemanya i oraci?? al Senyor), D. 872; Himne a l'Esperit Sant, D. 964; Salm n??m. 23, Senyor ??s el meu pastor (Gott ist mein Hirt), D. 706; Salm n??m. 92, D. 953; Salve Regina. enregistrament destacat, amb la capella Bavariae, membres de l'Orquestra Simf??nica i Cor de la r??dio de Baviera i la direcci?? de Sawallisch.
    • Missa Solemnis i Misses n??m. 4 en Do major, D. 452, i Mi bemoll major, amb Sawallisch i l'orquestra simf??nica de la R??dio Bavaresa, amb la direcci?? de Sawallisch.
    • Lieder: Dietrich Fischer-Dieskau va enregistrar, en els anys 1960 i 1970, la integral dels lieder de Schubert, amb G. Moore, per a DG. Amb Alfred Brendel va enregistrar una s??rie de lieder foscos o meditatius, per a Philips (Aufl??rung; Der Einsame; Ges??nge de Harfnes...). Els enregistraments amb Gerald Moore s??n sempre excel??lents, de refer??ncia, en particular quan es tracta dels tres grans cicles de can??ons: La bella molinera, Viatge d'hivern i El cant del cigne.
      • Die Sch??ne M??llerin (La bella molinera). La va enregistrar diverses vegades. De refer??ncia, els dos enregistraments amb G. Moore: un de 1951-1957, i un altre de 1972, ambd??s s??n excel??lents, el de 1972 ??s considerada una versi?? cl??ssica, un dels millors enregistraments de la hist??ria. En 1968 la va enregistrar amb Demus.
      • Winterreise (Viatge d'hivern), D. 911 (cicle de can??ons). L'enregistrament amb G. Moore al piano (1951-1957), per a Angel, ??s d'excepcional qualitat. Va tornar a enregistrar amb ell a principis dels setanta, amb la veu encara en la seua plenitud, per?? havent aprofundit en el seu coneixement d'aquest gran cicle de can??ons. Tamb?? va enregistrar aquest cicle amb Demus per a DG, i amb Alfred Brendel.
      • Schwanengesang (El cant del cigne), col??lecci?? de lieder. Destaquen tres enregistraments, els dos amb G. Moore, el de 1951-1957 i el de principis dels seixanta; i el de Brendel.
  • Schumann:
    • Dichterliebe, op. 48 (cicle de can??ons), Liederkreis, op. 39 (cicle de can??ons), i Myrthen Lieder, op. 25 (entre els que es troba la famosa can???? Widmung, ??s a dir, Devoci??), amb Christoph Eschenbach al piano, per a la DG. S??n enregistraments destacats, de mitjan de la d??cada de 1970. Igualment solvents s??n els enregistraments de Dichterliebe i Liederkreis amb A. Brendel i el Liederkreis, amb G. Moore.
    • Escenes del Faust de Goethe, amb l'Orquestra de Cambra Anglesa i la direcci?? de Britten. Mereix la m??xima estimaci?? en la guia Penguin, amb una v??vida interpretaci?? i magn??fica m??sica.
  • Dmitri Xostak??vitx:
    • Suite sobre versos de Michelangelo Buonarroti i Quatre versos del capit?? Lebyadkin, amb Vladimir Ashkenazy i l'Orquestra simf??nica de la R??dio de Berl??n per a Polygram
    • Simfonia n??m. 14 amb Bernard Haitink i l'Orquestra Concertgebouw per a Decca
  • Richard Strauss:
    • Elektra, amb K. B??hm (1960), interpreta a Orestes.
    • Arabella, amb J. Keilberth (1963), ??s una enregistrament en viu, en qu?? interpreta a Mandryka.
    • Capriccio, amb l'Orquestra Philharmonia i la direcci?? de W. Sawallisch. ??s un destacat enregistrament de 1957-1958. Interpreta a Olivier.
    • Can??ons: 5 Lieder, OP. 32; Gefunden; Heimkehr; Heimliche Aufforderung; Ich liebe dich; Morgen!; Die Nacht; Nichts; Ruhe, meine Seele!; Schlechtes Wetter; Schlichte Weissen, OP. 21/1-5; St??ndchen; Traum durch Die D??mmerung; Waldesfahrt; Winternacht, per a DG amb Sawallisch, en una de les interpretacions millors i m??s belles del cantant.
  • Verdi:
    • Un ballo in maschera (Un ball de m??scares) (en alemany, amb Fritz Busch
    • La Traviata, amb Lorin Maazel, de 1968, per a Decca, interpreta al bar?? Douphol.
    • Falstaf, amb Bernstein i la Filharm??nica de Viena (1965), CBS.
    • Macbeth, amb W. Sawallisch (Festival de Salzburg)
    • Rigoletto amb Rafael Kubelik i l'Orquestra del Teatre La Scala, per a DG. ??s enregistrament d'excel??lent qualitat, 1963. Interpreta el paper titular de l'obra.
    • Don Carlos, amb G. Solti dirigint, Covent Garden, versi?? italiana en 5 actes, 1965, per a Decca. Interpreta el paper de Rodrigo.
  • Wagner:
    • Der fliegende H??llander (L'holand??s errant), amb Franz Konwitschny, ??pera de Berl??n (1960), per a EMI.
    • Tannh??user, en el paper de Wolfram, sota la direcci?? de J. Keilberth en 1954, enregistrament en viu, per a Arkadia; i amb F. Konwitschny el 1960, per a EMI.
    • Hi ha dos enregistraments destacats de Lohengrin amb participaci?? de Fischer-Dieskau. D'excepcional qualitat ??s l'enregistrament per a Decca, amb Pl??cido Domingo, l'Orquestra Filharm??nica de Viena i la direcci?? de Solti (1986), que ??s, a dir de la guia Penguin de 1993, una de les gl??ries de la carrera de Solti; en aquest enregistrament Fischer-Dieskau canta el breu per?? vital rol de l'herald. Tamb?? cal destacar l'enregistrament amb l'orquestra Filharm??nica de Viena i la direcci?? de Kempe, de 1963, en qu?? Fischer-Dieskau interpreta a Telramund; junt amb Christa Ludwig com Ortrud creen un Acte II excepcional. Tamb?? va enregistrar aquesta ??pera sota la direcci?? de E. Jochum, en una representaci?? p??blica al Festival de Bayreuth, 1954, Arkadia, en el paper de l'herald.
    • Der Ring des Nibelungen (L'anell del nibelung). d'absoluta refer??ncia s??n els enregistraments de Solti i la Filharm??nica de Viena i la de Karajan, amb la Filharm??nica de Berl??n (1967-1970).
    • L'or del Rin, amb Karajan (1968, DG), en la que crea un Wotan brillant i memorable, viril i expressiu.
    • El capvespre dels d??us, amb Solti i l'Orquestra Filharm??nica de Viena (Decca). En aquest destacat enregistrament, Fischer-Dieskau aconsegueix el que ??s gaireb?? impossible: un Gunther interessant, fins i tot simp??tic.
    • Fischer-Dieskau ha enregistrat diverses vegades el Kurwenal de Tristany i Isolda. D'excepcional qualitat ??s l'enregistrament que va fer amb l'Orquestra Philharmonia i la direcci?? de Furtw??ngler en 1952: igualment va enregistrar en 1981 amb Carlos Kleiber com a director.
    • Els mestres cantors de Nuremberg, amb Jochum i l'Orquestra de l'??pera estatal de Berl??n per a DG (1975), interpreta a Hans Sachs.
    • Parsifal. Amb l'Orquestra Filharm??nica de Viena i la direcci?? de Solti (1973), Decca, en el paper d'Amfortas.
  • H.Wolf. De refer??ncia s??n les seues versions de lieder de Wolf:
    • Els Lieder M??rike, amb G. Moore, dos enregistraments en concerts p??blics, un de 1957 i un altre de 1961.
    • Els Lieder Eichendorff, amb Sawallisch en un concert p??blic de 1975.
    • A mitjan d??cada de 1970 va enregistrar una selecci?? de Lieder de Goethe i M??rike amb Barenboim al piano.
    • Italianisches Liederbuch (1966-1967) i Spaniches Liederbuch, junt amb E. Schwarzkopf i G. Moore.

[edita] Com a director d'orquestra

  • Mahler, Gustav, Das Lied von der Erde
  • Strauss, Richard, ??ries de Salom??, Ariadne auf Naxos, Die Liebe Der Danae, i Capriccio, amb Julia Varady i l'Orquestra Simf??nica de Bamberg (Orfeo).

[edita] Curiositats

  • Ha donat nom a un asteroide, el 42482.
  • Sa mare descendia dels Von Dieskau, que van encarregar una cantata a Johann Sebasti??n Bach.

[edita] Bibliografia

  • Entrevistes amb Dietrich Fischer Dieskau en The Guardian Unlimited.
  • ???The voice you know better than your own???, Notes de Richard Evidon al CD An Die Musik, Deutsche Grammophon, GMBH, Hamburg, 2005.
  • March, I. (editor) i altres, The New Penguin Guide to Compacte Discs and Cassettes, Penguin Books, 1988.
  • McLeish, K. i V., La discoteca ideal de m??sica cl??sica. Discografia recomanada: Arturo Reverter, Editorial Planeta, 1996. ISBN 84-08-01038-7.
  • Alier, R. I altres, La discoteca ideal de la ??pera, Editorial Planeta, 1995. ISBN 84-08-01285-1

[edita] Bibliografia addicional

  • Neunzig, Hans A., Dietrich Fischer-Dieskau - Ein Leben in Bildern, Henschel-Verlag Berl??n 2005, ISBN 3-89487-499-6. Traducci?? a l'angl??s de Kenneth S Whitton: Dietrich Fischer-Dieskau. Gerald Duckworth & CO, 1998. ISBN 0-7156-2818-6
  • Whitton, Kenneth S. Dietrich Fischer-Dieskau: Mastersinger Holmes & Meier Publishers, 1981. ISBN 0-8419-0728-5

[edita] Enlla??os externs